12 d’oct. 2013

#36 Uns camagrocs noruecs

Fa cosa d'un any (avui és 28 de febrer de 2014) un company de feina em va portar un detall ben curiós d'un viatge que havia fet a Noruega: uns bolets deshidratats, Cantharellus tubaeformis. Bé, vam començar a investigar per Internet de quins bolets es tractava. Tenien tota la pinta de ser camagrocs, tant per la imatge de l'etiqueta com per la forma i aroma dels bolets, però el nom no em quadrava... ja que els camagrocs, que podríem dir "més comuns", són els Cantharellus lutescens. Navegant, llegint per aquí i per allà, vam veure que es tractava d'un germà dels camagrocs. Ens els vam menjar i ens van agradar molt. Així va començar aquesta història...

El passat 12 d'octubre de 2013 vam fer una sortida amb els companys de Boletaires.cat, va ser un dia genial que vam passar amb molt bona companyia i fins hi tot vam trobar bolets. Vam menjar unes paelles espectaculars que vam fer in-situ. Un dia per recordar, sens dubte! Us poso algunes fotos dels bolets que vam trobar. Comencem per una magnífica estrella de terra (Geastrum sp.), aquest no és comestible, eh!


Aquí tenim un rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor). Ja veieu, intentant fer fotos artístiques amb la càmera, però sense molt d'èxit. Si no recordo malament aquest rovelló portava companyia, anava ben farcit!


Aquests van ser els protagonistes del dia, els camagrocs. En vam trobar un bon erol, una raconada on en vam fer mig cistell pràcticament. Vam gaudir molt i segur que hi tornarem l'any que ve, aquesta boletera va ser un dels grans descobriments del dia. Per cert, com us deia abans, alguns d'aquests van acabar a les paelles del dinar.


I entre camagroc i camagroc, va saltar la sorpresa. Què són aquests camagrocs? Són camagrocs? Doncs sí, però el germà del camagroc, el Cantharellus tubaeformis. Ja veieu que són d'un color més apagat i amb els nervis sota el barret molt més marcats. En aquell moment, al mig del bosc, me'n vaig recordar del meu company de feina i el seu regal. Gràcies a ell, sabia el que tenia davant meu.


Els camagrocs estaven per tot arreu...


I fins hi tot algunes amigues al·lucinògenes, Amanita muscaria, també es volien deixar veure. 


I aquesta va ser la collita d'aquell dia, ara ja fa molt...


... però resulta que aquella història que va començar ara fa un any i va continuar a l'octubre ara té un punt i seguit. El meu company de feina, el meu amic, avui plega i se'n va a treballar a Noruega. Esperem que tot li vagi molt bé i li desitgem des d'aquí la millor sort del món. Gràcies per tot! Acabem com sempre:

Sort! (i bon viatge!)