10 de set. 2013

#34 Ceps i rovellons de pi negre a la Rambla

Aquesta vegada us portem riu Ter amunt, molt amunt. Allí on el bosc rep el nom popular de La Rambla, fent referencia a l'elevat número de boletaires per metre quadrat que hi coincideix buscant-hi bolets. Nosaltres hem hi hem pujat entre setmana per estar ben tranquils. Hem vist pocs boletaires però no sabem si era perquè avui és dimarts o per l'amenaça de pluja. Sí, avui també ens hem mullat però no tant com l'últim cop...!

Si us dic que hem creuat el pont i hem començat a pujar a peu, no cal que us digui el nom del poble, no? GR (sender de gran recorregut) cap amunt i a descobrir nous llocs per a nosaltres. Després d'agafar una mica d'alçada hem començat a trobar alguna cosa. Primer ens hem endinsat en un bosc de bedoll i, entre molts bolets, un ens ha cridat l'atenció especialment: el rovelló de cabra o lleterol de bedoll (Lactarius torminosus). A la foto podeu veure la barba que presenta al marge del barret com a tret més significatiu. Si us el trobeu i el des de dalt el podrieu arribar a confondre amb un rovelló però un cop el tens a les mans ja veus clar que no. Per altra banda, el làtex que té és blanc i no taronja o vermell con en el cas dels rovellons autèntics. Aneu amb compte, però és molt difícil que us equivoqueu si esteu pendents dels detalls.


Just deixar endarrere el bedolls hem començat a trobar algun que altre pi jove i, a la base d'aquests, entre l'herba, les primeres alegries del dia: pinetells (Lactarius deliciosus). No m'acabava de decidir per una de les tres fotos així que us poso les tres. Per cert, es tracta del mateix bolet.




Aquests, tot i que benvinguts, no eren l'objectiu del dia. Així que després de donar un cop d'ull per aquí i per allí, hem tornat a agafar el GR i a caminar. I ho hem fet fins que un bolet molt ben plantat ens ha sorprès tot just després de creuar un rierol de dos pams. Per a nosaltres un dels bolets amb més classe de tot el bosc: l'Amanita muscaria, és espectacular. No ens en cansaríem mai de fer-li fotos, aquí teniu les 4 millors de la jornada.





Ja ho hem dit en altres ocasions, si hi ha A. muscara... hi pot haver el seu company d'habitat, el cep! Per cert, aquest sí que és el que veníem a buscar avui. Però quan els hem trobat estaven tots menjats pels llimacs i segurament també per les vaques. Alguna bestiola havia fet feina de la bona en aquella zona del bosc... hem hem enfilat uns metres més pel GR i, de cop i volta, han començat a aparèixer. Amb tots vosaltres els ceps (Boletus edulis):








Diria que aquest últim és un pinícola (Boletus pinophilus) per aquesta panxa que té però no us ho sé dir del cert. En tot cas, és un cep de carn ben blanca.

Aquests són alguns dels que hem trobat. Aquí posats sembla que els haguem trobat tots seguits però no ha estat així. Anàvem alternant posar al cistell tant rovellons com ceps, en funció de la zona del bosc per on ens movíem. A les zones més tancades i amb els pins més vells trobàvem els ceps i a les zones més obertes i amb més herba hem anat trobant algun que altre rovelló de pi negre (Lactarius queticolor), un altre que ens faltava per la col·lecció.





Després hem trobat algunes mares de rovelló, ja sabeu, pinetells envaïts pel paràsit Hypomyces lateritius. Curiosament tots els que veieu a la foto ho eren:


Aquests pets de llop (Lycoperdon perlatum) ens van cridar l'atenció, així que aquí els teniu:


Anar caminant tranquil·lament pel bosc i trobar-se un cep, no té preu.


Però no tot són bolets. Aquí teniu un card molt ben plantat i pintat. Això sí, qualssevol li posa la mà a sobre. Per sort els ceps no punxen!


Avui també hem sortit del bosc cames ajudeu-me per culpa de la pluja però ens hem emportat un bon botí cap a casa:


Aquí teniu els camagrocs de la última sortida en ple procés d'assecat i els ceps d'avui fent tres quarts del mateix. D'aquesta manera els podem conservar per quan no n'hi hagi. Això sí, no hi ha foto, però ens hem menjat un carpaccio de ceps que estava per llepar-se els dits.



En aquesta excursió hem vist cavalls, vaques que no ens deixaven passar i tot tipus d'insectes. Però per rematar-ho aquesta magnífica salamandra comuna (Salamandra salamandra) ens ha acomiadat abans d'arribar al cotxe (ben aparcat al poble):


Ben aviat més fotos i més aventures boletaires!
Sort!