25 d’ag. 2013

#32 Sorpresa! Camagrocs a l'agost...!

Ja hi tornem a ser... això es comença a moure de nou. Pel que em pogut veure l'activitat micològica als nostres boscos arrenca de nou. Bé això ja no és cap novetat a dia d'avui, ja fa dies que la xarxa va plena de cistells de ceps i de rovellons però nosaltres no havíem pogut sortir a treure el nas fins ara. No us vull enganyar, l'objectiu principal era trobar uns quants rovellons (els primers) i algun que altre cep i és per això que hem escollit com a primer punt de sortida una cota ben elevada, sobre els 1900 msnm en algun punt del Berguedà. I aquí és comença aquesta nova aventura boletaire.

Com us anava dient hem deixat el cotxe a cota 1900 msnm i poc a poc hem anat agafant alçada fins arribar als 2000 msnm. Només començar la cosa prometia: alguna llora, pets de llops i una magnífica Amanita muscaria




Es veu que degut a la pluja dels últims dies la Amanita ha anat perdent les restes de vel tan característiques d'aquesta espècie i, a més a més, ha anat canviant de color, del vermell clàssic i potent a un ataronjat/groguenc. No us deixeu ensarronar, s'han donat confusions amb ous de reig (el peu del qual es del mateix color que el barret i no com en aquest cas que és blanc).

Doncs això, anàvem tirant pendent amunt per boscos de pins magnífics amb un sota-bosc molt net, donava ganes de passejar-hi. Després d'una bona caminada, molt a prop dels 2000 msnm, hem trobat el primer pinetell (Lactarius deliciosus), més exactament el que és coneix com a mare de rovelló.


Si us hi fixeu veureu que no es veuen les làmines i això és perquè ha estat colonitzant per un altre fong, el Hypomices lateritius. Aquest fong parasita un rovelló normal i fa que desapareguin les làmines i provoca irregularitats en el creixement del mateix. Tot plegat, no patiu, aquest fong també és comestible i fins hi tot diuen que li dóna millor sabor al rovelló. Qüestió de gustos...

La veritat és que pensàvem que a partir d'aquí seria un no parar de trobar-n'hi però la realitat ha estat ben diferent. N'hem trobat un parell més i para de comptar.


I després de buscar i buscar i caminar i mirar diferents vessants hem decidit tornar cap al cotxe. De camí hem tornat a trobar alguna llora, aquesta foto m'encanta:


I una de les sorpreses del dia: camasecs o carreretes (Marismius oreades). Per a res pensàvem que a finals d'agost en podríem trobar. Tot just aquest juny vam publicar una entrada #31 La múrgola, ja era hora  amb les primeres que trobàvem i ara que no les busquem ens les trobem:


Eren molt petites però la ferradura era prou llarga, a la foto només us en poso un trocet.

Un cop al cotxe teníem dos opcions: o canviar de lloc dins del mateix Berguedà o anar a provar sort pel Ripollès. No ens ho hem pensat dos cops, cap al Ripollès hi falta gent! Bé, és un parlar, ja m'enteneu... La cota escollida entre els 1300 i els 1400 msnm, a priori una mica massa baix però per provar...

Això del bolet moltes vegades és qüestió de sort. Hi ha qui estudia molt la meteorologia, pren notes, apunta litres caiguts de pluja, estudia el vent, controla la temperatura,... Nosaltres també ho mirem una mica però molt per sobre i la raó és que podem sortir al bosc quan podem, no quan seria el moment òptim segons les condicions meteorològiques. El cas es que si es donen unes determinades condicions ambientals per a que surti un determinat bolet allí estarà i això és el que deu haver passat en aquest cas... ja que hem trobat camagrocs (Cantharellus lutescens) abans d'acabar l'agost, inversemblant.



No n'hi havia molts però n'estaven sortint de petits. Per tant, la cosa promet de cara als propers dies. No n'hem trobat gaires, algun aquí i algun allà però ens ha fet molta il·lusió. I més quan els últims bolets que vam trobar l'any passat van ser precisament camagrocs (el passat 22 de desembre, us enllaço l'entrada d'aquella excursió #29 No tots els camagrocs són grocs... camablancs!

De tornada cap al cotxe hem trobat un bolet que ja el teníem vist d'altres temporades, creiem que es tracta d'un abró de bedoll (Leccinum scabrum). Un bolet comestible però que nosaltres no l'agafem ja que no el coneixem bé. De fet ja el vam trobar un cop: #20 Pinetells i rovellons, s'amaguen pels racons
 

 
Ja veieu que la collita no és espectacular però al final després de tants quilòmetres i corbes hem tingut la nostra recompensa en forma de bolets.


El rovellonet petit de la imatge també l'hem trobat al racó dels camagrocs i si us hi fixeu també veureu que hi ha una pota de perdiu, l'heu trobat?

Per acabar us deixem amb aquesta imatge. Les generacions segueixen així que haurem de seguir vigilant on posem els peus a l'hora de moure'ns per la muntanya. Sabeu de què parlo, no?


Molta sort, pluja i bolets!