15 de juny 2013

#31 La múrgola, ja era hora!

Exacte! Ja era hora! A veure, siguem sincers, no és que portem trenta mil sortides darrera d'aquest bolet i no l'haguem trobat mai, per sort no és això, seria massa desesperant... Bàsicament el problema és que tenim molt poques oportunitats de fer sortides durant la primavera, cada any ens passa el mateix. Comencem la primavera amb il·lusió de trobar marçots, carreretes, moixernons i múrgoles però quan arriba el moment no podem sortir o per compromisos familiars o perquè el temps no acompanya. El cas és que aquest cop ens hem pogut escapar i, per fi, us podem posar fotos de les múrgoles trobades per nosaltres, les nostres primeres múrgoles! Però ja veureu que, com he llegit en algun fòrum en les darreres setmanes i faig meva aquesta frase, les múrgoles ens han trobat a nosaltres quan menys ens ho esperàvem.

L'objectiu aquest cop era llevar-se d'hora i visitar una fageda per a veure si trobàvem el primer cep d'estiu o algun rossinyol. No us passa que quan passegeu per una fageda us agafa un no-se-qué que us fa tancar els ulls? Mireu la foto, no us ve una mica de "morrinya"? A nosaltres ens agafa i vas buscant bolets amb els ulls mig tancats. La fageda ens encanta, però ens relaxa massa. Ja ho sabeu, si aneu estressats, aneu-hi a fer un passeig!



Després d'una bona estona passejant i no trobar res vam dir allò de "carretera i manta", és a dir, anem cap a munt que aquí no trobarem res avui. Ho havíem de provar. I així ho vam fer, una horeta de viatge més tard, ens trobàvem passejant per uns prats a 1450 msnm en busca de carreretes, que també és una bolet que no havíem trobat mai abans. Als prats les ferradures estàvem molt marcades, però molt, aquest cop no en tenim foto però si que us ensenyo les nostres primeres carreretes (Marasmius oreades).


Ja veieu que estan molt seques, feia una calor i un Sol importants. I, és clar, els bolets tenen un límit i al veure en quin estat es trobaven les vam deixar. Esperem tenir més sort l'any que ve i trobar-les en més bon estat per a poder-les tastar. Vam fer allò d'agafar-ne una, retòrcer la cama del bolet i veure que no es trencava, per tant, possiblement carreretes o camasecs. Això sí, en aquest estat de deshidratació és millor no fiar-se'n de proves com aquesta... Tot i això, una menys a la llista! Fantàstic! Però queda pendent trobar-les més sanotes.

I com que feia tanta calor i era l'hora de dinar ja, doncs cap a dins del bosc. Mentre dinàvem l'entrepà tranquil·lament en una zona d'esbarjo comentàvem que potser es podria intentar trobar algun cep, algun pinícola, que ja no els hi pot quedar gaire a sortir... Però mentre parlàvem de ceps... una parella que teníem dinant ben a prop de cop i volta diuen: "-Mira! Un bolet!!!", és clar que no eren boletaires o que aquesta afició no anava amb ells, van collir un parell de múrgoles pràcticament als nostres nassos, van recollir les coses del dinar i van marxar. Ens vam quedar de pedra, per a res pensàvem en múrgoles. I ara que hi penso... no se pas perquè! El cas és que, impacients comencem a buscar a tocar d'on ens menjàvem el dinar i bingo! Va aparèixer aquesta, la nostra primera múrgola:


La il·lusió que ens va fer no es pot explicar! Per fi! Múrgoles!!!! Com que de múrgoles no en tenim ni idea no identificarem bolet per bolet de quina espècie són, si algú ens vol ajudar que ens deixi un comentari o si voleu, per Facebook mateix. Així que parlarem en tot cas de Mochella sp. No gaire lluny de la primera, trobem la segona:


Aquesta encara era molt més formosa i clarament d'una espècie diferent. Encara li estic tirant fotos ara...! Molt engrescats decidim donar un tomb. Marquem posició al GPS, agafem el cistell i cap a passejar! El que ens trobem per tot arreu és aquest altre bolet:



Si no ens equivoquem es tracta de la cassoleta blava o cassoleta murgolera (Sarcosphaera crassa) que comparteix hàbitat amb les múrgoles. Si totes les cassoletes haguessin estat múrgoles, feina prou! Poc a poc van anar apareixent més múrgoles, algunes d'una mida realment impressionant. Mireu, una mica de tot:






El que sí que cal dir és que ja estaven una mica tocades per la calor (alguna una mica molt), per evitar això hagués anat bé pujar una mica de cota però això ens ho han fet veure després, sempre s'aprèn alguna cosa (gràcies!!!). Aquestes les vam trobar sobre els 1550-1600 msnm. En definitiva, una dotzena de múrgoles de totes mides que ens han fet tornar cap a casa amb un somriure d'orella a orella. Tot i que quan vam arribar al cotxe el teníem rodejat de cavalls i resulta que els hi va agradar el cotxe... llepat de dalt a baix! Aquest/a n'és un/a dels responsables:


Un parell de fotos de la collita:



En total mig quilet de múrgoles però entre les tres grosses ja feien 400gr. Un exemple:


Ja sabeu que les múrgoles són tòxiques en cru i que cal assecar-les i després coure-les a molta temperatura, així segur que matem totes les toxines. De gust? Ni idea, encara estan penjades assecant-se, dins d'uns dies ja les provarem i a veure que tal. Les vam provar fa un parell d'anys, però ja ni me'n recordo del gust que tenen, això sí, aquell cop les vam comprar.


Les canyes on les hem penjat són les de les tomateres del nostre hort urbà. Si voleu veure fotos de l'hortet al balcó d'aquest any estigueu atents al Facebook perquè allí anem actualitzant l'àlbum de tant en quan. Us poso un enllaç: Hort urbà 2013

I amb això acabem aquesta entrada, especial per a nosaltres, per ser la primera amb fotos de carreretes i múrgoles. Molt contents per tot plegat!

Per cert, estigueu atents als ceps, jo diria que els hi falta dies... voleu dir que no hi ha taps de cava ja repartits pel bosc? En tot cas, brindem per elles, que ja marxen, i per ells, que ja arriben.

Sort i bolets!