23 de març 2013

#30 Al març, marçots!

Efectivament, al març, marçots! Avui ens hem escapat cap al bosc amb moltes ganes de trobar marçots i així estrenar la temporada 2013. La jornada no ha començat tant bé com hauríem desitjat però com a les pelis de diumenge per la tarda, la cosa ha tingut un final feliç. Els marçots, alguns, no gaires, han caigut finalment dins del cistell.

Com és costum a casa nostra i més si fa fresca, ens hem llevat, hem esmorçat i cap a les 12h si fa no fa hem arribat al lloc escollit. Per la carretera hem anat veient vehicles aparcats a banda i banda, per tant, bona senyal, hem anat al lloc indicat. Tot i que també ens ha cridat l'atenció que el lloc on normalment aparquem nosaltres estigués lliure... Bé, potser ja havien marxat... qui ho sap? I amb això del marçot tampoc cal patir-hi gaire en arribar aviat. Total, s'amaguen com una mala cosa. Després ja us ho explico amb més detall.

Ben a prop d'on hem deixat el cotxe ens han donat la benvinguda aquestes flors. Bona senyal!


Res, comencem a pujar muntanya i arribem al nostre racó de bosc on hi predomina el pi roig barrejat amb roure martinenc. El GPS ens porta directe a la marçotera (guardada d'altres ocasions) i bingo! Què no...! Ja us he dit que la cosa no ha començat gaire bé... Podria ser que haguéssim trobat marçots però estaven mig fossilitzats, secs, durs com una pedra. I, la veritat, no us puc assegurar que aquells fòssils fossin marçots... Bé, els hi fet una foto, tampoc sé molt bé perquè... mireu:


Jo diria que sí que ho és però en un estat lamentable i com aquests, uns quants més. Una llàstima, hi hem arribat tard. Així que hem continuat pujant muntanya per descobrir nous racons. I amb el primer que ens hem trobat és amb una cassoleta vermella (Sarcoscypha coccinea), que comparteix hàbitat amb el marçot:


Un mica més endavant hem trobat un bolet de soca que es denomina crosta de soca hirsuta (Stereum hirsutum) a sobre d'una fusta morta d'alzina. Ens ha cridat l'atenció pel contrast amb la vegetació, preciós!


Motxilla a l'esquena i muntanya amunt, després d'una parada per dinar en un racó màgic amb unes vistes espectaculars hem acabat en un bosc com aquest: 


Després d'un ullada ràpida hem decidit que ja tocava tornar cap al cotxe, una mica tristos i capficats però tocava anar muntanya avall i cap a casa amb les mans buides.

Un cop al cotxe comencem el camí cap a casa però al passar per on al matí hi havia tants cotxes aparcats decidim parar i donar un últim cop d'ull ràpid. Així ho fem, comencem a mirar, afinem la vista al màxim però no veiem res. Donem una bona volta i quan ja pràcticament plegàvem ens trobem de cara amb ell, amb el marçot (Hygrophorus marzuolus). Ben visible, entre la heura i tal com el veieu a la foto:


Un bon exemplar, generós de barret i estranyament ben a la vista de tothom. A continuació alguna foto més del mateix bolet des de diferents angles, per a que pugueu apreciar tots els detalls del marçot.




Us asseguro que el petit no l'hem vist fins després d'alguna que altra foto i estava just al costat! Però per difícil de veure el següent que hem trobat, perfectament camuflat.


Hem fet un vídeo i tot, mireu: 


Després d'això n'ha caigut un parell més, els que veieu. Tots en un radi de  metres. Marçotera guardada al GPS per una altra vegada, així segur que la memòria no ens farà una mala passada...


I la nostra collita, tot plegat 7 marçots. Per a mi, un sopar d'estrella Michelin.


Ens acomiadem amb una flor, que ja fa temps que no acabàvem així. Què bonica és la primavera!


Companys i companyes boletaires, nosaltres hem tingut molta sort i us desitgem la mateixa o més. Fins a la propera.

Sort!