12 d’oct. 2013

#36 Uns camagrocs noruecs

Fa cosa d'un any (avui és 28 de febrer de 2014) un company de feina em va portar un detall ben curiós d'un viatge que havia fet a Noruega: uns bolets deshidratats, Cantharellus tubaeformis. Bé, vam començar a investigar per Internet de quins bolets es tractava. Tenien tota la pinta de ser camagrocs, tant per la imatge de l'etiqueta com per la forma i aroma dels bolets, però el nom no em quadrava... ja que els camagrocs, que podríem dir "més comuns", són els Cantharellus lutescens. Navegant, llegint per aquí i per allà, vam veure que es tractava d'un germà dels camagrocs. Ens els vam menjar i ens van agradar molt. Així va començar aquesta història...

El passat 12 d'octubre de 2013 vam fer una sortida amb els companys de Boletaires.cat, va ser un dia genial que vam passar amb molt bona companyia i fins hi tot vam trobar bolets. Vam menjar unes paelles espectaculars que vam fer in-situ. Un dia per recordar, sens dubte! Us poso algunes fotos dels bolets que vam trobar. Comencem per una magnífica estrella de terra (Geastrum sp.), aquest no és comestible, eh!


Aquí tenim un rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor). Ja veieu, intentant fer fotos artístiques amb la càmera, però sense molt d'èxit. Si no recordo malament aquest rovelló portava companyia, anava ben farcit!


Aquests van ser els protagonistes del dia, els camagrocs. En vam trobar un bon erol, una raconada on en vam fer mig cistell pràcticament. Vam gaudir molt i segur que hi tornarem l'any que ve, aquesta boletera va ser un dels grans descobriments del dia. Per cert, com us deia abans, alguns d'aquests van acabar a les paelles del dinar.


I entre camagroc i camagroc, va saltar la sorpresa. Què són aquests camagrocs? Són camagrocs? Doncs sí, però el germà del camagroc, el Cantharellus tubaeformis. Ja veieu que són d'un color més apagat i amb els nervis sota el barret molt més marcats. En aquell moment, al mig del bosc, me'n vaig recordar del meu company de feina i el seu regal. Gràcies a ell, sabia el que tenia davant meu.


Els camagrocs estaven per tot arreu...


I fins hi tot algunes amigues al·lucinògenes, Amanita muscaria, també es volien deixar veure. 


I aquesta va ser la collita d'aquell dia, ara ja fa molt...


... però resulta que aquella història que va començar ara fa un any i va continuar a l'octubre ara té un punt i seguit. El meu company de feina, el meu amic, avui plega i se'n va a treballar a Noruega. Esperem que tot li vagi molt bé i li desitgem des d'aquí la millor sort del món. Gràcies per tot! Acabem com sempre:

Sort! (i bon viatge!)

24 de set. 2013

#35 Camagrocs de setembre

Van passant els dies i el material, tot i que no és molt, es va acumulant. Per aquesta raó en aquesta entrada del bloc hi posarem 3 sortides boletaires més que hem fet durant el mes de setembre. Les posem juntes perquè, tot i no ser del mateix lloc exactament, tenen un punt en comú: camagrocs i més camagrocs. I es que sembla que aquest bolet ho aguanta tot i és el que a dia d'avui podem trobar amb facilitat pràcticament per tot arreu. 

La primera sortida va ser el passat 11 de setembre, el dia de la Diada. Vam a anar a visitar el boscos del Berguedà, a l'hortet que tenim pel camagroc. No falla gairebé mai. A vegades et dóna sorpreses agradables i et regala algun que altre rovelló, algun pinetell, alguna pota de perdiu i aquest cop també ens va donar llengua de bou blanca. Una bona barreja que fa que marxis satisfet cap a casa. Com podeu veure a les primeres fotos, els camagrocs eren petits i havies d'anar triant molt. Tot plegat molt entretingut i vam acabar d'omplir el cistell amb un bon mal d'esquena. Bé, quan vas al camagroc, ja saps el que hi ha!









He de dir que la foto del rovelló (Lactarius sanguifluus, en aquest cas) m'agrada especialment!

La segona sortida va ser poc després de la primera, el dissabte 14 de setembre, i aquest cop vam anar a menjar-nos l'entrepà pels boscos del Ripollès. Va ser una sortida genial, el bosc fantàstic, els camagrocs de mida considerable, encara va caure algun cep, pinetells, apagallums i, com no, potes de perdiu. Vam omplir el cistell i ens ho vam passar d'allò més bé. Resum de la jornada:









Ja veieu que els camagrocs en aquest zona ja eren un pèl més grans, però per enormes els apagallums (Macrolepiota procera). Els vam cuinar de dos maneres diferents: arrebossats a trossos i com a base de pizza al forn. És un bolet que m'encanta! Si l'agafeu aneu amb compte i no us confongueu amb lepiotes tòxiques. Jo si no fa un pam ben bo, el deixo al bosc! I el ceps en carpaccio, tallats be fins, raig d'oli, sal i pebre i mmmmmmmmmhhhhhh...!

La tercera sortida camagroguil va ser també pel Berguedà i el dia de la Mercè, el 24 de setembre. Aquest dia vam voler ser agosarats i ens vam atrevir amb un lloc nou, vam descobrir una fageda (veieu la primera foto de la següent seria) i vam voler donar-hi un cop d'ull però no hi va haver sort. Pensàvem que potser hi trobaríem algun rossinyol o alguna trompeta de la mort despistada però res de res. Així que vam tornar al mateix punt de la primera sortida i aquest és el resultat del dia:







Haureu vist que aquí també hi ha una llengua de bou, doncs si però no, aquesta la vam trobar a la zona de faigs i es tracta de llengua de bou vermellosa (Hydnum rufescens), la foto no li fa molt justícia per això. Ja veieu el resultat, algun rovelló, algun pinetell i molts camagrocs! L'any passat no en trobàvem per enlloc i aquest any en tenim una bona col·lecció de deshidratats!

Bé, això és tot per aquest cop. Tot molt groc al setembre i tot molt fosc de cara a l'octubre, que pinta malament, malament per les poques pluges caigudes durant aquest mes, així que els que sortiu que tingueu molta sort i afineu bé que el gasoil va car!

Sort!

10 de set. 2013

#34 Ceps i rovellons de pi negre a la Rambla

Aquesta vegada us portem riu Ter amunt, molt amunt. Allí on el bosc rep el nom popular de La Rambla, fent referencia a l'elevat número de boletaires per metre quadrat que hi coincideix buscant-hi bolets. Nosaltres hem hi hem pujat entre setmana per estar ben tranquils. Hem vist pocs boletaires però no sabem si era perquè avui és dimarts o per l'amenaça de pluja. Sí, avui també ens hem mullat però no tant com l'últim cop...!

Si us dic que hem creuat el pont i hem començat a pujar a peu, no cal que us digui el nom del poble, no? GR (sender de gran recorregut) cap amunt i a descobrir nous llocs per a nosaltres. Després d'agafar una mica d'alçada hem començat a trobar alguna cosa. Primer ens hem endinsat en un bosc de bedoll i, entre molts bolets, un ens ha cridat l'atenció especialment: el rovelló de cabra o lleterol de bedoll (Lactarius torminosus). A la foto podeu veure la barba que presenta al marge del barret com a tret més significatiu. Si us el trobeu i el des de dalt el podrieu arribar a confondre amb un rovelló però un cop el tens a les mans ja veus clar que no. Per altra banda, el làtex que té és blanc i no taronja o vermell con en el cas dels rovellons autèntics. Aneu amb compte, però és molt difícil que us equivoqueu si esteu pendents dels detalls.


Just deixar endarrere el bedolls hem començat a trobar algun que altre pi jove i, a la base d'aquests, entre l'herba, les primeres alegries del dia: pinetells (Lactarius deliciosus). No m'acabava de decidir per una de les tres fotos així que us poso les tres. Per cert, es tracta del mateix bolet.




Aquests, tot i que benvinguts, no eren l'objectiu del dia. Així que després de donar un cop d'ull per aquí i per allí, hem tornat a agafar el GR i a caminar. I ho hem fet fins que un bolet molt ben plantat ens ha sorprès tot just després de creuar un rierol de dos pams. Per a nosaltres un dels bolets amb més classe de tot el bosc: l'Amanita muscaria, és espectacular. No ens en cansaríem mai de fer-li fotos, aquí teniu les 4 millors de la jornada.





Ja ho hem dit en altres ocasions, si hi ha A. muscara... hi pot haver el seu company d'habitat, el cep! Per cert, aquest sí que és el que veníem a buscar avui. Però quan els hem trobat estaven tots menjats pels llimacs i segurament també per les vaques. Alguna bestiola havia fet feina de la bona en aquella zona del bosc... hem hem enfilat uns metres més pel GR i, de cop i volta, han començat a aparèixer. Amb tots vosaltres els ceps (Boletus edulis):








Diria que aquest últim és un pinícola (Boletus pinophilus) per aquesta panxa que té però no us ho sé dir del cert. En tot cas, és un cep de carn ben blanca.

Aquests són alguns dels que hem trobat. Aquí posats sembla que els haguem trobat tots seguits però no ha estat així. Anàvem alternant posar al cistell tant rovellons com ceps, en funció de la zona del bosc per on ens movíem. A les zones més tancades i amb els pins més vells trobàvem els ceps i a les zones més obertes i amb més herba hem anat trobant algun que altre rovelló de pi negre (Lactarius queticolor), un altre que ens faltava per la col·lecció.





Després hem trobat algunes mares de rovelló, ja sabeu, pinetells envaïts pel paràsit Hypomyces lateritius. Curiosament tots els que veieu a la foto ho eren:


Aquests pets de llop (Lycoperdon perlatum) ens van cridar l'atenció, així que aquí els teniu:


Anar caminant tranquil·lament pel bosc i trobar-se un cep, no té preu.


Però no tot són bolets. Aquí teniu un card molt ben plantat i pintat. Això sí, qualssevol li posa la mà a sobre. Per sort els ceps no punxen!


Avui també hem sortit del bosc cames ajudeu-me per culpa de la pluja però ens hem emportat un bon botí cap a casa:


Aquí teniu els camagrocs de la última sortida en ple procés d'assecat i els ceps d'avui fent tres quarts del mateix. D'aquesta manera els podem conservar per quan no n'hi hagi. Això sí, no hi ha foto, però ens hem menjat un carpaccio de ceps que estava per llepar-se els dits.



En aquesta excursió hem vist cavalls, vaques que no ens deixaven passar i tot tipus d'insectes. Però per rematar-ho aquesta magnífica salamandra comuna (Salamandra salamandra) ens ha acomiadat abans d'arribar al cotxe (ben aparcat al poble):


Ben aviat més fotos i més aventures boletaires!
Sort!