22 de des. 2012

#29 No tots els camagrocs són grocs... camablancs!

El passat 2 de desembre de 2012 vam fer una sortida amb la gent de Boletaires.cat, la sortida d'hivern ja és un clàssic per a nosaltres i intentem no fallar. El que més m'agrada d'aquest tipus de sortides multitudinàries és la bona germanor que hi ha i petar la xerrada al costat del foc. Realment en dies com aquest els bolets són el de menys però les converses sobre ells són bàsiques! Per norma general cadascú es porta el seu menjar però al final es comparteix pràcticament tot entre tots. Així que aquest any volíem preparar alguna cosa especial i vam preparar una coca de trompetes: base de pasta de full (la podeu comprar al súper), ceba caramel·litzada, trompetes de la mort amb un toc d'all i julivert, una mica de formatge parmesà ratllat per sobre i un polsim de sal Maldon. Uns minuts al forn i... nyam!


Tothom ens va dir que estava molt bona. Vam utilitzar trompetes recent collides però si les teniu deshidrates també ho podeu fer, aneu amb compte de no posar-les des del principi perquè us quedaran molt seques. Si teniu qualssevol dubte, pregunteu. És una recepta molt fàcil i ràpida de fer.

Tot i que trobar bolets no és l'objectiu principal val a dir que a mi m'agrada sempre treure el nas pel bosc. Junt amb uns companys vam trobar un raconet amb uns quants camagrocs (Cantharellus lutescens):


La collita no va ser espectacular però suficient per treure'ns el mono de camagrocs, difícils de trobar aquest any passat per nosaltres. Encara que ja veureu una mica més endavant que 20 dies després ho vam solucionar, després us ho explico. Aquestes tres que treuen el barret a dalt a l'esquerra són fredolics (Tricholoma terreum).


Més o menys pel mateix terreny però uns dies més tard vam fer varies sortides de mitja horeta o tres quarts abans d'entrar a la feina. No tenim fotos de tots aquests dies, així que no us podrem ensenyar les mini troballes de llenega negra, però alguna cosa sí que tenim. A la primera foto un garlandí (Tricholoma caligatum), un bolet del que ja n'hem parlat alguna vegada, d'olor molta intensa i que tot i ser comestible jo no l'he provat, diuen que el gust és massa intens...


Aquestes dues són llenega negra (Hygrophorus latitabundus), m'agrada s'obren pas entre les pedres i la terra. Aquestes són les últimes que vam trobar al 2012. Crec que encara en tinc alguna al congelador, simplement les netegeu, les talleu i cap al congelador. Pràcticament igual de bones que si les haguessis acabat de collir:


I ara venen les reines del fred, senyal de que la temporada ja s'acaba, les llengües de bou blanques (Hydnum albidum). Les dues fotos que segueixen són simplement per mostrar-vos que de tant en quan s'amaguen, però aquest color tant blanc les delata a distància...!


La collita d'un d'aquests dies, amb pota de perdiu (Chroogomphus rutilus) inclosa. Si us hi fixeu veureu que les llengües de bou no tenen quasi agulletes, deixeu-les al bosc, ajudarem a que l'espècie es reprodueixi i a casa tindrem menys feina a netejar.
 

I aquesta és d'un altre dia. En aquesta foto el que podem veure és que la llengua de bou blanca és blanca fins que comença a ser ja madura, que va agafant tonalitats groguenques. Ja veieu la diferència entre les de la part de dalt i les de baix. Us asseguro que es tracta del mateix bolet.


Bé, deixem les mini-sortides i parlem de coses serioses. En aquesta vida hi ha cops que has de demanar ajuda i si tens bons amics disposats a ajudar-te sempre tindràs èxit. Gràcies Tere! Gràcies a tu vam poder gaudir com mai trobant camagrocs. Per a nosaltres va ser un dels millors dies de la temporada, tant per la collita que vam fer com per la varietat de bolets que vam trobar. Entre ells, un que em faltava, la llengua de bou !

Era el 22 de desembre i mentre escoltàvem la Grossa de Nadal ens dirigíem cap al bosc que ens havien indicat. Només arribar vam veure uns quants mini-camagrocs (bona senyal!) però no va passar gaire estona fins que va aparèixer aquesta bolet tant ben plantat: un alzinall (Leccinum lepidum).


I a partir d'aquí, escandalós, milers i milers de camagrocs per tot arreu, colònies de camagrocs. Espectacular. Vosaltres mateixos us en podeu fer una idea amb les fotos que segueixen:


I mentre estàvem immersos en collir camagrocs ens vam trobar amb una mutació dels camagrocs molt poc comú (pel que hem vist a la xarxa), els anomenarem camablancs (i creiem que els podríem classificar com a Cantharellus lutescens f. schizocroic). Com podeu veure són molt similars als camagrocs però són albins. Diuen que són igual de bons que els camagrocs però nosaltres després de fer les fotos els vam deixar on els vam trobar. No fos cas... De totes maneres, considerem que és una troballa excepcional! A la segona foto teniu una comparativa entre els camagrocs i els camablancs. Fantàstic!


Una altra de les sorpreses del dia va ser trobar llengua de bou (Hydnum repandum) que fins ara mai l'havíem trobat. Sí les seves germanes o cosines (la H. albidum i la H. rufescens, blanca i vermellosa, respectivament). Aquestes podríem dir que tenen el color de la H. rufescens però el port de la H. albidum. Ja us dic que va ser un dels millors dies que recordo com a boletaire.


I com no podia ser d'una altra manera vam trobar també al desaparegut de la temporada 2012, el rossinyol (Cantharellus cibarius). Molt car de veure aquest any.


L'últim bolet que vam trobar al 2012 va ser una gita de bruixa (Clathrus ruber), aquest no és bo. Bé, no hi ha perill que us confoneu perquè amb la pudor que fa, segur que no el poseu al cistell. Un dia us vam explicar alguna curiositat sobre aquest bolet. Bon moment per donar un cop d'ull a l'índex que acabem de crear amb totes les entrades del bloc, si voleu podeu fer click aquí: Índex entrades


I aquí teniu la collita del dia, cistell ple a vesar de camagrocs, llengües de bou i quatre trompetes de la mort que vam trobar a l'últim moment i totalment per sorpresa.


Aquesta part és més curiosa, deshidratació al balcó. A l'entrada anterior us explicàvem que amb un calefactor també fèiem feina quan a fóra plou o és núvol però si hi ha Sol, no hi ha res millor ni més ràpid.


Amb aquesta entrada acabem tot el que teníem pendent de 2012 i ho deixem tot enllestit per la temporada 2013. I començarem forts, amb uns marçots. Estigueu atents durant els propers dies.

Sort i us desitgem una molt bon any boletaire!