17 de nov. 2012

#27 Carletada i primeres trompetes de la mort

Hola a tothom! Primer de tot demanar-vos disculpes per aquest període d'inactivitat. No hem deixat de sortir al bosc, no, tot el contrari. De fet, tenim material per estar una bona temporada penjant coses, moltes sortides i moltes fotos per ensenyar. Ara que tenim més temps pengem la sortida del passat 17 de novembre (fa més d'un mes, ooops! quina vergonya). Bé, més val tard que mai, no creieu? És més, ara que això del bolet ja va bastant a la baixa ens podem recrear més en el que hem trobat aquest final de tardor, que no és pas poc.

Bé, l'objectiu d'aquesta sortida era carregar de carlets per fer una bona conserva pels estofats que anirem preparant al llarg de l'any. I com que nosaltres normalment ens conformem amb poca cosa, el mig cistell que hem fet de carlets és suficient. Per a nosaltres una bona carregada i tot un èxit. Un parell de setmanes enrere us comentàvem que havíem trobat els primers (si voleu rellegir l'entrada feu click aquí: #25 Nou espècies diferents en un mateix dia)

Comencem amb uns quants carlets (Hygrophorus russula), recordeu que es caracteritzen per aquesta espècie de taca de vi que presenta al barret, al peu i a les làmines també es deixa veure aquest color morat.




Us hem gravat un vídeo de la carletera que vam trobar, n'hi havia tants que amb una foto no s'hagués apreciat prou bé.



Què, què us ha semblat? Impressionant, no? Aquell dia vam tenir sort i vam poder trobar a més a més altres espècies, com per exemple uns quants vinaders (Lactarius vinosus) i pinetells (Lactarius deliciosus). El primer és un exemplar de vinader i el següent un pinetell ben formós. No hi ha color, els vinaders són boníssims! Fets al forn (qui no té per fer a la brasa) amb una mica d'all i julivert, espectaculars!



També vam trobar el primer alzinall (Leccinum lepidum) de la temporada. Si voleu que us digui la veritat... a mi no m'agrada i crec que ja no en menjaré més. Trobo que és massa llefiscós, no ho sé, no li trobo el punt a la cuina. Moltes vegades es diu que, mira, per una barreja de bolets... Sí, d'acord, però quan el trobo dins de la barreja tampoc m'agrada. Bé, no ens poden agradar tots!


I el bolet que ve a continuació ens crea molts dubtes, creiem que es tracta d'una llengua de bou (Hydnum repandum), coneixem bé la llengua de bou vermellosa (Hydnum rufescens) i la llengua de bou blanca (Hydnum albidum) però aquesta la vam veure molt més robusta que les vermelloses que acostumem a trobar en aquest bosc i, per aquesta raó, la cataloguem com a Hydnum repandum (però amb reserves). Per cert, una nova espècie per nosaltres ja que no l'havíem trobat mai. Ens va fer molta il·lusió! Aquesta és la millor foto que tenim de totes les que li vam fer, una llàstima, aquest dia no estàvem molt inspirats amb la càmera. Gairebé no s'aprecia però sota del barret hi ha les agulles característiques d'aquesta família de bolets.


I poc després ja van aparèixer les reines del bosc, les que marquen el compàs de les sortides per aquests boscos de planifolis, les trompetes de la mort (Craterellus cornucopioides). Aquest bolet ens donarà moltes alegries d'aquí a final d'any ja us ho aniré explicant poc a poc amb les següents entrades al bloc.


I ara us volem mostrar algunes diferencies superficials entre un pixacà (Amanita pantherina) a la primera foto i una cua de cavall (Amanita rubescens) a la segona foto. Ja veieu que tenen certa semblança però que es poden diferenciar bé. La primera tòxica, la segona comestible. Però no us recomanem que la consumiu si no us la identifiquen in-situ donat que ni nosaltres mateixos us podem assegurar que la segona foto sigui precisament una Amanita rubescens, aneu amb molt cura.



Per acabar amb les diferents espècies que hem identificat en aquesta sortida, us portem un foto del que nosaltres pensàvem que rebia el nom de Lepista inversa però es veu que recentment li han canviat el nom a Lepista flaccida. De fet, es veu que es coneixien per Lepista inversa les que sortien sota coníferes i per Lepista flaccida les que sortien sota planifolis. Ara, les han unificat en un únic nom. No és el primer cop que parlem d'aquest bolet. En fi, el nom no té molta importància, però es un bolet que fa molt bona olor. Si teniu oportunitat de trobar-lo no deixeu d'ensumar-lo!


Aquest és el resultat de la sortida, una mica de tot. Els ganivets, que no faltin!


I això ja és a casa després de classificar i pesar. Sí, sí, pesar. Tenim dades de pes tots els bolets comestibles que hem trobat al llarg dels dos últims anys. Potser algun dia fem uns gràfics de com ha anat el 2012, seria prou interessant veure-ho. Hi seguiré pensant a veure com ho faig.


Poca cosa més, ja us dic, tenim molt material per presentar-vos però ja ho anirem fent poc a poc que encara que us parli de bolets que ja no podem trobar al bosc sempre pot anar bé tenir-ho pels anys que venen.

Bones Festes a tothom i
Sort!