3 de nov. 2012

#26 Rovellons aromatitzats i empedregats

Avui toca parlar un altre cop de rovellons, però aquest cop els hem trobat en un hàbitat ben curiós i diferent: entre plantes de romaní i pedres, en un terreny purament calcari. No us en perdeu detall. Jo, si més no, ho he trobat d'allò més fascinant.

Fa uns dies vaig rebre la trucada de la meva mare i de la meva germana, em deien que els hi faria gràcia venir un dia a Barcelona a buscar bolets amb nosaltres. Amb prou temps per quadrar agendes vam decidir que avui seria el dia escollit. El problema és que no sabia pas cap a on tirar i, és clar, calia trobar un bon lloc, per un dia que hi podíem anar tots junts... ja m'enteneu, no era qüestió de fer porra. Així que no em va quedar més remei (no ho havia fet mai abans) que preguntar als amics de les xarxes socials i fòrums per on anar, vist que la cosa no estava molt activa els darrers dies em preocupava no trobar el lloc adequat... No va tardar a aparèixer algú que em va indicar fins hi tot on deixar el cotxe i on ell, pocs dies abans, havia trobat un bon cistell de rovellons. Em va aconsellar que hi anés, que no fallaria. Genial! Ja teníem lloc on anar! La veritat, que algú t'ajudi quan realment ho necessites no té preu. (Si lees esto, ¡muchas gracias! ya sabes que te lo agradezco de verdad!!!).

Doncs avui és el dia, amb la nostra calma habitual, a les 8h del matí ha sonat el despertador, hem pres un cafè tots quatre i després dels respectius torns de dutxa i demés, ens hem dirigit cap al lloc indicat. Aparcàvem el cotxe potser cap allà dos quarts de dotze, ja veieu que no cal estressar-se per anar a buscar bolets, ja correm prou cada dia per anar a treballar! Hem agafat una pista i hem començat a mirar a banda i banda, algun que altre bolet anava traient el cap, com per exemple el fantàstic exemplar d'Amanita ovoidea de la foto. Aquest bolet és espectacular i molt bonic de veure quan les restes del vel cauen al terra, sembla que estigui plorant. Tot i que és un bolet comestible no us aconsellem que el mengeu ja que el podríeu confondre amb altres amanites tòxiques i, fins hi tot, mortals.


També us diré que nosaltres li hem fet la foto i l'hem deixat allà on l'hem trobat. Per sorpresa nostra, unes hores després, al tornar al cotxe passant pel mateix lloc, algú ja li havia clavat una puntada de peu, suposo que per diversió. A nosaltres no ens ha fet tanta gràcia, però en fi, esperem que llibres, xarxes socials i blocs com aquest ajudin a conscienciar més a la gent.

Tot seguint per la pista i no trobar ni rastre de rovellons ni de cap bolet comestible sense patir riscos innecessaris, hem arribat a la zona indicada pel nostre amic. Hi havia més gent a la zona, bona senyal. Hem començat a buscar i, la veritat, cap dels quatre trobava res, de fet, ni rastre de cap bolet. I llavors, enmig de la meva preocupació per no haver trobat encara res, la meva mare ha trobat el primer rovelló (Lactarius sanguifluus) ben amagat, un cop desenterrat hem vist que es tractava d'un bon exemplar, mireu:


Tot i que anava ben farcit de vitamina, ens ha canviat la cara, hem començat a buscar d'una altra manera i els resultats finalment han aparegut. La foto que ve a continuació ens servirà per explicar l'hàbitat on calia buscar-los.


Com podeu veure, al fons hi ha pins. Nosaltres, innocents de nosaltres, buscàvem els rovellons per allí, però per la raó que sigui (potser algú ja ens havia passat davant) no en vam trobar ni un. I va ser quan ens vam posar al mig de les plantes de romaní (que teniu en primer pla) quan han anat apareixent mig enterrats entre pedres i arrels de romaní. La natura no deixa de sorprendre'ns. I poc a poc hem anat trobant el que veieu en imatges:


Molts eren recent nascuts i ja veieu que es barallaven entre ells per treure el cap, serà per espai! Doncs no, tots en un pam de terreny!




En la foto que segueix podeu veure que es tracta de Lactarius sanguifluus, el famós rovelló. Aquest es caracteritza per tenir les làmines d'un color més rogenc que el pinetell (que les té de color taronja). El làtex també es vermellós. I ja veieu que ben enterrats entre pedres.


Molts botonets, els més minis els hem deixat però els que ja tenien mida per fer-los amb vinagre, cap al cistell!



Si us hi fixeu, els barrets dels rovellons que venen a continuació no són iguals que els que hem vist fins ara ja que tenen tons entre grisosos i verdosos. Per tant, creiem que es tracta de Lactarius semisanguifluus, un bolet a mig camí entre el rovelló i el pinetell. Llàstima que no tinguem foto de les làmines perquè veuríem que les làmines són d'un color més ataronjat però el làtex, al cap d'un estona, canvia de taronja a vermellós.




No posaríem la mà al foc, però estem gairebé segurs d'haver trobat 3 tipus de rovelló en el mateix lloc: Lactarius deliciosus (pinetell), Lactarius semisanguifluus i Lactarius sanguifluus (rovelló). Però això avui no era el que més importava. Avui volíem passar un bon dia en família i així ha estat. Tinc per norma no posar fotos de persones (mira, una mania com un altra) però si ens veiéssiu les cares de felicitat menjant l'entrepà després de la collita veuríeu que sí, que vam quedar tots quatre ben satisfets! Una mostra del que vam trobar:


Per cert, buscar rovellons entre plantes de romaní és molt agradable. Com a mínim l'olor és molt bona!

La següent sortida serà en terreny silici. Trobarem les primeres trompetes? Ah! Ja ho veurem...!

Sort i bolets per tothom!