17 de nov. 2012

#27 Carletada i primeres trompetes de la mort

Hola a tothom! Primer de tot demanar-vos disculpes per aquest període d'inactivitat. No hem deixat de sortir al bosc, no, tot el contrari. De fet, tenim material per estar una bona temporada penjant coses, moltes sortides i moltes fotos per ensenyar. Ara que tenim més temps pengem la sortida del passat 17 de novembre (fa més d'un mes, ooops! quina vergonya). Bé, més val tard que mai, no creieu? És més, ara que això del bolet ja va bastant a la baixa ens podem recrear més en el que hem trobat aquest final de tardor, que no és pas poc.

Bé, l'objectiu d'aquesta sortida era carregar de carlets per fer una bona conserva pels estofats que anirem preparant al llarg de l'any. I com que nosaltres normalment ens conformem amb poca cosa, el mig cistell que hem fet de carlets és suficient. Per a nosaltres una bona carregada i tot un èxit. Un parell de setmanes enrere us comentàvem que havíem trobat els primers (si voleu rellegir l'entrada feu click aquí: #25 Nou espècies diferents en un mateix dia)

Comencem amb uns quants carlets (Hygrophorus russula), recordeu que es caracteritzen per aquesta espècie de taca de vi que presenta al barret, al peu i a les làmines també es deixa veure aquest color morat.




Us hem gravat un vídeo de la carletera que vam trobar, n'hi havia tants que amb una foto no s'hagués apreciat prou bé.



Què, què us ha semblat? Impressionant, no? Aquell dia vam tenir sort i vam poder trobar a més a més altres espècies, com per exemple uns quants vinaders (Lactarius vinosus) i pinetells (Lactarius deliciosus). El primer és un exemplar de vinader i el següent un pinetell ben formós. No hi ha color, els vinaders són boníssims! Fets al forn (qui no té per fer a la brasa) amb una mica d'all i julivert, espectaculars!



També vam trobar el primer alzinall (Leccinum lepidum) de la temporada. Si voleu que us digui la veritat... a mi no m'agrada i crec que ja no en menjaré més. Trobo que és massa llefiscós, no ho sé, no li trobo el punt a la cuina. Moltes vegades es diu que, mira, per una barreja de bolets... Sí, d'acord, però quan el trobo dins de la barreja tampoc m'agrada. Bé, no ens poden agradar tots!


I el bolet que ve a continuació ens crea molts dubtes, creiem que es tracta d'una llengua de bou (Hydnum repandum), coneixem bé la llengua de bou vermellosa (Hydnum rufescens) i la llengua de bou blanca (Hydnum albidum) però aquesta la vam veure molt més robusta que les vermelloses que acostumem a trobar en aquest bosc i, per aquesta raó, la cataloguem com a Hydnum repandum (però amb reserves). Per cert, una nova espècie per nosaltres ja que no l'havíem trobat mai. Ens va fer molta il·lusió! Aquesta és la millor foto que tenim de totes les que li vam fer, una llàstima, aquest dia no estàvem molt inspirats amb la càmera. Gairebé no s'aprecia però sota del barret hi ha les agulles característiques d'aquesta família de bolets.


I poc després ja van aparèixer les reines del bosc, les que marquen el compàs de les sortides per aquests boscos de planifolis, les trompetes de la mort (Craterellus cornucopioides). Aquest bolet ens donarà moltes alegries d'aquí a final d'any ja us ho aniré explicant poc a poc amb les següents entrades al bloc.


I ara us volem mostrar algunes diferencies superficials entre un pixacà (Amanita pantherina) a la primera foto i una cua de cavall (Amanita rubescens) a la segona foto. Ja veieu que tenen certa semblança però que es poden diferenciar bé. La primera tòxica, la segona comestible. Però no us recomanem que la consumiu si no us la identifiquen in-situ donat que ni nosaltres mateixos us podem assegurar que la segona foto sigui precisament una Amanita rubescens, aneu amb molt cura.



Per acabar amb les diferents espècies que hem identificat en aquesta sortida, us portem un foto del que nosaltres pensàvem que rebia el nom de Lepista inversa però es veu que recentment li han canviat el nom a Lepista flaccida. De fet, es veu que es coneixien per Lepista inversa les que sortien sota coníferes i per Lepista flaccida les que sortien sota planifolis. Ara, les han unificat en un únic nom. No és el primer cop que parlem d'aquest bolet. En fi, el nom no té molta importància, però es un bolet que fa molt bona olor. Si teniu oportunitat de trobar-lo no deixeu d'ensumar-lo!


Aquest és el resultat de la sortida, una mica de tot. Els ganivets, que no faltin!


I això ja és a casa després de classificar i pesar. Sí, sí, pesar. Tenim dades de pes tots els bolets comestibles que hem trobat al llarg dels dos últims anys. Potser algun dia fem uns gràfics de com ha anat el 2012, seria prou interessant veure-ho. Hi seguiré pensant a veure com ho faig.


Poca cosa més, ja us dic, tenim molt material per presentar-vos però ja ho anirem fent poc a poc que encara que us parli de bolets que ja no podem trobar al bosc sempre pot anar bé tenir-ho pels anys que venen.

Bones Festes a tothom i
Sort!

3 de nov. 2012

#26 Rovellons aromatitzats i empedregats

Avui toca parlar un altre cop de rovellons, però aquest cop els hem trobat en un hàbitat ben curiós i diferent: entre plantes de romaní i pedres, en un terreny purament calcari. No us en perdeu detall. Jo, si més no, ho he trobat d'allò més fascinant.

Fa uns dies vaig rebre la trucada de la meva mare i de la meva germana, em deien que els hi faria gràcia venir un dia a Barcelona a buscar bolets amb nosaltres. Amb prou temps per quadrar agendes vam decidir que avui seria el dia escollit. El problema és que no sabia pas cap a on tirar i, és clar, calia trobar un bon lloc, per un dia que hi podíem anar tots junts... ja m'enteneu, no era qüestió de fer porra. Així que no em va quedar més remei (no ho havia fet mai abans) que preguntar als amics de les xarxes socials i fòrums per on anar, vist que la cosa no estava molt activa els darrers dies em preocupava no trobar el lloc adequat... No va tardar a aparèixer algú que em va indicar fins hi tot on deixar el cotxe i on ell, pocs dies abans, havia trobat un bon cistell de rovellons. Em va aconsellar que hi anés, que no fallaria. Genial! Ja teníem lloc on anar! La veritat, que algú t'ajudi quan realment ho necessites no té preu. (Si lees esto, ¡muchas gracias! ya sabes que te lo agradezco de verdad!!!).

Doncs avui és el dia, amb la nostra calma habitual, a les 8h del matí ha sonat el despertador, hem pres un cafè tots quatre i després dels respectius torns de dutxa i demés, ens hem dirigit cap al lloc indicat. Aparcàvem el cotxe potser cap allà dos quarts de dotze, ja veieu que no cal estressar-se per anar a buscar bolets, ja correm prou cada dia per anar a treballar! Hem agafat una pista i hem començat a mirar a banda i banda, algun que altre bolet anava traient el cap, com per exemple el fantàstic exemplar d'Amanita ovoidea de la foto. Aquest bolet és espectacular i molt bonic de veure quan les restes del vel cauen al terra, sembla que estigui plorant. Tot i que és un bolet comestible no us aconsellem que el mengeu ja que el podríeu confondre amb altres amanites tòxiques i, fins hi tot, mortals.


També us diré que nosaltres li hem fet la foto i l'hem deixat allà on l'hem trobat. Per sorpresa nostra, unes hores després, al tornar al cotxe passant pel mateix lloc, algú ja li havia clavat una puntada de peu, suposo que per diversió. A nosaltres no ens ha fet tanta gràcia, però en fi, esperem que llibres, xarxes socials i blocs com aquest ajudin a conscienciar més a la gent.

Tot seguint per la pista i no trobar ni rastre de rovellons ni de cap bolet comestible sense patir riscos innecessaris, hem arribat a la zona indicada pel nostre amic. Hi havia més gent a la zona, bona senyal. Hem començat a buscar i, la veritat, cap dels quatre trobava res, de fet, ni rastre de cap bolet. I llavors, enmig de la meva preocupació per no haver trobat encara res, la meva mare ha trobat el primer rovelló (Lactarius sanguifluus) ben amagat, un cop desenterrat hem vist que es tractava d'un bon exemplar, mireu:


Tot i que anava ben farcit de vitamina, ens ha canviat la cara, hem començat a buscar d'una altra manera i els resultats finalment han aparegut. La foto que ve a continuació ens servirà per explicar l'hàbitat on calia buscar-los.


Com podeu veure, al fons hi ha pins. Nosaltres, innocents de nosaltres, buscàvem els rovellons per allí, però per la raó que sigui (potser algú ja ens havia passat davant) no en vam trobar ni un. I va ser quan ens vam posar al mig de les plantes de romaní (que teniu en primer pla) quan han anat apareixent mig enterrats entre pedres i arrels de romaní. La natura no deixa de sorprendre'ns. I poc a poc hem anat trobant el que veieu en imatges:


Molts eren recent nascuts i ja veieu que es barallaven entre ells per treure el cap, serà per espai! Doncs no, tots en un pam de terreny!




En la foto que segueix podeu veure que es tracta de Lactarius sanguifluus, el famós rovelló. Aquest es caracteritza per tenir les làmines d'un color més rogenc que el pinetell (que les té de color taronja). El làtex també es vermellós. I ja veieu que ben enterrats entre pedres.


Molts botonets, els més minis els hem deixat però els que ja tenien mida per fer-los amb vinagre, cap al cistell!



Si us hi fixeu, els barrets dels rovellons que venen a continuació no són iguals que els que hem vist fins ara ja que tenen tons entre grisosos i verdosos. Per tant, creiem que es tracta de Lactarius semisanguifluus, un bolet a mig camí entre el rovelló i el pinetell. Llàstima que no tinguem foto de les làmines perquè veuríem que les làmines són d'un color més ataronjat però el làtex, al cap d'un estona, canvia de taronja a vermellós.




No posaríem la mà al foc, però estem gairebé segurs d'haver trobat 3 tipus de rovelló en el mateix lloc: Lactarius deliciosus (pinetell), Lactarius semisanguifluus i Lactarius sanguifluus (rovelló). Però això avui no era el que més importava. Avui volíem passar un bon dia en família i així ha estat. Tinc per norma no posar fotos de persones (mira, una mania com un altra) però si ens veiéssiu les cares de felicitat menjant l'entrepà després de la collita veuríeu que sí, que vam quedar tots quatre ben satisfets! Una mostra del que vam trobar:


Per cert, buscar rovellons entre plantes de romaní és molt agradable. Com a mínim l'olor és molt bona!

La següent sortida serà en terreny silici. Trobarem les primeres trompetes? Ah! Ja ho veurem...!

Sort i bolets per tothom!

1 de nov. 2012

#25 Nou espècies diferents en un mateix dia

Hi ha cops que això d'anar a buscar bolets és desagraït. Avui és 1 de novembre i, per tant, festiu. Així que com sempre que podem hem agafat cotxe i com deien a casa meva: "carretera i manta!". No teníem molt clar per on treure el nas aquest cop, fa poc ha gelat per tot arreu i sembla que la cosa està mig aturada. Finalment ens hem decidit pel Berguedà, a veure si encara podíem fer algun rovelló. Un cop al lloc, el primer que hem vist han set uns quants bolets negres pel fred... Tants quilòmetres fets per això, la veritat és que ens hem decepcionat una mica. Tot i això, hem decidit endinsar-nos igualment al bosc entrepà en mà, havíem de provar-ho... o com a mínim, esmorzar tot passejant entre pins.

Avui dividirem l'entrada en 4 zones,comencem per la primera.

Zona 1: Berguedà

La cosa ha anat malament, siguem sincers, però encara hem fet algun que altre pinetell (Lactarius deliciosus), algun rovelló (Lactarius sanguifluus), quatre fredolics (Tricholoma terreum) i unes pimpinelles morades (Lepista nuda).

El primer pinetell del dia s'ha fet pregar però finalment ha caigut al cistell. Ja veieu pel color del barret que aquest bolet ha patit el fred de valent.


Una mica més tard ens hem trobat amb un fredolic mig amagat entre l'herba, al final hi havia el grupet de la foto. Recordeu que el peu és fibrós i que al doblegar-lo cal que s'escantelli.


A sota d'un pi hem vist un bolet també mig amagat, i al mirar pel voltant ens hem trobat rodejats de pimpinelles morades. La majoria estaven passades però encara n'hem pogut salvar alguna. El barret estava una mica afectat per les condicions climatològiques d'aquests dies però al donar-li la volta i veure peu i làmines, no han quedat dubtes.


I ja està, no hem vist gran cosa més durant el passeig que hem fet. Hi havia molta gent per la zona però tothom amb els cistells ben buits, així que hem tornat cap al cotxe. Mal dia pel bolets per aquelles contrades. Llavors és quan hem decidit baixar cap al Montseny, uffff quilometrada un altre cop! C-16 cap avall i C-25 (Eix Transversal en obres) direcció Vic. Després d'una eternitat darrera d'un camió hem arribat a la zona nord del Montseny. Segona parada del dia.

Zona 2: Nord del Montseny

El bosc ens ha sorprès amb un parell de pinetells i això ens ha alegrat un mica. Al cap de poc hem trobat aquest magnífic bolet, una pipa (Ganoderma lucidum). Es curiós perquè l'any passat vam trobar aquest mateix bolet aproximadament al mateix lloc. És un bolet que ens fa molta il·lusió trobar, suposo perquè és diferent a la resta. És com un bolet de soca però amb peu. Curiós!


Després de caminar molt, i barallar-nos amb algun que altre esbarzer, ens hem trobat amb aquesta pota de perdiu (Chroogomphus rutilus). Cap al cistell, que el tenim pràcticament buit!


Quan ja hem vist que els pinetells inicials eren un miratge i que les potes de perdiu eren una casualitat... hem tornat un altre cop amb resignació cap al cotxe. Anar amb el cap cot (mirant cap a terra) ens ha anat prou bé ja que el bosc encara ens volia premiar amb un bolet que no havíem trobat mai, un Boletus rhodoxanthus. Un bolet poc comú que té una certa semblança al Boletus satanas. Es diferencien per varies coses, una d'elles és aquesta retícula vermella sobre fons groc tant marcada.


I un altre cop al cotxe! Amb intenció d'anar cap a l'est del Montseny, cap a la fageda. Ja hem posat en altres ocasions algunes troballes en aquesta zona, recordeu l'entrada dels ceps d'estiu?

Zona 3: Fageda del Montseny


Després de caminar per llençols de fulla de faig i entre la immensitat dels faigs del Montseny (si no hi heu anat mai us recomano que hi feu passeig en aquesta època) ens hem trobat amb aquesta meravella, un cep (Boletus edulis):


El fet de trobar el primer ens ha animat molt i ben a prop n'hem trobat un altre, aquest cop tenim dubtes però creiem que és un siureny (Boletus aereus), l'altra possibilitat és que sigui un pinícola (Boletus pinophilus), però creiem que es tracta del primer. Bé, de fet, encara tenim un debat obert amb un crack boletarire ;-) per acabar d'esbrinar de quin es tracta. Però si voleu que us ajudin a identificar un bolet poseu totes les cartes a sobre la taula: foto a l'hàbitat, foto del bolet tallat per la meitat, cota, tipus de bosc, olor i tot el que pugui donar alguna pista... Nosaltres teníem una mica de pressa i no vam fer totes les fotos que havíem de fer i, és clar, ara es fa molt difícil la identificació. A la dreta teniu el cep d'abans, amb aquest no hi ha dubtes...!


Al cap de poc hem trobat un altre cep i, una mica més enllà, direcció del cotxe un altre cop... hem trobat un dels bolets més bonics de tots: una Amanita muscaria, acompanyada d'una de ben petita recent nascuda. És espectacular o no? Ah! Recordeu, si les trobeu, mireu bé, el cep no es troba gaire lluny! Ara bé, si algú us ha passat davant, ja podeu buscar ja..!


Encara ens quedava força i ànims per revisar un raconet més, volíem comprovar una carletera que vam descobrir fa un parell d'anys, així que ens hem dirigit cap a la...

Zona 4: El cor del Montseny

I allí estava, esperant-nos. Ja veieu per les fotos que pràcticament se'ns ha fet fosc dins del bosc però hem tingut la recompensa final del carlet (Hygrophorus russula).


La carletera estava en el seu punt òptim i n'hem fet uns quants.


Ja ho veieu, som uns tossuts i si una zona no ens dóna el que busquem, anem a una altra. De bolets sempre n'hi ha, només cal sortir i trobar-los. Això sí, ningú ha dit mai que fos fàcil...

Aquest cop no hem trobat quantitat però sí molta diversitat d'espècies. Enumerem-les:

1.- Pinetell
2.- Rovelló
3.- Fredolic
4.- Pota de perdiu
5.- Pimpinella morada
6.- Cep
7.- Siureny
8.- Carlet
9.- Molleric de calceta

I aquest últim? Doncs, sincerament, no recordem on l'hem agafat però segur que en alguna de les quatre zones anteriors. El podeu veure al plat verd, entre les pimpinelles, els rovellons i els fredolics.



Sort i bolets per tothom!