28 d’oct. 2012

#24 Les millors rutes per trobar ous de reig i siurenys

Ens hem pres la llicència de modificar el títol del darrer llibre del Marc Estévez Casabosch Les millors rutes per trobar bolets (de l'editorial Ara Llibres) i utilitzar-lo com a títol per aquesta nova entrada del nostre bloc boletaire. Molta gent em pregunta que com ens ho fem per trobar tantes espècies diferents de bolets si fa quatre dies tot just coneixíem els rovellons. Doncs podríem dir que el Marc i els seus llibres en tenen bona part de culpa (en el millor sentit de les paraules). Des d'aquí li volem donar les gràcies ja que ens ha descobert un món que ens apassiona. De fet, el passat 17 d'octubre li vam poder donar les gràcies en persona a la presentació del seu darrer llibre. Aquest acte es va celebrar a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés de Portal de l'Àngel de Barcelona. Aquí en teniu un parell d'imatges. Ah! Per cert, un convidat de luxe a la presentació, l'Enric Gràcia.

Moment còmic esperant l'arribada de l'Enric Gràcia. A l'esquerra el Marc i a la dreta la Marina Penalva, editora d'Ara Llibres. El llibre presideix l'acte en primer pla.
Va ser un plaer assistir a la presentació perquè vam poder veure com dos cracks intercanviaven opinions sobre experiències i coneixements boletaires. Podrien parlar dies i dies sobre bolets, hàbitats, plantes i tipus de sòls i això els assistents ho vam agrair moltíssim. A la vegada vam poder saludar a companys d'afició i conèixer la gent d'Ara llibres, amb qui vam passar una molt bona estona parlant, una salutació des d'aquí!

Per cert, gran idea de l'Enric Gràcia que va causar sorpresa a la sala, convertir el llibre en un quadern de camp intercalant fulls en blanc per a fer-hi anotacions pròpies. Això diu molt del valor que té aquest llibre i és que és ben cert que tota la informació que hi ha (que no és poca) és fruït de l'experiència del Marc caminant pels boscos de Catalunya i, perquè no dir-ho, de bona part de l'estranger.

A l'esquerra el Marc i a la dreta l'Enric Gràcia, en un moment de la xerrada
La jornada va acabar amb el Marc signant i dedicant llibres als assistents. I aquí teniu la dedicatòria que ens va fer a nom del bloc. Gràcies Marc!



I com veureu a continuació val molt la pena tenir un llibre com aquest entre les mans. A l'entrada anterior (#23 Els camagrocs ens salven la jornada) us comentàvem que havíem intentat anar a per l'Ou de reig i que, tot i fracassar, ho seguiríem intentant. Aquell cop vam seguir una ruta d'un dels llibres del Marc que en aquest últim torna a destacar. I ja que ell insisteix en aquesta ruta, nosaltres també. I per tant, cap al mateix bosc d'alzina surera i arboç.

Vam aparcar el cotxe al mateix lloc, a peu de carretera, i vam pujar una muntanya per un caminet fins a la mateixa zona que havíem descobert uns dies abans. Només arribar al lloc, sota un arboç vam notar una flaire molt característica (no és conya, no, estem tant malalts que ja els olorem i tot!) i allí, tot ben plantat, el primer Siureny (Boletus aereus) de la nostra curta però intensa vida boletaire. Un exemplar magnífic! La alegria va ser immensa!


I encara no ens n'havíem fet a la idea del siureny quan la Lorena em va avisar entusiasmada, havia donat amb el primer Ou de reig (Amanita caesarea) a escassos cinc metres del siureny. Estava allà al mig, ben cobert per fulles d'alzina però deixant entreveure aquest color taronja tant característic, ja veieu que recorda molt a un ou. Fantàstic! El dia, tot i ser les 11 del matí, començava de manera espectacular!


Al llarg de la jornada vam anar trobant algun que altre Ou de reig i algun Siureny més.






Tots els vam trobar en estat d'ou, aquest any potser ja no hi tornarem més però l'any que ve esperem trobar-ne algun en estat més avançat, amb el barret ben obert i ensenyant bé l'anell espectacular que llueix. Recordeu que l'ou de reig té làmines, anell i peu de color groc, de color rovell d'ou. I cal que no el confoneu amb el reig bord (Amanita muscaria) que acostuma a tenir el barret vermell amb restes de vel blanc per sobre. Tot i això, degut a condicions climatològiques com la pluja, el barret pot agafar els tons de l'ou de reig; tot i que les làmines, anell i peu del reig bord són blanques! I per descomptat, vigileu molt en collir els bolets en estat d'ou ja que podríeu confondre'ls amb altres amanites, com per exemple, amb la mortal Farinera borda (Amanita phalloides). Bolet que podeu veure en la següent fotografia i que vam trobar unes hores després en una passejada que vam fer pel Montseny, l'objectiu era trobar quatre castanyes per a celebrar la Castanyada.


Per cert, tot just abans de marxar del bosc del reig hem trobat un exemplar que els amics de Boletaires.cat ens apunten que podria tractar-se de Boletus junquilleus un bolet que no és gaire comú. Si algú ens ho vol confirmar pot deixar-nos un comentari. Trobat a 400 msnm.


I tal i com us dèiem, després de trobar uns quants ous de reig més i algun que altre siureny, hem anat a fer un passeig pel Montseny amb la intenció d'agafar unes quantes castanyes. Però com que tenim el radar boletaire contínuament activat ens hem adonat de la presència d'aquest bolet, un Coprinus picaceus, ben a prop dels castanyers. Aquest any encara no hem fotografiat cap bolet de tinta (Coprinus comatus), en vam veure un dia des de la carretera però va ser el dia de la pedregada i, és clar, no era qüestió de baixar del cotxe a fer fotos... Bé, a veure si tenim més sort d'aquí en endavant.


Aquest és el senyor castanyer que ens ha donat les castanyes per emportar cap a casa. Hem agafat les de bona mida que havia pel terra. Si no cal punxar-se amb el pelló (embolcall exterior de les castanyes) millor!


La collita del dia, no de molta quantitat però sí de molta qualitat:


El plat que ve a continuació és un plat que feia molt temps que volíem preparar a casa, avui hem complert un somni i hem aconseguit un altre dels nostres objectius boletaires. Carpaccio d'ous de reig amb un raig d'oli d'oliva, un polsim de sal i un toc de pebre. Potser, i no n'estic segur, una mica de vinagre de Mòdena li hagués anat perfecte. Però en fi, de totes maneres, una delicatessen pels nostres paladars.


El que no ens hem menjat ho hem posat a assecar, per tal de gaudir-ho un altre cop més endavant.


I això és tot, una entrada amb força contingut però esperem que hagi estat del vostre interès.

Sort i bolets!

1 comentari:

Carles Gutiérrez ha dit...

L'enhorabona! visitar boscos que et puguin mostrar ous i ceps alhora no té preu. Aquesta troballa segur que ús haurà obert el camí per collir-ne molts més :)