13 d’oct. 2012

#23 Els camagrocs ens salven la jornada

Aquest any estem trobant molt pocs camagrocs, sembla que no volen acabar de treure el cap amb la mateixa intensitat que ho han fet altres anys. Però bé, sempre dic el mateix, si no els trobem a muntanya ja sortiran per la costa. Per un bolet com el camagroc, el que faci falta! Ara que..., només pensar en camagrocs, ja em fa mal l'esquena...!

Abans de continuar amb els camagrocs, us he d'explicar un secret... l'operació camagroc no era el pla inicial per avui. El que realment volíem era trobar el primer ou de reig (Amanita caesarea) de la nostra vida boletaire però, malauradament, no hem tingut gens de sort. Ja us avanço que hem fet porra però, tot i això, no desistirem i seguirem intentant-ho més endavant. Us prometo que aquest any trobarem els primers ous!

Avui ho hem intentat en uns boscos que no es trobaven a molta alçada però tampoc hem anat per la costa, que sembla que és un dels llocs on més han fructificat en els darrers dies. Hem volgut ser diferents a la resta i ho hem pagat amb el cistell buit però bé, qui no arrisca no pisca! En aquesta ocasió hem visitat un bosc d'alzina surera amb el sotabosc ben nét i esclarissat. Per la zona, també hi havia algun que altre arboç amb els fruits a punt de canviar de color. Us poso una foto per a que vegeu quin és l'indret ideal per trobar ous de reig, tot i que avui no n'hem trobat, però ja en trobarem, ja!


I el que us deia sobre les cireretes d'arboç, els hi falta molt poc per canviar a aquell color vermellós que indica que ja te'l pots menjar. Una delícia mentre vas collint bolets. Això sí! Vigileu no us emborratxeu! Mengeu-ne amb precaució sinó potser omplireu el cistell amb pedres en lloc de bolets...!


Doncs això, cistell buit i "cara de tontos", però amb el bon regust d'haver-ho intentat. L'únic que ens haguéssim pogut emportar cap a casa són quatre apagallums enormes que hem vist des de la carretera molt a prop d'una masia, però no hem gosat entrar a agafar-los, ja hagués set massa... Sí que és cert que la major part dels boscos de Catalunya són de titularitat privada i bé que hi anem a buscar bolets, però agafar els bolets pràcticament del jardí d'una casa ja són paraules majors, hem de saber posar uns límits. Així que ens hem mirat i hem dit... i si fem una horeta i mitja de camí i anem a veure com estan els camagrocs de l'altre dia, aquells que començaven a sortir? I així ho hem fet, carretera i manta. Estem ben sonats... Ripollès! Ara venim!

Fa uns dies ja us comentava, no sé si recordareu aquesta entrada #21 Rovellons a dojo i els primers camagrocs, que havíem trobat els primers camagrocs (Cantharellus lutescens). Bé, doncs hem volgut tornar a visitar el nostre hortet a veure si ens arreglava una mica el dia i bingo! No n'hi havia molts però els suficients com per passar una bona estona entretinguts.


La sorpresa ja ha estat majúscula quan molt a prop d'on estàvem collint camagrocs ha aparegut l'amo i senyor del bosc, un exemplar magnífic de cep (Boletus edulis, en aquest cas). Al veure'l, la decepció de no trobar cap ou de reig ha desaparegut del tot i una rialla se'ns a dibuixat a la cara :)


També hem trobat un pinetell que ni ell mateix sabia perquè encara ningú l'havia agafat abans, us ho asseguro quan l'he collit, m'ha donat les gràcies i m'ha comentat que ja començava a fer massa fred per aquelles cotes tant per ell com pel seu amic, el cep. Els camagrocs no era de mida XXL però amb una mica de paciència n'haurem fet mig quilet.


Ja a casa la foto de rigor de la collita. Molts quilòmetres i molt cansats però sempre amb una rialla de dos pams de poder gaudir d'aquesta afició.


I com que no sabem si en tornarem a trobar, hem fet com les formigues, una mica de rebost no ve mai malament! Recordeu que la millor manera de guardar els camagrocs segurament és assecant-los. Un cop els tingueu secs, els poseu en un pot de vidre, hi poseu una mica de paper de cuina a la base i un polsim de sal per a absorbir possibles restes d'humitat. D'aquesta manera tant senzilla es conserven molt temps amb perfectes condicions i l'aroma que desprenen quan destapes el pot és excel·lent!


Aquest cop l'ou de reig sens ha resistit però els camagrocs, el pinetell i el cep ens han arreglat el dia.

Per cert, recordeu que tenim un parell de CONCURSOS on podeu guanyar una revista, tenim molt poca participació així que hi ha moltes possibilitats de guanyar el primer número de la revista de Cesta y SETAS de manera totalment gratuïta! Animeu-vos que és molt fàcil participar i guanyar!!!

Si voleu participar feu click aquí --> CONCURSOS!

Sort, salut i bolets!