12 d’oct. 2012

#22 La llenega negra torna a regnar als boscos

Avui ens ha acompanyat a buscar bolets una parella que cada cop en saben més! Bé, com a mínim, cada any en veuen més, que ja és molt! I ja que parlem del tema... no és gens fàcil això de trobar bolets! Ho dic per tota aquella gent que pensa que això és bufar i fer ampolles, no pas eh! Arribem a casa cansats, destrossats, amb alguna ferida, amb esgarrapades, amb alguna picada d'insecte,... però... i què? La satisfacció de trobar i descobrir els racons on s'amaguen els bolets és indescriptible. I més quan analitzes la temperatura, les pluges i un cop al bosc, fas una ullada als arbres i al sotabosc... i és llavors quan dius... mmmmmmhh aquí hi podríem trobar aquesta espècie de bolet i quan menys t'ho penses, pam! davant dels nassos! La veritat és que anar a buscar bolets és una activitat molt gratificant, vulguis o no fas esport (i tant que fas esport!) i a més a més, el contacte amb la natura fa que t'oblidis de tots aquells problemes del dia a dia. Això sí, com no en trobis cap, tornes a casa amb una cara de pomes agres de por. En fi, estem en plena temporada i sembla ser que serà molt i molt bona. Gaudiu de la natura, gaudiu dels bolets i vigileu molt el que us cruspiu que cada any passen desgracies.

Avui ens hem mogut pel Berguedà, no és cap secret dir que al Berguedà hi ha bolets. No us direm exactament on hem estat però la veritat és que hi havia tanta gent que ens ha costat aparcar el cotxe.

Comencem la nostra excursió per la primera zona del dia. Només arribar ja hi ha feina a posar-se el calçat, decidir que agafem, l'entrepà d'esmorzar, marcar el punt on tenim el cotxe al GPS, i en funció de la temperatura, agafar més o menys roba d'abric. Jo porto una motxilla amb alguna guia de bolets, piles de recanvi, alguna tireta per si ens fem un tall i alguna cosa bàsica més, com per exemple una ampolla d'aigua i alguns fruits secs. Un cop preparat tot ens endinsem al bosc entrepà en mà i cistell al braç.

No poso foto perquè em fa vergonya però el primer que veiem és un escampall exagerat de bolets arrencats: no, no i no! Si no els coneixem és millor que els deixem tal i com els trobem. No hi guanyem res fent això, més aviat hi perdem bastant... Bé, al cap d'una estona de caminar ja ens ha aparegut la primera sorpresa del dia: un parell de pimpinelles morades (Lepista nuda). Un bons exemplars que han acabat al cistell, vigileu de no confondre-la amb un Cortinari que se li assembla prou. Els cortinaris, com molt bé indica el seu nom, tenen restes d'una cortina al peu, ja veieu que aquests no tenen cap rastre de cortina.


Aquests exemplars de pimpinelles morades han estat els únics de la jornada, llàstima! perquè és un bolet que m'agrada força. Després, un aquí i un allà, tots quatre hem anat trobant rovellons (Lactarius sanguifluus) i pinetells (Lactarius deliciosus), alguns amb més sort que altres però crec que al final tothom ha quedat ben satisfet. Avui l'objectiu era el rovelló tot i que hi havia una plaga de potes o cames de perdiu (Chroogomphus rutilus). Aquest cop només us posem fotos del rovellons i pinetells.  A aquestes alçades ja no cal dir que el que és més ataronjat és el Lactarius deliciosus, no?

Per cert, recordeu que tenim un parell de concursos en marxa! Us poso l'enllaç per si hi voleu participar: Concursos 'Cesta y SETAS'


A mig matí, després de deixar enrere una roureda i tornar a zona de pins, és quan hem trobat la joia de la corona, la llenega negra (Hygrophorus latitabundus) i és clar, una llenega sempre va acompanyada de la seva lleneguera tal i com veieu a les fotos. Deixant de banda la mucositat que fa que t'emportis mig bosc empegat al bolet, un cop a casa, s'ha de dir que feta al forn és una 'delicatessen'. Per cert, lleneguera marcada al GPS, l'any que ve hi tornarem. I no us penseu que estava en un lloc gaire accessible, no? Al bell mig d'un barranc, ben amagada. El que us deia... esgarrapades, ferides,...


No gaire lluny han aparegut un quants fredolics o negrets, no els hem agafat perquè no n'hi havia gaires. Aquest de la foto és el Tricholoma terreum però aneu molt en compte amb el fredolic bord (Tricholoma pardinum) que és tòxic, jo aquest últim crec que no l'he vist mai però mirant per la xarxa i en llibres el que he après és el següent: es pot confondre amb el T. terreum i amb el T. portentosum (que no he trobat mai tampoc). El T. portentosum, que se li assembla bastant, no té escames al barret i el T. pardinum si, el T. terreum és de mida més petita tot i que té escames més petites al barret que el T. pardinum, que les té concèntriques i ben delimitades i de color més fosc. El fredolic bord es fa a alta muntanya. Recordeu també que el negret té el peu fibrós i que si el pressioneu s'escantella. Bé, en tot cas, aneu en compte, aquí teniu el bo:


Després de plegar uns quants rovellons més hem tornat cap al cotxe, ja hi havia gana per dinar i per fer un cafè calent! Nosaltres portem un termo que quan fa una mica de fred, s'agraeix un bon cafè amb llet calent. Després de dinar un altre entrepà, unes olives, unes patates de bossa, un tall de formatge i els rovellons en vinagre que vam preparar aquí: #20 Pinetells i rovellons s'amaguen pels racons. Per cert, perfectes!!!! Us vaig comentar que us diria que tal, i la veritat és que estaven molt bons. La única nota negativa va ser la pluja que no ens va deixar dinar tranquils. Bé, dir nota negativa a la pluja tampoc caldria..., que quan no plou volem que plogui i quan ens plou al cap ens molesta... Ho volem tot i tot no es pot tenir! Una mica d'aigua sempre va bé, ni que sigui per refrescar les idees. La veritat és que va durar ben poc i encara ens va permetre mirar a l'altre costat de carretera a veure si trobàvem algun camagroc. Però no! Ni rastre de camagrocs però el que si que ens va sorprendre és una petita llengua de bou blanca (Hydnum albidum) que no pensàvem pas trobar.


Vam seguir mirant i vam trobar una altra espècie de fredolic. Creiem que es tracta del Tricholoma atrosquamosum o fredolic esquamós, ens quadra després d'estudiar les fotos que li vam fer. El fet que hi hagués alguna alzina al lloc on el vam trobar és el que definitivament ens va fer decantar cap a aquesta opció. Aquest ja l'havíem trobat a cotes més baixes compartint hàbitat amb les trompetes. Es curiós com en pocs metres passem de terrenys calcaris (propi de la llengua de bou blanca) a silicis o potser, més ben dit, a un calcari descarbonat. Bé, en fi, el tema del sòls no el domino en absolut i prefereixo no entrar-hi gaire.


I després de trobar-nos amb aquest bolet, i quedar-nos una mica desconcertats, i de veure que la pluja havia parat... hem decidit canviar de zona dins del mateix Berguedà, com que estàvem ja un pèl cansats he pensat que repassar unes pinedes on el terra és totalment pla ens aniria de conya per trobar algun bolet més abans de tornar cap a casa.

El primer que ens hem trobat és aquesta Amanita pantherina o pixacà, un bolet tòxic. Hi ha gent que li donaria una puntada de peu per evitar que altres el cullin i així evitar que preguin mal. Però... parem-nos a pensar un cosa... serem capaços de carregar-nos tots els bolets tòxics del bosc? No, és evident. Amb això crec que ja està tot dit.


I després d'aquesta rebuda a la nova zona ja han començat a aparèixer els rovellons, ben amagats però molt sans. Ja veureu que algun feia més d'un pam! En aquesta zona ens ho hem passat molt i molt bé!


No us ho he dit, però portava tot el dia darrera d'un apagallums (Macrolepiota procera) perquè havia llegit a Internet que arrebossat amb ou i pa ratllat era tant bo. Doncs sí! en dono fe. Boníssim!! Això sí, descarteu el peu que és molt fibrós. I, com sempre, agafeu aquells exemplars que són suficientment grans com per no confondre'ls amb cap bolet del gènere Lepiota, podria ser tòxic i en alguns casos mortal, com és el cas de la Lepiota brunneoincarnata, que l'any passat, desgraciadament, es va emportar per davant alguna que altra vida a casa nostra.


En aquesta darrera foto hi teniu la collita presidida per l'apagallums (ja veieu que és d'un tamany considerable). A l'esquerra les potes de perdiu, a la dreta les llenegues negres, davant les pimpinelles morades i algun molleric i, finalment, darrera els rovellons i pinetells.


Per cert, abans he dit que no m'hauria de queixar de l'aigua que ens ha caigut a l'hora de dinar. Però una cosa són quatre gotes mal comptades i una altra ben diferent és la pluja a bots i barrals que ens ha caigut a l'hora de tornar cap a casa, calamarsa inclosa. Per sort, ja érem al cotxe avisats pels llamps i trons. La natura és sabia i quan veu molta gent al bosc fent maleses... fa escampar la boira! En fi, anècdotes de boletaire.

Molta sort i que trobeu molts bolets!

3 comentaris:

Carles Gutiérrez ha dit...

Ostres, tens un blog molt xulo i et felicito per les collites i les fotos que són exemplars!
Una coseta més, intento llegir els teus relats però és difícil ja que es confón el color de la lletra amb el color del fons de pantalla i ho complica bastant. Aviam si pots fer alguna modificació.

Enhorabona pel blog!

Anònim ha dit...

Felicitats pel teu blog, m'agrada molt, l'aniré visitant.

Maravillas

TempsdeBolets ha dit...

Gràcies pels comentaris :)

No acabo d'entendre això que dius Carles, jo ho veig bé. Em podries fer arribar una captura de pantalla a tempsdebolets@gmail.com si us plau? A Facebook algú m'ha comentat el mateix que tu, però no acabo de saber que pot estar passant

Merci!