28 d’oct. 2012

#24 Les millors rutes per trobar ous de reig i siurenys

Ens hem pres la llicència de modificar el títol del darrer llibre del Marc Estévez Casabosch Les millors rutes per trobar bolets (de l'editorial Ara Llibres) i utilitzar-lo com a títol per aquesta nova entrada del nostre bloc boletaire. Molta gent em pregunta que com ens ho fem per trobar tantes espècies diferents de bolets si fa quatre dies tot just coneixíem els rovellons. Doncs podríem dir que el Marc i els seus llibres en tenen bona part de culpa (en el millor sentit de les paraules). Des d'aquí li volem donar les gràcies ja que ens ha descobert un món que ens apassiona. De fet, el passat 17 d'octubre li vam poder donar les gràcies en persona a la presentació del seu darrer llibre. Aquest acte es va celebrar a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés de Portal de l'Àngel de Barcelona. Aquí en teniu un parell d'imatges. Ah! Per cert, un convidat de luxe a la presentació, l'Enric Gràcia.

Moment còmic esperant l'arribada de l'Enric Gràcia. A l'esquerra el Marc i a la dreta la Marina Penalva, editora d'Ara Llibres. El llibre presideix l'acte en primer pla.
Va ser un plaer assistir a la presentació perquè vam poder veure com dos cracks intercanviaven opinions sobre experiències i coneixements boletaires. Podrien parlar dies i dies sobre bolets, hàbitats, plantes i tipus de sòls i això els assistents ho vam agrair moltíssim. A la vegada vam poder saludar a companys d'afició i conèixer la gent d'Ara llibres, amb qui vam passar una molt bona estona parlant, una salutació des d'aquí!

Per cert, gran idea de l'Enric Gràcia que va causar sorpresa a la sala, convertir el llibre en un quadern de camp intercalant fulls en blanc per a fer-hi anotacions pròpies. Això diu molt del valor que té aquest llibre i és que és ben cert que tota la informació que hi ha (que no és poca) és fruït de l'experiència del Marc caminant pels boscos de Catalunya i, perquè no dir-ho, de bona part de l'estranger.

A l'esquerra el Marc i a la dreta l'Enric Gràcia, en un moment de la xerrada
La jornada va acabar amb el Marc signant i dedicant llibres als assistents. I aquí teniu la dedicatòria que ens va fer a nom del bloc. Gràcies Marc!



I com veureu a continuació val molt la pena tenir un llibre com aquest entre les mans. A l'entrada anterior (#23 Els camagrocs ens salven la jornada) us comentàvem que havíem intentat anar a per l'Ou de reig i que, tot i fracassar, ho seguiríem intentant. Aquell cop vam seguir una ruta d'un dels llibres del Marc que en aquest últim torna a destacar. I ja que ell insisteix en aquesta ruta, nosaltres també. I per tant, cap al mateix bosc d'alzina surera i arboç.

Vam aparcar el cotxe al mateix lloc, a peu de carretera, i vam pujar una muntanya per un caminet fins a la mateixa zona que havíem descobert uns dies abans. Només arribar al lloc, sota un arboç vam notar una flaire molt característica (no és conya, no, estem tant malalts que ja els olorem i tot!) i allí, tot ben plantat, el primer Siureny (Boletus aereus) de la nostra curta però intensa vida boletaire. Un exemplar magnífic! La alegria va ser immensa!


I encara no ens n'havíem fet a la idea del siureny quan la Lorena em va avisar entusiasmada, havia donat amb el primer Ou de reig (Amanita caesarea) a escassos cinc metres del siureny. Estava allà al mig, ben cobert per fulles d'alzina però deixant entreveure aquest color taronja tant característic, ja veieu que recorda molt a un ou. Fantàstic! El dia, tot i ser les 11 del matí, començava de manera espectacular!


Al llarg de la jornada vam anar trobant algun que altre Ou de reig i algun Siureny més.






Tots els vam trobar en estat d'ou, aquest any potser ja no hi tornarem més però l'any que ve esperem trobar-ne algun en estat més avançat, amb el barret ben obert i ensenyant bé l'anell espectacular que llueix. Recordeu que l'ou de reig té làmines, anell i peu de color groc, de color rovell d'ou. I cal que no el confoneu amb el reig bord (Amanita muscaria) que acostuma a tenir el barret vermell amb restes de vel blanc per sobre. Tot i això, degut a condicions climatològiques com la pluja, el barret pot agafar els tons de l'ou de reig; tot i que les làmines, anell i peu del reig bord són blanques! I per descomptat, vigileu molt en collir els bolets en estat d'ou ja que podríeu confondre'ls amb altres amanites, com per exemple, amb la mortal Farinera borda (Amanita phalloides). Bolet que podeu veure en la següent fotografia i que vam trobar unes hores després en una passejada que vam fer pel Montseny, l'objectiu era trobar quatre castanyes per a celebrar la Castanyada.


Per cert, tot just abans de marxar del bosc del reig hem trobat un exemplar que els amics de Boletaires.cat ens apunten que podria tractar-se de Boletus junquilleus un bolet que no és gaire comú. Si algú ens ho vol confirmar pot deixar-nos un comentari. Trobat a 400 msnm.


I tal i com us dèiem, després de trobar uns quants ous de reig més i algun que altre siureny, hem anat a fer un passeig pel Montseny amb la intenció d'agafar unes quantes castanyes. Però com que tenim el radar boletaire contínuament activat ens hem adonat de la presència d'aquest bolet, un Coprinus picaceus, ben a prop dels castanyers. Aquest any encara no hem fotografiat cap bolet de tinta (Coprinus comatus), en vam veure un dia des de la carretera però va ser el dia de la pedregada i, és clar, no era qüestió de baixar del cotxe a fer fotos... Bé, a veure si tenim més sort d'aquí en endavant.


Aquest és el senyor castanyer que ens ha donat les castanyes per emportar cap a casa. Hem agafat les de bona mida que havia pel terra. Si no cal punxar-se amb el pelló (embolcall exterior de les castanyes) millor!


La collita del dia, no de molta quantitat però sí de molta qualitat:


El plat que ve a continuació és un plat que feia molt temps que volíem preparar a casa, avui hem complert un somni i hem aconseguit un altre dels nostres objectius boletaires. Carpaccio d'ous de reig amb un raig d'oli d'oliva, un polsim de sal i un toc de pebre. Potser, i no n'estic segur, una mica de vinagre de Mòdena li hagués anat perfecte. Però en fi, de totes maneres, una delicatessen pels nostres paladars.


El que no ens hem menjat ho hem posat a assecar, per tal de gaudir-ho un altre cop més endavant.


I això és tot, una entrada amb força contingut però esperem que hagi estat del vostre interès.

Sort i bolets!

13 d’oct. 2012

#23 Els camagrocs ens salven la jornada

Aquest any estem trobant molt pocs camagrocs, sembla que no volen acabar de treure el cap amb la mateixa intensitat que ho han fet altres anys. Però bé, sempre dic el mateix, si no els trobem a muntanya ja sortiran per la costa. Per un bolet com el camagroc, el que faci falta! Ara que..., només pensar en camagrocs, ja em fa mal l'esquena...!

Abans de continuar amb els camagrocs, us he d'explicar un secret... l'operació camagroc no era el pla inicial per avui. El que realment volíem era trobar el primer ou de reig (Amanita caesarea) de la nostra vida boletaire però, malauradament, no hem tingut gens de sort. Ja us avanço que hem fet porra però, tot i això, no desistirem i seguirem intentant-ho més endavant. Us prometo que aquest any trobarem els primers ous!

Avui ho hem intentat en uns boscos que no es trobaven a molta alçada però tampoc hem anat per la costa, que sembla que és un dels llocs on més han fructificat en els darrers dies. Hem volgut ser diferents a la resta i ho hem pagat amb el cistell buit però bé, qui no arrisca no pisca! En aquesta ocasió hem visitat un bosc d'alzina surera amb el sotabosc ben nét i esclarissat. Per la zona, també hi havia algun que altre arboç amb els fruits a punt de canviar de color. Us poso una foto per a que vegeu quin és l'indret ideal per trobar ous de reig, tot i que avui no n'hem trobat, però ja en trobarem, ja!


I el que us deia sobre les cireretes d'arboç, els hi falta molt poc per canviar a aquell color vermellós que indica que ja te'l pots menjar. Una delícia mentre vas collint bolets. Això sí! Vigileu no us emborratxeu! Mengeu-ne amb precaució sinó potser omplireu el cistell amb pedres en lloc de bolets...!


Doncs això, cistell buit i "cara de tontos", però amb el bon regust d'haver-ho intentat. L'únic que ens haguéssim pogut emportar cap a casa són quatre apagallums enormes que hem vist des de la carretera molt a prop d'una masia, però no hem gosat entrar a agafar-los, ja hagués set massa... Sí que és cert que la major part dels boscos de Catalunya són de titularitat privada i bé que hi anem a buscar bolets, però agafar els bolets pràcticament del jardí d'una casa ja són paraules majors, hem de saber posar uns límits. Així que ens hem mirat i hem dit... i si fem una horeta i mitja de camí i anem a veure com estan els camagrocs de l'altre dia, aquells que començaven a sortir? I així ho hem fet, carretera i manta. Estem ben sonats... Ripollès! Ara venim!

Fa uns dies ja us comentava, no sé si recordareu aquesta entrada #21 Rovellons a dojo i els primers camagrocs, que havíem trobat els primers camagrocs (Cantharellus lutescens). Bé, doncs hem volgut tornar a visitar el nostre hortet a veure si ens arreglava una mica el dia i bingo! No n'hi havia molts però els suficients com per passar una bona estona entretinguts.


La sorpresa ja ha estat majúscula quan molt a prop d'on estàvem collint camagrocs ha aparegut l'amo i senyor del bosc, un exemplar magnífic de cep (Boletus edulis, en aquest cas). Al veure'l, la decepció de no trobar cap ou de reig ha desaparegut del tot i una rialla se'ns a dibuixat a la cara :)


També hem trobat un pinetell que ni ell mateix sabia perquè encara ningú l'havia agafat abans, us ho asseguro quan l'he collit, m'ha donat les gràcies i m'ha comentat que ja començava a fer massa fred per aquelles cotes tant per ell com pel seu amic, el cep. Els camagrocs no era de mida XXL però amb una mica de paciència n'haurem fet mig quilet.


Ja a casa la foto de rigor de la collita. Molts quilòmetres i molt cansats però sempre amb una rialla de dos pams de poder gaudir d'aquesta afició.


I com que no sabem si en tornarem a trobar, hem fet com les formigues, una mica de rebost no ve mai malament! Recordeu que la millor manera de guardar els camagrocs segurament és assecant-los. Un cop els tingueu secs, els poseu en un pot de vidre, hi poseu una mica de paper de cuina a la base i un polsim de sal per a absorbir possibles restes d'humitat. D'aquesta manera tant senzilla es conserven molt temps amb perfectes condicions i l'aroma que desprenen quan destapes el pot és excel·lent!


Aquest cop l'ou de reig sens ha resistit però els camagrocs, el pinetell i el cep ens han arreglat el dia.

Per cert, recordeu que tenim un parell de CONCURSOS on podeu guanyar una revista, tenim molt poca participació així que hi ha moltes possibilitats de guanyar el primer número de la revista de Cesta y SETAS de manera totalment gratuïta! Animeu-vos que és molt fàcil participar i guanyar!!!

Si voleu participar feu click aquí --> CONCURSOS!

Sort, salut i bolets!

12 d’oct. 2012

#22 La llenega negra torna a regnar als boscos

Avui ens ha acompanyat a buscar bolets una parella que cada cop en saben més! Bé, com a mínim, cada any en veuen més, que ja és molt! I ja que parlem del tema... no és gens fàcil això de trobar bolets! Ho dic per tota aquella gent que pensa que això és bufar i fer ampolles, no pas eh! Arribem a casa cansats, destrossats, amb alguna ferida, amb esgarrapades, amb alguna picada d'insecte,... però... i què? La satisfacció de trobar i descobrir els racons on s'amaguen els bolets és indescriptible. I més quan analitzes la temperatura, les pluges i un cop al bosc, fas una ullada als arbres i al sotabosc... i és llavors quan dius... mmmmmmhh aquí hi podríem trobar aquesta espècie de bolet i quan menys t'ho penses, pam! davant dels nassos! La veritat és que anar a buscar bolets és una activitat molt gratificant, vulguis o no fas esport (i tant que fas esport!) i a més a més, el contacte amb la natura fa que t'oblidis de tots aquells problemes del dia a dia. Això sí, com no en trobis cap, tornes a casa amb una cara de pomes agres de por. En fi, estem en plena temporada i sembla ser que serà molt i molt bona. Gaudiu de la natura, gaudiu dels bolets i vigileu molt el que us cruspiu que cada any passen desgracies.

Avui ens hem mogut pel Berguedà, no és cap secret dir que al Berguedà hi ha bolets. No us direm exactament on hem estat però la veritat és que hi havia tanta gent que ens ha costat aparcar el cotxe.

Comencem la nostra excursió per la primera zona del dia. Només arribar ja hi ha feina a posar-se el calçat, decidir que agafem, l'entrepà d'esmorzar, marcar el punt on tenim el cotxe al GPS, i en funció de la temperatura, agafar més o menys roba d'abric. Jo porto una motxilla amb alguna guia de bolets, piles de recanvi, alguna tireta per si ens fem un tall i alguna cosa bàsica més, com per exemple una ampolla d'aigua i alguns fruits secs. Un cop preparat tot ens endinsem al bosc entrepà en mà i cistell al braç.

No poso foto perquè em fa vergonya però el primer que veiem és un escampall exagerat de bolets arrencats: no, no i no! Si no els coneixem és millor que els deixem tal i com els trobem. No hi guanyem res fent això, més aviat hi perdem bastant... Bé, al cap d'una estona de caminar ja ens ha aparegut la primera sorpresa del dia: un parell de pimpinelles morades (Lepista nuda). Un bons exemplars que han acabat al cistell, vigileu de no confondre-la amb un Cortinari que se li assembla prou. Els cortinaris, com molt bé indica el seu nom, tenen restes d'una cortina al peu, ja veieu que aquests no tenen cap rastre de cortina.


Aquests exemplars de pimpinelles morades han estat els únics de la jornada, llàstima! perquè és un bolet que m'agrada força. Després, un aquí i un allà, tots quatre hem anat trobant rovellons (Lactarius sanguifluus) i pinetells (Lactarius deliciosus), alguns amb més sort que altres però crec que al final tothom ha quedat ben satisfet. Avui l'objectiu era el rovelló tot i que hi havia una plaga de potes o cames de perdiu (Chroogomphus rutilus). Aquest cop només us posem fotos del rovellons i pinetells.  A aquestes alçades ja no cal dir que el que és més ataronjat és el Lactarius deliciosus, no?

Per cert, recordeu que tenim un parell de concursos en marxa! Us poso l'enllaç per si hi voleu participar: Concursos 'Cesta y SETAS'


A mig matí, després de deixar enrere una roureda i tornar a zona de pins, és quan hem trobat la joia de la corona, la llenega negra (Hygrophorus latitabundus) i és clar, una llenega sempre va acompanyada de la seva lleneguera tal i com veieu a les fotos. Deixant de banda la mucositat que fa que t'emportis mig bosc empegat al bolet, un cop a casa, s'ha de dir que feta al forn és una 'delicatessen'. Per cert, lleneguera marcada al GPS, l'any que ve hi tornarem. I no us penseu que estava en un lloc gaire accessible, no? Al bell mig d'un barranc, ben amagada. El que us deia... esgarrapades, ferides,...


No gaire lluny han aparegut un quants fredolics o negrets, no els hem agafat perquè no n'hi havia gaires. Aquest de la foto és el Tricholoma terreum però aneu molt en compte amb el fredolic bord (Tricholoma pardinum) que és tòxic, jo aquest últim crec que no l'he vist mai però mirant per la xarxa i en llibres el que he après és el següent: es pot confondre amb el T. terreum i amb el T. portentosum (que no he trobat mai tampoc). El T. portentosum, que se li assembla bastant, no té escames al barret i el T. pardinum si, el T. terreum és de mida més petita tot i que té escames més petites al barret que el T. pardinum, que les té concèntriques i ben delimitades i de color més fosc. El fredolic bord es fa a alta muntanya. Recordeu també que el negret té el peu fibrós i que si el pressioneu s'escantella. Bé, en tot cas, aneu en compte, aquí teniu el bo:


Després de plegar uns quants rovellons més hem tornat cap al cotxe, ja hi havia gana per dinar i per fer un cafè calent! Nosaltres portem un termo que quan fa una mica de fred, s'agraeix un bon cafè amb llet calent. Després de dinar un altre entrepà, unes olives, unes patates de bossa, un tall de formatge i els rovellons en vinagre que vam preparar aquí: #20 Pinetells i rovellons s'amaguen pels racons. Per cert, perfectes!!!! Us vaig comentar que us diria que tal, i la veritat és que estaven molt bons. La única nota negativa va ser la pluja que no ens va deixar dinar tranquils. Bé, dir nota negativa a la pluja tampoc caldria..., que quan no plou volem que plogui i quan ens plou al cap ens molesta... Ho volem tot i tot no es pot tenir! Una mica d'aigua sempre va bé, ni que sigui per refrescar les idees. La veritat és que va durar ben poc i encara ens va permetre mirar a l'altre costat de carretera a veure si trobàvem algun camagroc. Però no! Ni rastre de camagrocs però el que si que ens va sorprendre és una petita llengua de bou blanca (Hydnum albidum) que no pensàvem pas trobar.


Vam seguir mirant i vam trobar una altra espècie de fredolic. Creiem que es tracta del Tricholoma atrosquamosum o fredolic esquamós, ens quadra després d'estudiar les fotos que li vam fer. El fet que hi hagués alguna alzina al lloc on el vam trobar és el que definitivament ens va fer decantar cap a aquesta opció. Aquest ja l'havíem trobat a cotes més baixes compartint hàbitat amb les trompetes. Es curiós com en pocs metres passem de terrenys calcaris (propi de la llengua de bou blanca) a silicis o potser, més ben dit, a un calcari descarbonat. Bé, en fi, el tema del sòls no el domino en absolut i prefereixo no entrar-hi gaire.


I després de trobar-nos amb aquest bolet, i quedar-nos una mica desconcertats, i de veure que la pluja havia parat... hem decidit canviar de zona dins del mateix Berguedà, com que estàvem ja un pèl cansats he pensat que repassar unes pinedes on el terra és totalment pla ens aniria de conya per trobar algun bolet més abans de tornar cap a casa.

El primer que ens hem trobat és aquesta Amanita pantherina o pixacà, un bolet tòxic. Hi ha gent que li donaria una puntada de peu per evitar que altres el cullin i així evitar que preguin mal. Però... parem-nos a pensar un cosa... serem capaços de carregar-nos tots els bolets tòxics del bosc? No, és evident. Amb això crec que ja està tot dit.


I després d'aquesta rebuda a la nova zona ja han començat a aparèixer els rovellons, ben amagats però molt sans. Ja veureu que algun feia més d'un pam! En aquesta zona ens ho hem passat molt i molt bé!


No us ho he dit, però portava tot el dia darrera d'un apagallums (Macrolepiota procera) perquè havia llegit a Internet que arrebossat amb ou i pa ratllat era tant bo. Doncs sí! en dono fe. Boníssim!! Això sí, descarteu el peu que és molt fibrós. I, com sempre, agafeu aquells exemplars que són suficientment grans com per no confondre'ls amb cap bolet del gènere Lepiota, podria ser tòxic i en alguns casos mortal, com és el cas de la Lepiota brunneoincarnata, que l'any passat, desgraciadament, es va emportar per davant alguna que altra vida a casa nostra.


En aquesta darrera foto hi teniu la collita presidida per l'apagallums (ja veieu que és d'un tamany considerable). A l'esquerra les potes de perdiu, a la dreta les llenegues negres, davant les pimpinelles morades i algun molleric i, finalment, darrera els rovellons i pinetells.


Per cert, abans he dit que no m'hauria de queixar de l'aigua que ens ha caigut a l'hora de dinar. Però una cosa són quatre gotes mal comptades i una altra ben diferent és la pluja a bots i barrals que ens ha caigut a l'hora de tornar cap a casa, calamarsa inclosa. Per sort, ja érem al cotxe avisats pels llamps i trons. La natura és sabia i quan veu molta gent al bosc fent maleses... fa escampar la boira! En fi, anècdotes de boletaire.

Molta sort i que trobeu molts bolets!