30 de set. 2012

#21 Rovellons a dojo i els primers camagrocs

Ja tornem a estar per aquí amb una nova història. Un dia ens agradaria fer una entrada per parlar una mica sobre meteorologia per explicar-vos les quatre coses que he après i algunes eines que es poden utilitzar abans de sortir al bosc. Cal analitzar on ha plogut i amb quina regularitat, deixar passar uns dies i després anar a provar sort. Tot és molt més complicat que això, que sona molt senzill, però per ara no cal complicar-ho més. Anem a lo pràctic (m'agrada posar aquest "lo" ja que es propi de Lleida, la meva terra). Aquí teniu l'acumulació de pluja caiguda entre el 27 i les primeres hores d'avui, 30 de setembre de 2012. Unes pluges que de ben segur que ens portaran moltes alegries!


Tal i com veieu aquest mapa és del Servei Meteorològic de Catalunya (si feu click aquí accedireu directament a la pàgina de Facebook del Meteo.cat, molt recomanable!).

Una de les coses que m'agraden d'escriure el bloc de la manera que ho faig és que puc arribar a tots els públics. I per no complicar-nos l'existència, podríem classificar la gent que ens visita en 4 grans grups: els boletaires novells, iniciats, avançats i experts. Bé, de ben segur que algú més acaba per aquí sense saber que això va de bolets (sigui benvingut també!). Si us esteu preguntant a quin grup podríeu pertànyer cadascú de vosaltres... la resposta és el típic "depèn". Però depèn de què? Doncs fins d'on vulgueu arribar en coneixements. Hi ha qui a tot li diu rovelló i hi ha qui els separa en diferents espècies. I fins i tot hi ha qui és capaç d'anar més enllà i dir que un determinat rovelló té graus de parentesc amb el d'una altra subespècie de rovelló. En fi, es pot aprofundir molt en aquest món i, per tant, la meva conclusió és que sempre trobaràs algú que et podrà explicar alguna cosa nova i fer-te sentir el més novell del món quan et consideraves un boletaire avançat. Jo prefereixo viure el dia a dia i aprendre tant com es pugui de les eines que tenim a la nostra disposició, sobretot gràcies a Internet. El fet que us posi un mapa de pluges simplement vol dir el següent: si plou bé i a on toca... hi ha més probabilitats de trobar bolets. El missatge és clar.

Per tant, i tornant al mapa de pluges s'ha de dir que els bolets que hem trobat avui no són fruit de les pluges d'ahir sinó que el miceli (el fong que donarà bolets) ja fa dies que treballa perquè altres pluges anteriors el van activar. On vull anar a parar? Doncs que aquest mapa de pluges us servirà per saber on podeu tenir sort durant el proper mes. Ja en parlarem un altre dia més en profunditat que avui tinc moltes fotos per ensenyar-vos!

Som-hi! Endavant! Anem per feina!

Quin bolet més estrany, veritat? Es podria tractar d'un Suillus variegatus. Ens va cridar l'atenció, per això l'hem posat
I ara us poso tota una serie de fotos de rovellons (Lactarius sanguifluus) i pinetells (Lactarius delicious), aquest cop no hem anat a zona d'avets a buscar els Lactarius salmonicolor de l'entrada anterior. De fet, sobren comentaris addicionals, gairebé tothom coneix els rovellons així que siguem francs: si no cal parlar, no cal parlar...! L'objectiu de posar tantes fotos de rovellons és aconseguir allò que em passa a mi quan me'n vaig a dormir després d'una jornada boletaire: tancar els ulls i veure'ls per tot arreu.


I si encara teniu ganes de més, aquí teniu un vídeo d'un raconet prou bo que vam trobar:



Ara deixem els rovellons i passem a parlar d'altres bolets que hem trobat, alguns comestibles i altres no.

Amanita muscaria. Aquesta Amanita ja es troba en un estat avançat del seu cicle de vida però conserva el color vermell típic del barret i les restes del vel (puntets blancs a sobre el barret)

I aquí teniu una altra Amanita muscaria, però aquesta ha perdut les restes del vel segurament per l'efecte de la pluja, recordeu que ahir va ploure fort. També podeu apreciar que per una raó o altra tampoc presenta els colors típics i està en un estat molt perillós: sembla un ou de reig (Amanita caesarea) si es mira només el barret, fixeu-vos que el peu és blanc (les làmines també ho eren) i que en l'ou de reig tot és del color del rovell. Gràcies als amics de Boletaires.cat per ajudar-me a identificar-la bé!
Diuen que allí on treu el cap l'Amanita muscaria és un bon lloc per a buscar-hi ceps ja que comparteixen hàbitat. Per tant, si veieu la muscaria, obriu bé els ulls!

Aquest cep (Boletus edulis) no el vam trobar al costat mateix de les muscaries però si per la zona. Per desgràcia, l'únic de la jornada.

Aquí teniu uns quants fredolics (Tricholoma terreum), els primers que trobem aquest any. No els vam agafar perquè va ser quan ja plegàvem i només vam veure aquests... millor deixar-los per a que es reprodueixin!

Molleric de calceta (Suillus luteus). A més a més d'aquest també vam trobar el molleric granellut (Suillus granulatus). En vam agafar uns quants per provar-los per primer cop, després en parlem. Fixeu-vos que aquest exemplar presenta un barret ben viscós.
I el que ve ara sí que ens va alegrar el dia del tot: els primers camagrocs!!! El lloc on hem estat avui és el mateix on l'any passat vam trobar una barbaritat de camagrocs (#9 Una de camagrocs). He de dir es van fer de pregar però finalment en vam trobar quatre per provar-los. La cosa s'activa...!

Camagrocs (Cantharellus lutescens) naixent entre l'herba

Alguns camagrocs més un pèl més crecuts.

I un cop al cotxe i després de fer uns centenars de metres direcció cap a casa, vam haver de parar per fer aquesta foto a peu de carretera al primer apagallums (Macrolepiota procera) de l'any. També el vam deixar, segur que algun dia en trobem un parell de ben oberts per cuinar-los com a base d'una bona pizza
I fins aquí la secció dedicada al bosc, ara toca la feinada de netejar els bolets a casa i conservar-los per menjar-los més endavant. Aquí teniu un parell de fotos de la collita del dia. Molt contents per la jornada i satisfets d'haver trobar varietat. També va caure alguna que altra pota de perdiu (Chroogomphus rutilus).


I ara un parell de receptes o consells més.

Els rovellons es poden conservar de moltes maneres diferents i la majoria d'elles mantenen bastant bé el gust original. A l'entrada anterior parlàvem de fer botons de rovelló en vinagre (per cert, encara no els he provat, em tenen intrigat), alguna vegada hem explicat com fem pots de conserva amb bany maria final per tancar ben hermèticament el pot i avui us portem una altra manera, congelats! Simplement el que fem es netejar els rovellons, trossejar-los i passar-los per la paella amb una bona picada d'all i julivert. Un cop els tenim fets, deixem que es refredin, els posem en tuppers petits (una o dues racions) i cap al congelador! Ocupen poc espai i es conserven molt bé. Només cal treure'ls, deixar que es descongelin a temperatura ambient, escalfar-los i cap a dins!
 
Tuppers de rovellons preparats per anar cap al congelador
I per acabar us presentem un àpat on hi ha bolets per tot arreu. Com a primer plat una crema feta amb els mollerics que hem trobat. La recepta l'hem treta d'aquí: Fungileón: Recetas otoño 2010, en concret, la segona: "Crema de Suillus luteus". Moltes gràcies a tots aquells que comparteixen receptes com s'ha de fer, tot ben ordenat i clar. Aquí cal dir que ho fem una mica "d'anar per casa"... Per cert, gràcies Moi per l'enllaç! I de segon, una bona botifarra amb rovellons a la planxa amb una mica de picada d'all i julivert per sobre (a Lleida li diem "llonganissa" o "llangonissa", això és un tema que vam introduir el dia que parlàvem del nostre hort urbà #18 L'hort urbà, del balcó a la taula, les arrels són les arrels... i el lleidatà s'ha de cuidar!).

Per cert, els mollerics cal pelar-los (cal treure la cutícula, la part que recobreix el barret) ja que es veu que té un efecte laxant important, també cal retirar els porus. Ja us aviso que és una feinada considerable i tot i què la crema estava molt bona (nosaltres la vam fer sense nata líquida per a que no anés tant carregada de calories, només amb llet semi-desnatada), ens ho pensarem dues vegades abans de tornar a recollir-los. De veritat, porta molta feina.


Un bon tiberi com a recompensa de la sortida al bosc
I ja ho tenim tot dit. Podriem parlar més i més però, no us enganyaré, uns amics ens esperen per sopar i hem de començar a fer via. 

L'any passat m'acomiadava amb la foto d'una flor a gairebé cada entrada al bloc... Bé, els rovellons a la planxa també fan patxoca, no?

Fins la propera, sort i pluja!

2 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Bé, bé, anem bé. Tot això anirà a més. Enhorabona.

TempsdeBolets ha dit...

Gràcies Ferran! La temporada ha arrencat un mica més tard de lo habitual però amb ganes!

Molta salut!