24 de set. 2012

#20 Pinetells i rovellons, s'amaguen pels racons

Aquesta dita popular que hem posat per títol hi escau prou bé a l'entrada d'avui. Hem tingut la sort de trobar els primers rovellons de la temporada però no ha estat gens fàcil, hem buscat per racons i raconets per trobar-los. La florada que ha tret el cap després de les pluges no és pas generalitzada i això es fa evident quan vas seguint l'actualitat boletaire per Internet i veus que hi ha qui plena el cistell i qui no en troba ni un. Cadascú té els seus secrets i racons i no és que nosaltres n'haguem trobat molts però sí que n'hem trobat els justos com per poder-los tastar.

Aquest cop hem tornat pel Ripollès i per a que tingueu una referència podem dir que hem trobat els bolets entre els 1350 i els 1550 msnm (metres sobre el nivell del mar).

Us passem a explicar la sortida a base d'imatges, esperem que us agradi.

Un dels primers pinetells (Lactarius delicious) que hem trobat

Poc a poc anàvem trobant-n'hi algun que altre i fins hi tot per parelles

Ja veieu que feien patxoca! I la majoria d'ells molt sans!

Us posem un vídeo de la rovellonera on hem collit aquests últims, tot i que no n'hi havia molts de junts però si que estaven disposats en forma de semicercle:



Pinetell de calceta (Suillus luteus), encara no els hem provat mai però molta gent els agafa. Aquest entraria dins del grup que anomenarem mollerics

Aquí tenim un parell d'autèntics rovellons (Lactarius sanguifluus). Uns rovellons molt més gustosos que els altres que es poden trobar a aquestes alçades. Ja sabeu que a cotes més baixes podem trobar el vinader (n'hem parlat en entrades anteriors) i que és dels més bons al paladar

Aquí podeu veure la diferencia entre el rovelló i el pinetell (el de colors ataronjats més pujats)

Us presentem una de les potes de perdiu (Chroogomphus rutilus) que vam trobar. Recordeu que un cop entra en calor (al foc) canvia el color, agafa unes tonalitats liles molts curioses
Al veure'ls de lluny vam pensar que eren ceps i després de l'emoció inicial, a mesura que ens hi vam anar apropant, ens van entrar certs dubtes ja que ens semblava que el peu era un pèl diferent de com havia de ser...

I efectivament, aquesta espècie d'escames que s'intueixen al peu ens van confirmar que el que teníem davant no era un cep, sinó un abró de bedoll. Ens vam emportar els dos exemplars per a corroborar-ho a casa.

Un cop a casa i gràcies als llibres que tenim vam poder confirmar que es tractava d'un abró de bedoll (Leccinum scabrum) que també és comestible però només el barret ja que el peu és molt fibrós. Nosaltres tot i això el vam tirar a les escombraries. Potser en un altra ocasió el tastem però mai el primer cop que trobem un bolet nou, cal tenir la certesa de que el bolet que tens davant és el que et penses que és!

Com punxen les fulles del grèvol (Ilex aquifolium), aneu amb compte!
Fins aquí el que vam trobar a la primera parada, vam parar a dinar i vam pujar una mica més de cota, teníem dos objectius: mirar de trobar algun cep i trobar una tercera varietat de rovelló, el rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor) i...

...aquí el teniu! No es va fer esperar gaire, vam arribar al seu hàbitat i ben aviat va treure el nas, diuen que no és gaire gustós però ja veureu més avall com amb una mica d'all tot s'arregla. També costa una mica netejar-lo, porta molta terra enganxada i ens exemplars petits és bastant laboriós

Aquí teniu part de la collita i el que és important no és el que està dins del cistell sinó el que està fóra. Si li podeu donar un cop de mà al bosc de ben segur que us ho agrairà amb molts bolets i alegries. Siguem nets i respectuosos amb l'entorn.

El que us deia... el bosc, agraït, ens va regalar un parell de ceps (Boletus edulis) a l'última parada que vam fer. Aquest cep en particular tenia un peu ben llarg i recargolat.

Un altre exemplar de cep. Aquest ben formós! La foto enganya, no és tan gros com aparenta...

Una família ben simpàtica de pets de llop (Lycoperdon perlatum) naixent d'una branca. Els vam deixar tal com els vam trobar. Recordeu que a mesura que va envellint va canviant el color.


D'esquerra a dreta: rovelló (Lactarius sanguifluus), rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor) i pinetell (Lactarius delicious). D'aquesta manera podeu comparar vosaltres mateixos algunes diferències entre ells.

Aquesta és la collita final de rovellons, ceps i potes de perdiu. No està gens malament!

Amb els ceps vam fer un carpaccio, boníssim!
Recepta del carpaccio de ceps:

Talleu a làmines ben fines els ceps. Tireu-hi un bon raig d'oli d'oliva per sobre i una mica de sal i pebre. Finalment tireu-hi formatge ratllat per sobre. Nosaltres fa poc vam estar a Florència de vacances i vam tenir l'oportunitat de comprar formatge Parmigiano Reggiano autèntic, espectacular! Sinó qualssevol altre formatge segur que també hi queda molt bé.

Ja veieu pels colors que hi ha diferents tipus de rovellons en aquesta font. Rovellons al forn amb all, julivert, sal i pebre. Perfectes! No cal pas res més per sopar després d'estar buscant-los tot el dia

I aquí hem volgut fer un experiment: rovellons amb vinagreta. Només un pot, el que hem trobat no ha donat per a més. Ara us poso la recepta de com ho hem fet però... no ho hem provat encara, no sabem si serà menjable, esperem que sí!
Recepta de rovellons amb vinagreta (conserva):

Escaldeu en aigua amb sal els rovellons de botó uns 10 minuts com a màxim, escorreu-los i deixeu-los refredar. A continuació afegiu en un pot un parell d'alls pelats, un parell de fulles de llorer, els rovellons escaldats i acabeu d'omplir el pot amb un 50% d'oli i vinagre, si ho voleu rebaixar (o estalviar) una mica feu percentatges més petits i afegiu una mica d'aigua fins omplir del tot. Afegiu una mica de pebre negre i vermell, tapeu i poseu el pot al bany maria durant 10 minuts més.

Botes de muntanya noves! Al final em vaig decidir per unes Chiruca Hunter. Em van costar 100€, són diners però val la pena tenir bon material quan vas per la muntanya

Des d'aquí volem agrair el tracte que ens van donar a la botiga Wala de Lleida. Moltes gràcies per tot! Després de provar les botes a la muntanya ja podem dir que hem fet una gran compra! I que a més a més ens porten bona sort!

Això és tot, la temporada ha començat ja només queda sortir al bosc i buscar... Un bon consell és que us estudieu les zones on va ploure a finals d'agost i aneu provant...

Sort, pluja i bolets!

2 comentaris:

Joan Enric Farré Puche ha dit...

M'alegro que t'hagin anat bé les botes! Ja tens un nou seguidor del Pallars al teu blog.

Salutacions!

Joanen (el venedor)

David ha dit...

Ei! Moltes gràcies per seguir-nos! :D
Benvingut!