30 de set. 2012

#21 Rovellons a dojo i els primers camagrocs

Ja tornem a estar per aquí amb una nova història. Un dia ens agradaria fer una entrada per parlar una mica sobre meteorologia per explicar-vos les quatre coses que he après i algunes eines que es poden utilitzar abans de sortir al bosc. Cal analitzar on ha plogut i amb quina regularitat, deixar passar uns dies i després anar a provar sort. Tot és molt més complicat que això, que sona molt senzill, però per ara no cal complicar-ho més. Anem a lo pràctic (m'agrada posar aquest "lo" ja que es propi de Lleida, la meva terra). Aquí teniu l'acumulació de pluja caiguda entre el 27 i les primeres hores d'avui, 30 de setembre de 2012. Unes pluges que de ben segur que ens portaran moltes alegries!


Tal i com veieu aquest mapa és del Servei Meteorològic de Catalunya (si feu click aquí accedireu directament a la pàgina de Facebook del Meteo.cat, molt recomanable!).

Una de les coses que m'agraden d'escriure el bloc de la manera que ho faig és que puc arribar a tots els públics. I per no complicar-nos l'existència, podríem classificar la gent que ens visita en 4 grans grups: els boletaires novells, iniciats, avançats i experts. Bé, de ben segur que algú més acaba per aquí sense saber que això va de bolets (sigui benvingut també!). Si us esteu preguntant a quin grup podríeu pertànyer cadascú de vosaltres... la resposta és el típic "depèn". Però depèn de què? Doncs fins d'on vulgueu arribar en coneixements. Hi ha qui a tot li diu rovelló i hi ha qui els separa en diferents espècies. I fins i tot hi ha qui és capaç d'anar més enllà i dir que un determinat rovelló té graus de parentesc amb el d'una altra subespècie de rovelló. En fi, es pot aprofundir molt en aquest món i, per tant, la meva conclusió és que sempre trobaràs algú que et podrà explicar alguna cosa nova i fer-te sentir el més novell del món quan et consideraves un boletaire avançat. Jo prefereixo viure el dia a dia i aprendre tant com es pugui de les eines que tenim a la nostra disposició, sobretot gràcies a Internet. El fet que us posi un mapa de pluges simplement vol dir el següent: si plou bé i a on toca... hi ha més probabilitats de trobar bolets. El missatge és clar.

Per tant, i tornant al mapa de pluges s'ha de dir que els bolets que hem trobat avui no són fruit de les pluges d'ahir sinó que el miceli (el fong que donarà bolets) ja fa dies que treballa perquè altres pluges anteriors el van activar. On vull anar a parar? Doncs que aquest mapa de pluges us servirà per saber on podeu tenir sort durant el proper mes. Ja en parlarem un altre dia més en profunditat que avui tinc moltes fotos per ensenyar-vos!

Som-hi! Endavant! Anem per feina!

Quin bolet més estrany, veritat? Es podria tractar d'un Suillus variegatus. Ens va cridar l'atenció, per això l'hem posat
I ara us poso tota una serie de fotos de rovellons (Lactarius sanguifluus) i pinetells (Lactarius delicious), aquest cop no hem anat a zona d'avets a buscar els Lactarius salmonicolor de l'entrada anterior. De fet, sobren comentaris addicionals, gairebé tothom coneix els rovellons així que siguem francs: si no cal parlar, no cal parlar...! L'objectiu de posar tantes fotos de rovellons és aconseguir allò que em passa a mi quan me'n vaig a dormir després d'una jornada boletaire: tancar els ulls i veure'ls per tot arreu.


I si encara teniu ganes de més, aquí teniu un vídeo d'un raconet prou bo que vam trobar:



Ara deixem els rovellons i passem a parlar d'altres bolets que hem trobat, alguns comestibles i altres no.

Amanita muscaria. Aquesta Amanita ja es troba en un estat avançat del seu cicle de vida però conserva el color vermell típic del barret i les restes del vel (puntets blancs a sobre el barret)

I aquí teniu una altra Amanita muscaria, però aquesta ha perdut les restes del vel segurament per l'efecte de la pluja, recordeu que ahir va ploure fort. També podeu apreciar que per una raó o altra tampoc presenta els colors típics i està en un estat molt perillós: sembla un ou de reig (Amanita caesarea) si es mira només el barret, fixeu-vos que el peu és blanc (les làmines també ho eren) i que en l'ou de reig tot és del color del rovell. Gràcies als amics de Boletaires.cat per ajudar-me a identificar-la bé!
Diuen que allí on treu el cap l'Amanita muscaria és un bon lloc per a buscar-hi ceps ja que comparteixen hàbitat. Per tant, si veieu la muscaria, obriu bé els ulls!

Aquest cep (Boletus edulis) no el vam trobar al costat mateix de les muscaries però si per la zona. Per desgràcia, l'únic de la jornada.

Aquí teniu uns quants fredolics (Tricholoma terreum), els primers que trobem aquest any. No els vam agafar perquè va ser quan ja plegàvem i només vam veure aquests... millor deixar-los per a que es reprodueixin!

Molleric de calceta (Suillus luteus). A més a més d'aquest també vam trobar el molleric granellut (Suillus granulatus). En vam agafar uns quants per provar-los per primer cop, després en parlem. Fixeu-vos que aquest exemplar presenta un barret ben viscós.
I el que ve ara sí que ens va alegrar el dia del tot: els primers camagrocs!!! El lloc on hem estat avui és el mateix on l'any passat vam trobar una barbaritat de camagrocs (#9 Una de camagrocs). He de dir es van fer de pregar però finalment en vam trobar quatre per provar-los. La cosa s'activa...!

Camagrocs (Cantharellus lutescens) naixent entre l'herba

Alguns camagrocs més un pèl més crecuts.

I un cop al cotxe i després de fer uns centenars de metres direcció cap a casa, vam haver de parar per fer aquesta foto a peu de carretera al primer apagallums (Macrolepiota procera) de l'any. També el vam deixar, segur que algun dia en trobem un parell de ben oberts per cuinar-los com a base d'una bona pizza
I fins aquí la secció dedicada al bosc, ara toca la feinada de netejar els bolets a casa i conservar-los per menjar-los més endavant. Aquí teniu un parell de fotos de la collita del dia. Molt contents per la jornada i satisfets d'haver trobar varietat. També va caure alguna que altra pota de perdiu (Chroogomphus rutilus).


I ara un parell de receptes o consells més.

Els rovellons es poden conservar de moltes maneres diferents i la majoria d'elles mantenen bastant bé el gust original. A l'entrada anterior parlàvem de fer botons de rovelló en vinagre (per cert, encara no els he provat, em tenen intrigat), alguna vegada hem explicat com fem pots de conserva amb bany maria final per tancar ben hermèticament el pot i avui us portem una altra manera, congelats! Simplement el que fem es netejar els rovellons, trossejar-los i passar-los per la paella amb una bona picada d'all i julivert. Un cop els tenim fets, deixem que es refredin, els posem en tuppers petits (una o dues racions) i cap al congelador! Ocupen poc espai i es conserven molt bé. Només cal treure'ls, deixar que es descongelin a temperatura ambient, escalfar-los i cap a dins!
 
Tuppers de rovellons preparats per anar cap al congelador
I per acabar us presentem un àpat on hi ha bolets per tot arreu. Com a primer plat una crema feta amb els mollerics que hem trobat. La recepta l'hem treta d'aquí: Fungileón: Recetas otoño 2010, en concret, la segona: "Crema de Suillus luteus". Moltes gràcies a tots aquells que comparteixen receptes com s'ha de fer, tot ben ordenat i clar. Aquí cal dir que ho fem una mica "d'anar per casa"... Per cert, gràcies Moi per l'enllaç! I de segon, una bona botifarra amb rovellons a la planxa amb una mica de picada d'all i julivert per sobre (a Lleida li diem "llonganissa" o "llangonissa", això és un tema que vam introduir el dia que parlàvem del nostre hort urbà #18 L'hort urbà, del balcó a la taula, les arrels són les arrels... i el lleidatà s'ha de cuidar!).

Per cert, els mollerics cal pelar-los (cal treure la cutícula, la part que recobreix el barret) ja que es veu que té un efecte laxant important, també cal retirar els porus. Ja us aviso que és una feinada considerable i tot i què la crema estava molt bona (nosaltres la vam fer sense nata líquida per a que no anés tant carregada de calories, només amb llet semi-desnatada), ens ho pensarem dues vegades abans de tornar a recollir-los. De veritat, porta molta feina.


Un bon tiberi com a recompensa de la sortida al bosc
I ja ho tenim tot dit. Podriem parlar més i més però, no us enganyaré, uns amics ens esperen per sopar i hem de començar a fer via. 

L'any passat m'acomiadava amb la foto d'una flor a gairebé cada entrada al bloc... Bé, els rovellons a la planxa també fan patxoca, no?

Fins la propera, sort i pluja!

24 de set. 2012

#20 Pinetells i rovellons, s'amaguen pels racons

Aquesta dita popular que hem posat per títol hi escau prou bé a l'entrada d'avui. Hem tingut la sort de trobar els primers rovellons de la temporada però no ha estat gens fàcil, hem buscat per racons i raconets per trobar-los. La florada que ha tret el cap després de les pluges no és pas generalitzada i això es fa evident quan vas seguint l'actualitat boletaire per Internet i veus que hi ha qui plena el cistell i qui no en troba ni un. Cadascú té els seus secrets i racons i no és que nosaltres n'haguem trobat molts però sí que n'hem trobat els justos com per poder-los tastar.

Aquest cop hem tornat pel Ripollès i per a que tingueu una referència podem dir que hem trobat els bolets entre els 1350 i els 1550 msnm (metres sobre el nivell del mar).

Us passem a explicar la sortida a base d'imatges, esperem que us agradi.

Un dels primers pinetells (Lactarius delicious) que hem trobat

Poc a poc anàvem trobant-n'hi algun que altre i fins hi tot per parelles

Ja veieu que feien patxoca! I la majoria d'ells molt sans!

Us posem un vídeo de la rovellonera on hem collit aquests últims, tot i que no n'hi havia molts de junts però si que estaven disposats en forma de semicercle:



Pinetell de calceta (Suillus luteus), encara no els hem provat mai però molta gent els agafa. Aquest entraria dins del grup que anomenarem mollerics

Aquí tenim un parell d'autèntics rovellons (Lactarius sanguifluus). Uns rovellons molt més gustosos que els altres que es poden trobar a aquestes alçades. Ja sabeu que a cotes més baixes podem trobar el vinader (n'hem parlat en entrades anteriors) i que és dels més bons al paladar

Aquí podeu veure la diferencia entre el rovelló i el pinetell (el de colors ataronjats més pujats)

Us presentem una de les potes de perdiu (Chroogomphus rutilus) que vam trobar. Recordeu que un cop entra en calor (al foc) canvia el color, agafa unes tonalitats liles molts curioses
Al veure'ls de lluny vam pensar que eren ceps i després de l'emoció inicial, a mesura que ens hi vam anar apropant, ens van entrar certs dubtes ja que ens semblava que el peu era un pèl diferent de com havia de ser...

I efectivament, aquesta espècie d'escames que s'intueixen al peu ens van confirmar que el que teníem davant no era un cep, sinó un abró de bedoll. Ens vam emportar els dos exemplars per a corroborar-ho a casa.

Un cop a casa i gràcies als llibres que tenim vam poder confirmar que es tractava d'un abró de bedoll (Leccinum scabrum) que també és comestible però només el barret ja que el peu és molt fibrós. Nosaltres tot i això el vam tirar a les escombraries. Potser en un altra ocasió el tastem però mai el primer cop que trobem un bolet nou, cal tenir la certesa de que el bolet que tens davant és el que et penses que és!

Com punxen les fulles del grèvol (Ilex aquifolium), aneu amb compte!
Fins aquí el que vam trobar a la primera parada, vam parar a dinar i vam pujar una mica més de cota, teníem dos objectius: mirar de trobar algun cep i trobar una tercera varietat de rovelló, el rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor) i...

...aquí el teniu! No es va fer esperar gaire, vam arribar al seu hàbitat i ben aviat va treure el nas, diuen que no és gaire gustós però ja veureu més avall com amb una mica d'all tot s'arregla. També costa una mica netejar-lo, porta molta terra enganxada i ens exemplars petits és bastant laboriós

Aquí teniu part de la collita i el que és important no és el que està dins del cistell sinó el que està fóra. Si li podeu donar un cop de mà al bosc de ben segur que us ho agrairà amb molts bolets i alegries. Siguem nets i respectuosos amb l'entorn.

El que us deia... el bosc, agraït, ens va regalar un parell de ceps (Boletus edulis) a l'última parada que vam fer. Aquest cep en particular tenia un peu ben llarg i recargolat.

Un altre exemplar de cep. Aquest ben formós! La foto enganya, no és tan gros com aparenta...

Una família ben simpàtica de pets de llop (Lycoperdon perlatum) naixent d'una branca. Els vam deixar tal com els vam trobar. Recordeu que a mesura que va envellint va canviant el color.


D'esquerra a dreta: rovelló (Lactarius sanguifluus), rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor) i pinetell (Lactarius delicious). D'aquesta manera podeu comparar vosaltres mateixos algunes diferències entre ells.

Aquesta és la collita final de rovellons, ceps i potes de perdiu. No està gens malament!

Amb els ceps vam fer un carpaccio, boníssim!
Recepta del carpaccio de ceps:

Talleu a làmines ben fines els ceps. Tireu-hi un bon raig d'oli d'oliva per sobre i una mica de sal i pebre. Finalment tireu-hi formatge ratllat per sobre. Nosaltres fa poc vam estar a Florència de vacances i vam tenir l'oportunitat de comprar formatge Parmigiano Reggiano autèntic, espectacular! Sinó qualssevol altre formatge segur que també hi queda molt bé.

Ja veieu pels colors que hi ha diferents tipus de rovellons en aquesta font. Rovellons al forn amb all, julivert, sal i pebre. Perfectes! No cal pas res més per sopar després d'estar buscant-los tot el dia

I aquí hem volgut fer un experiment: rovellons amb vinagreta. Només un pot, el que hem trobat no ha donat per a més. Ara us poso la recepta de com ho hem fet però... no ho hem provat encara, no sabem si serà menjable, esperem que sí!
Recepta de rovellons amb vinagreta (conserva):

Escaldeu en aigua amb sal els rovellons de botó uns 10 minuts com a màxim, escorreu-los i deixeu-los refredar. A continuació afegiu en un pot un parell d'alls pelats, un parell de fulles de llorer, els rovellons escaldats i acabeu d'omplir el pot amb un 50% d'oli i vinagre, si ho voleu rebaixar (o estalviar) una mica feu percentatges més petits i afegiu una mica d'aigua fins omplir del tot. Afegiu una mica de pebre negre i vermell, tapeu i poseu el pot al bany maria durant 10 minuts més.

Botes de muntanya noves! Al final em vaig decidir per unes Chiruca Hunter. Em van costar 100€, són diners però val la pena tenir bon material quan vas per la muntanya

Des d'aquí volem agrair el tracte que ens van donar a la botiga Wala de Lleida. Moltes gràcies per tot! Després de provar les botes a la muntanya ja podem dir que hem fet una gran compra! I que a més a més ens porten bona sort!

Això és tot, la temporada ha començat ja només queda sortir al bosc i buscar... Un bon consell és que us estudieu les zones on va ploure a finals d'agost i aneu provant...

Sort, pluja i bolets!

15 de set. 2012

#19 Els primers bolets que treuen el barret

Ha costat però finalment ha plogut! Les pluges de finals d'agost, les de principis de setembre i les que estan per venir ens faran sortir al bosc a provar sort amb els bolets. No s'espera una gran temporada a cotes altes perquè ha plogut poc o gens durant bona part de l'estiu, però a cotes no tant altes i baixes la temporada encara la salvarem, segur que sí!

Nosaltres ja no hem pogut esperar més i hem anat a inspeccionar el terreny in-situ. És molt difícil donar amb el racó bo i més quan hi ha tanta gent al bosc amb els mateixos objectius que tu. No hem endevinat bé el lloc però es pot dir que hem trobat els primers bolets de la temporada de tardor. Bé, hem trobat 6 bolets comestibles i sorprenentment de 4 espècies diferents. Això es tota la nostra troballa, ni més ni menys, però molt contents d'haver-nos estrenat. Ja vindran sortides millors, estic segur que en algun moment de la temporada omplirem el cistell, ja arribarà! No vulguem córrer...

Tot seguit, una mostra del que hem vist i trobat:

Lactarius delicious - Primer pinetell de la temporada!

El mateix pinetell però cap per avall

Cantharellus cibarius (Rossinyol) - La veirtat és que fa molta il·lusió trobar els primers rossinyols

Un parell de rossinyols més

Boletus edulis (cep) - Un minicep per estrenar-nos, ens va saber greu agafar-lo però era el primer i no el podíem deixar...

Un pinetell, un cep, tres rossinyols i una pota de perdiu (Chroogomphus rutilus) - No és gran cosa però per nosaltres tot un èxit veient la sequera que ha patit el bosc


Russula sp. - Bona mostra d'aquesta sequera la veiem al barret d'aquesta rússula, al bosc li falta aigua!

Amanita phalloides (farinera borda) - Desgraciadament un dels bolets que produeix més morts al nostre país
Un dels grans perills que té el bosc (més enllà de bolets com la farinera borda) és que t'hi pots perdre fàcilment. Qui no s'ha desorientat i s'ha passat una bona estona buscant el cotxe? Us recomanem que utilitzeu un GPS, és una eina molt útil que us permet marcar punts (waypoints) sobre el mapa i guardar els recorreguts (tracks) que aneu fent. Nosaltres tenim el de més avall, un Garmin GPSmap 62s que vam comprar a Andorra per 275€. Són diners, és cert, però si sortiu molt al bosc i us agrada provar zones noves l'amortitzareu ràpidament. Un altre dia ja us en farem cinc cèntims sobre les seves funcionalitats i capacitats. De moment l'hem utilitzat molt poc, és clar, sense pluja... segur que aquesta tardor li traurem molt rendiment!

GPS de muntanya per no perdre's al bosc - Una gran amic al bosc!
Aquest cop també us posem algunes fotos dels animals que ens hem anat creuant al llarg del dia: un formiguer, una vaca pasturant i uns cavalls que s'han sorprès al veure el cotxe, esperem que no s'hagin emportat un ensurt molt gran. Bé, de fet, tenint en compte on hem anat, de ben segur que estan acostumats a veure gent i cotxes...

Un dels formiguers que ens vam trobar al bosc - Les formigues estaven en plena activitat

Una vaca en un prat a més alçada

El ramat de cavalls, seran els mateixos que vam veure l'any passat?
I per acabar amb bon gust de boca us deixem amb unes móres d'esbarzer:


Per acabar la jornada unes móres - No només hi ha bolets al bosc - És evident que encara he de millorar molt amb la càmera de fotos...

Ahhh! Recordeu que podeu seguir-nos a través de Facebook i de Twitter. Poc a poc anem creixent, moltes gràcies a tots!

Sort, pluja i bolets!