28 de des. 2011

#14 Explosió micològica abans d'acabar l'any

Avui us portem el resum de les sortides dels dies 8, 17 i 28 de desembre, tres escapades abans d'acabar el 2011. Repetim el mateix raconet de l'article #12 Tururuuuuuuut fa la trompeta, per tant, en algun punt del Parc del Corredor. Avui hi ha moltíssimes fotos així que segurament deixarem més pas a les imatges que a la lletra. La majoria de les espècies ja us les hem presentat en entrades anteriors, però hi ha alguna novetat que incrementa el nostre llistat d'espècies trobades durant la temporada 2011-2012.


Nota: Aprofito l'avinentesa per posar-vos un enllaç directe al Facebook del Temps de Bolets, on hi he penjat un àlbum amb una foto de cadascuna de les espècies identificades aquesta temporada. Espero que us agradi. La idea és veure si l'any que ve som capaços de trobar els mateixos bolets o inclús algun més. Dins d'un any farem la comparativa:



El primer bolet d'avui és la bromosa (Clitocybe nebularis), tot i que molta gent el consumeix resulta que aquest bolet conté una substància anomenada nebularina que segurament és la causant de que a un percentatge de la població (es parla d'un 35%) li resulti indigest. Jo, la veritat, no tinc moltes ganes de saber a quin percentatge de la població pertanyo...


Si l'espècie anterior resulta indigesta a uns quants, l'espècie que ve a continuació encara amaga més misteri. Estem parlant del groguet (Tricholoma equestre, en castellà es coneix com a seta de los caballeros). Aquest bolet fins fa ben poc es considerava comestible i és des del 2006 que se'n prohibeix la seva comercialització ja que es van donar casos greus d'intoxicacions. Per tant, un bolet molt atractiu per fotografiar-lo i admirar-lo al bosc però res de consumir-lo. El vam trobar a una pineda molt petita just al costat del nostre raconet trompeter:


Un altre bolet molt curiós i que teníem moltes ganes de trobar és l'orella de gat (Helvella lacunosa, algú pot dir que es tracta de la Helvella crispa però creiem que la de la foto hauria de ser d'un color més blanc per ser-ho). Una de les particularitats que té és la forma de sella de muntar que presenta el bolet. Aquest tampoc l'he provat (i de moment em sembla que seguiré així), cal saber que és un bolet tòxic en cru. Mireu quines pintes es gasta:


Continuem amb una espècie que és totalment tòxica tant en cru com cuinada però que és espectacular quan la trobes al bosc (tot i que les fotos que us poso no siguin gaire bones), parlem del pixacà (Amanita pantherina) però vigileu perquè es pot arribar a confondre amb la cua de cavall (Amanita rubescens), de la que ja n'havíem parlat en entrades anteriors:


Hem parlat de bolets indigestos, tòxics, comestibles que ara ja no ho són, tòxics en cru,... potser que comencem a parlar del bons, no? Comencem per una família de pimpinella morada (Lespista nuda) realment esplèndida. com recordareu els hi encanta créixer entre la fullaraca i les branques del sotabosc. M'encanta la primera foto amb el cistell de fons:


Un altre que agrada a gairebé totes les cases i ja és més conegut, el famós rovelló vinader (Lactarius vinosus). Us penjo 6 fotos en diferents estats, impressionant el que és de tons verd-blavosos i el grupet de l'última foto. Per cert, fixeu-vos en les fulles que hi ha al terra... què hi veieu? Jo hi veig agulles de pi, fulles d'alzina i de roure. No sempre s'han de buscar els rovellons a les pinedes, cal anar trencant els mites de tota la vida si volem progressar.


Un altre bolet molt conegut i que jo aprecio especialment és la trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides). També posarem 6 fotos per donar-li un bon homenatge a aquest bolet que queda tant bé amb pasta i crema de llet:


Sí, a la primera foto també n'hi ha unes quantes de trompetes... només cal que afineu la vista i les trobareu. Per cert ja que parlem de trompetes. He volgut fer un petit experiment a casa, res per passar l'estona. Simplement he agafat un got de vidre amb aigua calenta (esquerra) i un altre amb aigua freda (dreta):


Ja veieu el resultat... la de l'aigua calenta s'ha destenyint poc a poc i també s'ha estriat, la de l'aigua freda com si res. Si netegeu els bolets (molta gent no ho fa però a mi m'agrada passar-li una aigua) us recomano fer-ho amb aigua freda.

Seguim amb els bolets comestibles que hem anat trobant en aquestes 3 sortides. A l'esquerra uns camagrocs (Cantharellus lutescens), a la dreta un d'aquells fredolics de terreny silici (Tricholoma atrosquamosum), li direm fredolic esquamós.


Dos més, a l'esquerra tenim un súper carlet (Hygrophorus russula) i a la dreta un bolet nou per nosaltres que vam aprendre a diferenciar gràcies a la trobada del dia 17 de desembre de 2011 amb els amics de Boletaires.cat, parlem de la llora verda (Russula virescens, les llores també les coneixerem com a cualbres o rússules), un comestible excel·lent i sobretot si tens l'oportunitat de provar-lo fet a la brasa. Fixeu-vos amb el dibuix tant particular que presenta el marge del barret, aquest puntejat és característic d'aquesta rússula. Hi ha moltíssimes rússules diferents i és un gènere molt complicat fins hi tot pels experts. Per sort, n'hi poques de tòxiques però això sí, n'hi ha moltes de molt picants. Aneu amb compte també amb les rússules, no sigui que us equivoqueu i hagueu de tirar el plat a les escombraries per excés de picant.


Ja que us hem presentat una espècie nova, que no pari la festa. Aquí en teniu una altra per a la col·lecció: la llengua de bou vermellosa Hydnum rufescens). A l'article anterior (#13 Bolets a tocar del mar) ja us havíem parlat de la llengua de bou característica de terreny calcari (la blanca), aquesta és la que podem trobar en terreny silici i és realment fina al paladar comparada amb la blanca, a mi m'agrada més, ja sabeu que això, com tot, va a gustos. Recordeu que aquesta família de bolets es caracteritzen per ser molt trencadissos (aneu amb compte a l'hora de posar-los al cistell) i amb agulles a la part de sota del barret (que com vam explicar en l'entrada anterior, cal que es quedin al bosc per facilitar la reproducció i repoblació del bolet):


Per cert, encara hi ha una altra varietat de llengua de bou que esperem trobar la temporada vinent, la Hydnum repandum que aquest sí que és la llengua de bou com a tal (les que hem presentat fins aquí les hem anomenades blanca i vermellosa). A veure si tenim més sort de cara a l'any vinent.

I, per últim, us portem un altre bolet que pràcticament sense saber-ho ja us l'havíem presentat a l'entrada #12. Recordeu aquell bolet que us ensenyava cap al final de l'entrada, el que preguntava si estava contaminat per un altre fong? Doncs, curiosament, 5 dies després el vam trobar de nou (a la sortida del 8 de desembre de 2011). Sí, el mateix bolet! Increïble! Us poso les dues fotos on es veu clarament que es tracta del mateix. I jo sense saber-ho fins comparar les fotos:


El cas és que aquest bolet és un alzinall (Leccinum lepidum) parasitat per un altre fong, en aquest cas per Hypomyces chrysospermus. Si feu un Google trobareu bastants exemples. Bé, això no deixa de ser una curiositat i lo més normal del món és que quan trobeu un alzinall tingui més aviat aquest aspecte:


Aquest és un bolet que es pot menjar, no té res a veure amb els ceps però no està gens malament barrejat amb altres. Parlant de barreja, a la foto que segueix hi ha un altre bolet del que no n'hem parlat avui però que també n'anem trobant en les nostres sortides i ja conegut per tots: la pota de perdiu (Chroogomphus sp., sé diferenciar una pota de perdiu d'una altre bolet, però entre elles em perdo totalment, per això ho deixo com sp.). Aquest bolet que més marronós en primer pla i que té el peu més llarg és la pota de perdiu:


I fins aquí els bolets un per un, aquí teniu les collites d'aquestes 3 sortides, tot plegat, no gran cosa... però això, per mi, és lo de menys. A l'esquerra el que vam agafar entre 4 persones el dia 8-12-2011 (espero que els meus cunyats s'ho passessin d'allò més bé aprenent noves espècies de bolets, la companyia i el dia van ser molt agradables), a la dreta la collita del 17-12-2011 entre 3 persones (on per fi, vaig poder portar a la meva mare a buscar bolets, em va fer molta il·lusió, espero que a ella també!) i, finalment, a sota la collita d'un servidor d'avui, dia dels Sants Innocents (i, no, no és mentida...):


El que m'agrada més de comparar sortides no és la quantitat de bolets que agafem sinó l'evolució de les diferents espècies de bolets trobades al llarg dels dies. Per exemple, veiem que els carlets desapareixen, els alzinalls també, les pimpinelles apareixen al final i les trompetes es mantenen durant tot el mes. No deixa de ser interessant. Evidentment es podria fer una anàlisi una mica més a fons...

Acabem ja, i ho fem amb un fruit del bosc, no tot són bolets... Us presento el cirerer d'arboç (Arbutus unedo), un arbust o arbre petit característic dels boscos mediterranis. El fruit que fa s'anomena arboç i és comestible en cru, jo l'he provat i realment és bo, tot i que té unes llavors molt petites que a algú li podrien molestar a l'hora de menjar-lo. L'any que ve m'agradaria fer-ne melmelada o fins hi tot licor d'arboç (cal fer-lo fermentar), ja veurem. Mireu quin goig:


Sabíeu que els arboços triguen tot un any a madurar? I sabíeu que en un mateix arbre podem trobar el fruit i la flor a la vegada? Avui també ens acomiadem amb una flor, amb la de l'arboç al desembre:


Sort!