14 de des. 2011

#13 Bolets a tocar del mar

Segurament hi haurà a qui li sorprengui el títol d'aquesta entrada i és que hi ha molta gent que se'n fa creus quan li dic que trobo bolets a tocar del mar. I si, a més a més, els hi dic que els bolets que trobo, entre d'altres, són rovellons ja els hi canvia la cara a una d'incredulitat absoluta. Bé, doncs a veure si us en puc fer cinc cèntims tot acompanyant-ho d'alguna foto per demostrar que és possible trobar bolets mirant a l'horitzó.

L'entrada d'avui no descriurà la sortida d'un únic dia sinó la de quatre estonetes que ens hem pogut escapar els dies 30 de novembre, i 5,6 i 14 de desembre de 2011. Algun d'aquest dies va ser una horeta i d'altres tot el matí. Com a dada us puc dir que el terreny que hem visitat aquest cop és calcari i es troba molt a prop del Parc Natural del Garraf. A l'entrada anterior #12 Tururuuuuuuut fa la trompeta us comentava alguns dels bolets que es poden trobar en terrenys silicis (com per exemple les trompetes de la mort, els carlets o els vinaders). Avui us parlaré de bolets totalment diferents, com per exemple la llenega negra, els rovellons o les llengües de bou blanques. Hem d'aprendre que en funció del tipus de sòl podem trobar bolets diferents, a la vegada que, per norma general, cada bolet s'associa amb un determinat tipus d'arbre. Amb el temps ja anirem llimant més aquests conceptes, però abans ho he d'estudiar bé per a explicar-ho bé. Anem a pams! Comencem com gairebé sempre, fotos del bosc on hem estat:


Un bosc de pi amb un sotabosc prou poblat en algun dels seus punts i tot ben cobert per una bona capa de pinassa.

Avui la cosa va de quatres, us vull presentar 4 bolets comestibles diferents trobats en les 4 sortides realitzades a aquest bosc i, a més a més, us posaré com a mínim 4 fotos de cadascun d'ells.

Comencem pel més conegut, el rovelló o esclata-sang (Lactarius sanguifluus). Si aneu a l'entrada anterior, recordareu que comparàvem el pinetell i el vinader amb el pinetell bord. Aquest torna a ser una altra varietat diferent, fixeu-vos amb el nom en llatí i amb el nom popular en català, tots dos relacionats amb la sang i és que s'ha de vigilar amb aquest bolet perquè un cop tallat allò que toca ho taca d'un color vermell que sembla sang:


Diuen que com més a prop de la costa més bons són els rovellons. Bé, per gustos els colors. Ja m'enteneu, jo ara mateix no sabria dir si m'agrada més el rovelló vinader o l'esclata-sang (o rovelló). I a vosaltres, els que hagueu provat els dos, per quin us decanteu? El que sí que tinc clar és que el pinetell no té el sabor de cap d'aquests dos ni de bon tros, és com més aigualit, no?

Un altre bolet que us presentava a l'entrada anterior era el Tricholoma atrosquamosum i ja us parlava d'un tal Tricholoma terreum, us deia que quan visitéssim terrenys calcaris esperava trobar-lo, doncs aquí el tenim, el fredolic més conegut per tothom, 4 fotos més:


Una característica del fredolic és que té el peu prim i fibrós i si es pressiona es trenca amb facilitat. El nom popular de fredolic li és molt adient ja que en principi comença a sortir amb els primers freds i normalment és indicador de que la temporada de bolets de tardor ja arriba al seu fi. Aquest any, amb aquesta climatologia tant irregular, totes aquestes coses se'n van a norris. Però, a la vegada, fa que anys atípics com aquests siguin molt interessants pels boletaires, ja que fa que ens hem d'esforçar d'allò més per trobar els tresors que ens ofereix la natura.

I ara sí! Ha arribat el moment clau d'aquesta entrada. El moment de presentar-vos al bolet estrella d'aquestes terres, la llenega negra (Hygrophorus latitabundus), una delicatessen dels nostres boscos. La llenega negra no és un bolet qualsevol, és l'estrella del bosc i del cistell. És un dels bolets més buscats ja que és boníssim al paladar, és tant bo que es mereix més fotos que la resta, fins a 6!


Segur que quan el trobeu no us farà tanta gràcia la mucositat que solta i sobre tot netejar-la, però l'esforç val la pena. Això sí, cal que vigileu, com amb tot els bolets, per a no confondre'ls amb altres. Només agafeu aquells que coneixeu perfectament! És molt fàcil confondre un bolet amb un altre quan no es coneix bé, molt a prop de les llenegues negres hi he trobat aquest altre bolet (aquest no és un dels quatre que us volia presentar avui, és l'infiltrat del dia):


Aquest bolet, si no m'equivoco després de buscar molt per Internet i per llibres, és el garlandí (Tricholoma caligatum). Tot i que no és exactament igual ni de bon tros, pot arribar a plantejar-te algun dubte si te'l trobes primer que la llenega negra. A la tercera foto podeu comparar un exemplar de llenega negra amb un garlandí. Investigant una mica he descobert que aquest bolet també és comestible però no gaire apreciat ja que té un gust molt (massa) intens. Un cosí germà d'aquest és el Tricholoma matsutake, utilitzat freqüentment a la cuina japonesa.

El quart bolet d'avui és la llengua de bou blanca (Hydnum albidum), un bolet curiós ja que enlloc de làmines, plecs, tubs o porus té agulles en la part inferior del barret. És un bolet que és molt fràgil, així que aneu amb compte a l'hora de posar-lo al cistell, és trenca amb molta facilitat.


Ja veieu per les fotos que no acostuma a sortir sola, trobar un erol de taques blanques mig cobert per la pinassa és bastant espectacular i només per veure això a val la pena l'escapada al bosc. També cal dir que si comenceu a trobar llengües de bou vol dir que la temporada també s'acaba, igual que dèiem pels fredolics. Són dels últims bolets comestibles que podem trobar en terrenys calcaris abans que arribi el fred de l'hivern.

Consell: com us he comentat, la llengua de bou es caracteritza per tenir agulles. Aquestes agulles es desprenen del barret amb molta facilitat, simplement passant-hi el dit ja veureu que cauen. Si cuineu algun plat amb aquest bolet convé treure-les perquè, del contrari, us quedarà un plat ple de cosetes blanques petites i allargades i, de ben segur, que si teniu convidats a casa no els hi farà gens de gràcia. Si no ho coneixen els hi pot arribar a fer una mica de fàstic veure el plat ple de cuquets. El consell no és treure-les un cop a casa, sinó al propi bosc, allí on les heu trobat. D'aquesta manera tots hi sortim guanyant: facilitem la reproducció del bolet gràcies a la dispersió de les agulles i facilitem la neteja un cop a casa. Fa una mica de pal, però penseu que esteu fent el més correcte pel bolet.

Fixeu-vos en l'evolució de les collites dels quatre dies que hem visitat la mateixa zona:

1) 30 de novembre de 2011                                                      2) 5 de desembre de 2011

3) 6 de desembre de 2011                                                      4) 14 de desembre de 2011
El dia 1) vam trobar rovellons, algun fredolic i, fins hi tot, un parell de potes de perdiu (enllaç a les entrades on hem parlat d'aquest bolet anteriorment: Pota de perdiu).
El dia 2) [5 dies després] van desaparèixer les potes de perdiu, es van mantenir els rovellons i els fredolics i van aparèixer les primeres llenegues negres i llengües de bou blanques.
El dia 3) [1 dia més tard] vam ampliar quantitats (també hi vam estar més estona) però ja només vam trobar un únic rovelló.
El dia 4) [8 dies més tard] ni rastre de rovellons, algun fredolic perdut i una bona quantitat de llenegues i llengües per la poca estona que vam poder estar al bosc.

El que vull dir és que amb això dels bolets no val a badar, aquest any ha plogut poc i la temporada de cada bolet ha estat relativament curta. Ja veieu com canvien les espècies trobades al mateix bosc en tan sols 15 dies de diferencia.

Ja queda poc per dir, només un parell d'apunts de cuina. A l'entrada anterior del bloc us explicava com conservar en pots de vidre els carlets, aquest cop hem aplicat els mateixos passos per conservar algunes llengües de bou blanques i algunes llenegues negres, el resultat és el següent:


Ja veieu que no cal comprar pots per fer conserva (no n'hi ha dos d'iguals), hem d'aprendre a reciclar tot el que puguem!

I una recomanació culinària: les llenegues negres les vaig fer al forn a una temperatura d'uns 180º i amb una picada d'all i julivert. Perfectes! Sóc de l'opinió que no cal un plat molt sofisticat per assaborir un bon bolet. Us deixo l'abans i el després:


I aquí ve la demostració del que us deia al principi, agafar bolets a tocar del mar és un privilegi i nosaltres tenim la sort de poder-ho fer. Si, se'ns va fer de nit al bosc...


Avui si que podem acabar amb una flor, bé més aviat amb un arbust de flors grogues molt mediterrani que es coneix com la gatosa (Ulex parviflorus) i que es caracteritza per tenir unes bones espines entre flor i flor:


Sort!