3 de des. 2011

#12 Tururuuuuuuut fa la trompeta

Aquesta vegada vull que m'acompanyeu al nostre raconet del Parc del Corredor, a la comarca del Maresme. Es podria dir que és el nostre lloc favorit no només perquè gairebé sempre que hi anem trobem alguna cosa sinó perquè és un lloc on hem après moltes espècies noves de bolets; com per exemple: els carlets, les trompetes, els rossinyols, els rovellons (vinaders), ... bé aquest any de rossinyols res de res, ni un n'hem trobat a cotes baixes! Sort d'aquella sortida pel Ripollès que ja us vam explicar (si la voleu recordar és aquesta Les Rambles del Ripollès) i on en vam fer un platet per provar-los.

És el primer cop que us parlo sobre aquest bosc format sobretot per alzines (no sureres) barrejat amb algun pi i algun que altre roure, s'hi fa difícil moure's ja que el sotabosc és bastant dens però això no us penseu que és pas dolent, tot al contrari, més difícil trobar-hi els tresors que busquem i, per tant, més divertit. Sempre es troba algun raconet per on ningú hi ha passat abans. Us asseguro que m'ha passat d'anar-hi a les 12h del migdia i veure com la gent sortia del bosc amb el cistell mig buit i nosaltres omplir-lo sense problema, només cal saber on anar exactament i perquè. També pot passar que no tothom coneix els mateixos tipus de bolets, ves a saber... Mireu, mireu quina pinta:


Avui tinc pensat posar-vos bastantes fotos, així que el millor serà començar ja. Però començarem pels bolets que coneixem menys o directament no en tenim ni idea de quins són. Anem a veure, els dos primers que us poso són per ampliar la família dels pets de llop. El de l'esquerra es tracta d'un Lycoperdon perlatum i el de la dreta ni idea, sembla que acabi de sortir de la dutxa i no s'hagi pentinat...


Seguim amb bolets més curiosos i fins hi tot perillosos, a l'esquerra teniu una Lepiota sp. (podeu anar a l'entrada #11 si no recordeu el significat de sp.) just abans d'obrir-se (recordeu que la comestible i més coneguda és la Macrolepiota procera o apagallums i aquesta, se li assembla prou...). Dic Lepiota perquè era molt petita, compareu-la amb les fulles que hi ha pel seu voltant. Evidentment, allí es va quedar després de la foto. I a la dreta, un bolet que em fa molta gràcia que porta per nom Clavariadelphus pistillaris o mà de morter, no us recorda al morter de fer all-i-oli? Curiós, no? Els noms populars dels bolets acostumen a ser molt intuïtius i en llatí també eh, no us penseu.


Consell: si esteu caminant pel bosc i us trobeu mans de morter mireu bé pel voltant, segur que hi ha trompetes de la mort ben a prop!

Seguim amb un parell més, la de l'esquerra té tota la pinta de ser el pixacà (Amanita pantherina, molt tòxica!) i a la dreta, per les característiques macroscòpiques que presenta (volva, anell, làmines, barret) en podria ser un altra, per tant Amanita sp. ja que no sabem pas quina és.


El bolet que us mostro a la foto de sota podria ser una cua de cavall (Amanita rubescens), un bolet comestible excel·lent (jo no l'he provat mai per por) que es confon fàcilment amb el pixacà. Si no es coneix molt bé és absurd còrrer cap risc. Ah! Per cert, la cua de cavall és tòxica en cru i cal coure-la una bona estona a més de 70º per a que s'evapori la toxina que té (una proteïna que rep el nom d'hemolisina, diuen que destrueix els glòbuls vermells de la sang, vigileu!!!) Us poso la foto per a poder parlar d'ella (si és que realment la de la foto ho és...), no pas per a que sortiu al bosc, la busqueu i després us l'emporteu al plat. Aneu amb molt de compte! Una curiositat és que si li feu una ferida, veureu com la carn blanca canvia cap a tons vinosos o vermellosos, bon indicador, però no definitiu!


Per últim, abans d'entrar a presentar-vos el que si que ens hem emportat cap a casa, us volia ensenyar les diferencies entre un pinetell (Lactarius deliciosus), un rovelló vinader (Lactarius vinosus) i un pinetell bord (també anomenat popularment com rovelló de cabra). El nom en llatí d'aquest últim ja és una mica més complicat de pronunciar: Lactarius chrysorrheus. És un bolet que ens porta de cap a molts boletaires, de lluny dius "Mira, un pinetell!" i a mesura que t'hi vas apropant vas veient que no, que anaves ben equivocat. Com sempre i sense entrar molt en matèria (això ho deixo per gent que en sap de veritat) anem a comparar-los. El de la l'esquerra és el fals, els de la dreta són el bons:


Ja veieu que els tres tenen làmines de colors diferents: blanques el pinetell bord, taronges el pinetell bo i vermelloses el vinader. Heu de vigilar amb el pinetell bord perquè no és comestible. Si us fixeu a la foto del bord veureu que li he fet unes ferides a les làmines per a que surti el làtex (aquest liquid viscós que tenen alguns bolets), si el làtex es blanquinós i poc a poc va canviant cap a groguenc (color sofre) ja us podeu imaginar que esteu davant del bord i, per tant, l'heu de deixar al bosc. Per cert,...

Recomanació: És lògic anar pel bosc i arrencar algun bolet, per exemple en el cas dels pinetells bords pensant-nos que és un pinetell bo, però al veure el làtex o les làmines ja ens adonem de que no. Bé, doncs enlloc de tirar el bolet al terra de qualsevol manera es recomana que es deixi amb les làmines mirant cap al terra. Perquè? Molt senzill, el bolet continuarà esporant i, per tant, tot i haver arrencat un bolet que no volem per a res, encara hi som a temps de contribuir a que el bolet segueixi endavant amb una de les seves funcions: reproduir-se. Si el deixem cap per amunt... malament rai.

Bé, per fi arribem a la foto que em fa més il·lusió posar, us presento un dels bolets que m'estimo més: la trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, tot i que ho he vist en molts llocs com a Cantharellus cornucopioides. De fet és un sinònim però el nom actual és el primer que us comento, la font consultada és la següent: Species Fungorum). Deixem-nos de tecnicismes, us presento l'Orquestra Filharmònica del Corredor:


Suposo que una de les raons per les quals m'agrada tant aquest bolet és per la dificultat que té trobar-lo. Es camufla molt bé entre la vegetació i moltes vegades si tornes sobre els teus propis passos en trobes més on pensaves que ja no en quedava cap. Per primer cop us poso un vídeo on podreu veure les trompetes en el seu hàbitat natural. Espero que us agradi!


Una bona manera de conservar les trompetes és assecant-les i seguint el mateix procediment que us vaig descriure pels camagrocs (recordeu l'entrada on en parlàvem: Una de camagrocs). Amb una única puntualització: les trompetes tenen precisament forma de trompeta (per això es diuen així, és clar) i, per tant, tenen un orifici central on moltes vegades hi podem trobar tot tipus d'animalons, tingueu cura de no menjar-vos per descuit algun llimac... El resultat de la collita d'avui es redueix al següent (no creieu que és poc, a mesura que es van deshidratant perden molt volum):


Ah! Per cert, us recomano agafar algunes trompetes seques i amb un "minipimer" fer-ne pols. La veritat és que per a especiar una carn o una pasta queda exquisit.

Avui hem estat de sort i hem trobat més espècies comestibles que us podem mostrar per primer cop. Comencem pels carlets (Hygrophorus russula). Si la trompeta és un bolet més aviat serio ja sigui pel nom o pel color que té; el carlet (també conegut com escarlet a molts llocs de Catalunya) és tot el contrari, és divertit perquè sembla que li hagi caigut un raig de vi per sobre. I sinó, mireu les fotos:


Aquest últim, ha crescut així el pobre, cap per avall. Aquesta foto us l'havia de posar perquè realment la trobo espectacular (no la foto, sinó la posició del bolet, és clar!)

El carlet és un bolet que va molt bé amb les carns estofades. Diuen que és bo treure-li la cutícula (vindria a ser la pell del bolet) ja que pot ser que sigui amarga sobretot en exemplars més vells. Nosaltres també en fem conserva, però aquest no s'asseca, aquest el conservem de la següent manera:
  1. Netegem els carlets i els tallem a trossos, els exemplars més vells els pelem per tal de descartar la cutícula.
  2. Posem una olla al foc amb una mica d'aigua amb sal i hi posem els carlets a trossos.
  3. Poc a poc els carlets van deixant anar l'aigua que porten, quan arrenca el bull, parem el foc als 2 minuts.
  4. Agafem pots de vidre ben nets i els omplim amb els carlets escaldats i acabem d'omplir els pots amb l'aigua que ens ha quedat a l'olla, ben ple, gairebé fins que no en càpiga més.
  5. Hi tirem un raig d'oli i tapem el pot de vidre amb força.
  6. Posem els pots en una olla normal i els cobrim d'aigua (sempre per sobre, molt important per a que es produeixi un tancament hermètic). Es recomanable posar un drap de cuina al fons de l'olla per evitar que els pots es moguin durant l'ebullició de l'aigua. Intenteu que els pots tampoc es peguin cops entre ells.
  7. Ho fem bullir mitja horeta. Si utilitzeu una olla a pressió amb 10-12 minuts ja en tindreu prou.
  8. Apagueu el foc i deixeu-ho refredar. Quan estigui fred retireu els pots de l'olla. Ara ja els teniu llestos per guardar-los al rebost. 
Aquí teniu una imatge del resultat final:


Algú em sabria dir de quin fruit es tracta? Us donaré una pista, se'n pot fer ratafia... I que potser seria un bon aperitiu abans de menjar-vos l'estofat de vedella amb carlets que teniu a la foto de la dreta, va quedar boníssim, per llepar-se els dits! Un altre dia us posaré la recepta per si ho voleu provar.

El dia ha donat per molt i hem trobat un altre bolet que afegim a la col·lecció: el fredolic esquamós (Tricholoma atrosquamosum), típic dels boscos silicis que freqüento quan vaig a buscar trompetes. Val a dir que és una espècie comestible i l'aspecte que presenta és el següent:


Quan anem a terrenys calcaris esperem trobar el fredolic més famós de tots, el Tricholoma terreum així us el podré presentar. Segur que tot arriba.

En voleu més? Perquè encara queda alguna coseta per ensenyar... per exemple pimpinelles morades (Lepista nuda) i camagrocs (Cantharellus lutescens). I també alguna foto més de pinetells (Lactarius deliciosus) i rovellons vinaders (Lactarius vinosus) que ja n'hem parlat al principi. Som-hi!


Si teniu bona vista i algun que altre coneixement veureu les fulles, fruits i plantes que hi ha a prop de cada bolet. Tots els detalls són importants i els bolets no creixen a l'atzar, creixen on han de créixer, no ho oblideu mai això. M'agrada especialment la foto del vinader al costat del cul del cistell. Fixeu-vos també com les pimpinelles morades tenen restes de fulles i branques enganxades al peu. I com els camagrocs surten en filera. Quin color més viu!

Parlant de color viu... Mireu quin bolet més estrany que hem trobat:


És el primer cop que el veig i no el sé identificar, he buscat per tot arreu i no n'he tret l'aigua clara. Algú el coneix? Pot ser que sigui algun tipus de bolet contaminat per un altre fong? La veritat és que una mica d'ajuda no m'aniria gens malament.

Això ja s'acaba per avui, ha arribat el moment de posar-vos el cistell de colors que hem trobat en aquesta sortida:


A la dreta us he posat uns pinetells i uns vinaders acabats de sortir del forn, un toc de sal (Maldon en aquest cas) i una bona picada d'all i julivert i cap a dins! Per cert, a aquestes alçades ja no cal que us indiqui quins son pinetells i quins vinaders, no?

Aquest cop no tenim una flor per acomiadar-nos, però tenim un ram de trompetes que fan molta patxoca:


Sort!

4 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

El bolet que dius que podria ser una amanita rubescens, no dubtis pas, que sí que ho és. No hi ha confusió posible. Dues rubescens i ben boniques.

Lluís ha dit...

Jo no en tinc ni idea, però el bolet groc desconegut podria ser un d'aquests?

Boletus luridus

Tricholoma equestre

?

sanabria ha dit...

Aquest bolet groc, que no reconeixas, posiblement es algun de la familia dels boletus, podria ser un leccinum lepidum en mal estat( segurament florit)

David ha dit...

Gràcies a tothom per participar, a veure si poc a poc em vaig familiaritzant amb les rubescens i sobre el bolet groc, ni idea, però si que té números per ser un alzinall... merci!