6 de nov. 2011

#11 I sinó, al mercat!

Avui teníem pensat un pla alternatiu en cas de fracàs micològic al bosc i de la manera com ens ho hem trobat tot... no hem tingut més remei que utilitzar-lo. A continuació us explico com ha anat el dia, que hem trobat i més o menys per on hem estat.

Sortida des de Barcelona direcció Berga, intentant baixar una mica de cota respecte a les últimes sortides pel Ripollés. La primera parada és prou coneguda per moltíssima gent, us deixo per vosaltres esbrinar on es troba el famós arbre de la primera foto. Identificar els pins de la segona, uns pins ben alts i formosos, ja serà una mica més complicat...


Pocs bolets al bosc, tot molt sec per l'època que és però alguna cosa encara s'ha deixat fotografiar. A la foto de la l'esquerra una estrella de terra (Geastrum sp.) i  a la dreta uns bolets (Mycena sp.) que estaven allí, traient el cap per sobre de la soca, esperant que algú els hi fes la foto.


Aclariment:
Normalment, quan poso els noms en llatí dels bolets ho faig seguint la nomenclatura: "Gènere + espècie". Al llarg del bloc veureu que moltes vegades poso el gènere però no sé segur quina de les espècies d'aquell gènere és, quan això passa simplement poso "sp.", que és l'abreviació del mot anglès "species", "espècie" en català.

Quan gairebé donàvem per impossible trobar res comestible i ja estàvem tornant cap al cotxe van aparèixer unes quantes potes o cames o becs de perdiu (Chroogomphus sp.), a mi m'agrada dir-li pota de perdiu, per allò de que les perdius tenen potes i no cames, però bé això ja cadascú pot elegir el nom que li agradi més. I ben a prop d'elles hi hem trobat un pinetell (Lactarius deliciosus) despistat però molt sa. Pels pèls d'aquest primer lloc no hem marxat amb les mans buides.


Veient que la cosa no estava molt bé, ens hem desplaçat uns quilòmetres amb l'objectiu d'explorar una zona nova. La pineda feia molt bona pinta, molt fàcil de caminar i amb alguns prats espectaculars però res, tot sec. Tot i això encara ens hem trobat de cara amb alguns pets de llop de prat (Vascellum pratense), que es caracteritzen per tenir menys peu que els pets de llop de bosc (Lycoperdon perlatum), entre altres diferencies.


És curiós com es reprodueixen els pets de llop... No ho neguem! En algun moment ho hem fet o ens ho han ensenyat! Em refereixo a agafar un pet de llop adult (trobareu una foto d'un d'aquest tipus en aquesta entrada: #2 Primera sortida de la temporada) i esclafar-lo fins fer sortir un núvol de pols grisós per l'orifici de dalt. De petit em semblava molt divertit però ara que sé el que passa de veritat... he de dir que ja no m'ho sembla tant... el núvol de pols no és res més que les espores. I si les fem sortir un dia que no hi ha humitat, totes moren per culpa de l'escalfor del Sol i, per tant, més enllà de la nostra pròpia diversió l'únic que provoquem és que aquell bolet no es pugui reproduir quan toca. Cada cosa té una explicació a la natura i en aquest cas l'explicació és que el bolet està pensat per esporar per efecte de la pluja, és a dir, les gotes de pluja cauen a sobre del bolet i fan que les espores surtin disparades caient al sòl en el moment perfecte.
En fi, un bolet comestible però que encara he de treballar la seva identificació per poder consumir-lo amb seguretat. Això sí, tot el que he llegit apunta a que el bolet només és comestible quan la carn és blanca (com el de la foto, per cert). Seguirem estudiant els pets de llop.

Ja hem dit abans que la cosa no ha millorat respecte a la primera parada, el cistell pràcticament buit i poca activitat al bosc. Així que hem decidit atacar el pla alternatiu que us comentava al principi. Com que no hem estat capaços de trobar bolets al bosc hem decidit anar a visitar el Mercat del Bolet de Cal Rosal al municipi d'Olvan, molt a prop de Berga.


No hi havia molta varietat de bolets: alguns pinetells, alguns rossinyols, camagrocs i poca cosa més, però la gent de les parades ha estat molt amable amb nosaltres i hem passat una molt bona estona. Us aconsello que, si en teniu oportunitat, us hi deixeu caure, val la pena! Ens ha cridat molt l'atenció les carreretes o cama-secs que hi havia a la venta en ple mes de novembre, bolet teòricament de primavera que encara no hem trobat i que marquem com a objectiu pel proper 2012. No m'he pogut estar de comprar-ne mig quilet i ja que hi érem... també hi hem posat al cistell un bon fuet de la terra.

Després de les compres i de la visita al mercat hem agafat carretera amb intenció d'anar cap a casa però a última hora hem decidit canviar la ruta de tornada i desviar-nos per tal de visitar un raconet que coneixem del Montseny. La idea era donar un cop d'ull per veure com estava el terreny i poc més. Hi hem arribat amb l'última llum del dia, tot just per fotografiar un parell d'espècies més. Primer us presento el bolet conegut com fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), la foto de la dreta és un detall ampliat de les làmines:


Podríem dir que hi ha tres bolets que es poden confondre entre ells si no s'hi posa una mica d'atenció. El bo, el dolent i el tòxic. El bo és el rossinyol (Cantharellus cibarius), el dolent és el que tenim aquí i el tòxic és la gírgola d'olivera (Omphalatus olearius). Personalment crec que si els has vist abans és molt difícil confondre'ls però si no coneixes bé un bolet com el rossinyol pot passar de tot. Del rossinyol n'hem parlat a altres entrades, de la gírgola d'olivera encara no en tinc foto pròpia, així que ja en parlarem més endavant, tot arribarà. Aquí parlarem de l'amic de la foto, els fals rossinyol.

Detall de funcionament del bloc: al menú de la dreta hi teniu unes etiquetes. Per exemple, si feu click a l'etiqueta "rossinyol" es llistaran les entrades en les que parlo d'aquest bolet i podreu rellegir-les. Va proveu-ho, ja veureu que bé funciona i que útil és aquesta eina.

Doncs això, un dels detalls que m'han servit per a identificar aquest bolet com el fals rossinyol és el dibuix que fan les làmines. Fixeu-vos que cada làmina és bifurca en dos més a mesura que s'apropa al final del barret, també que són de color taronja intens i que les làmines són decurrents (és a dir, que les làmines baixen pel peu del bolet fins confondre's amb ell). I recordeu, el rossinyol autèntic no té làmines sinó plecs (tot i que també bifurcats i decurrents). Aneu amb compte amb aquests detalls!

I, tot just abans de quedar-nos a les fosques, hem trobat un bolet que ens ha fet molta il·lusió: la pipa (Ganoderma lucidum). La foto que us poso es pot millorar, la foscor se'ns ha tirat a sobre i el flash de la càmera de fotos ha fet de les seves. Com veieu, estava ben agafada a una branca. Rep el nom popular de pipa perquè tant el color com la consistència del bolet recorden a una pipa de fumador. La foto:


Ja sabeu que sempre que la natura ens regala alguna flor, la posem aquí per compartir-la amb vosaltres i acomiadar-nos fins a la propera sortida al bosc (o entrada al bloc... com vulgueu):


Sort!