9 d’oct. 2011

#10 Més camagrocs i alguna cosa més

Avui hem decidit tornar al mateix lloc que l'últim dia però ja veureu que el resultat de la sortida no ha estat el mateix, ni de bon tros. Però, bé, això tampoc té més importància. Hem fet una bona passejada, hem explorat zones noves i hem respirat aire pur.

Avui el bosc presentava aquest aspecte, m'agrada especialment la foto de la dreta, amb el protagonista principal, el cistell (un dia en parlarem més a fons i donaré la meva opinió sobre els cistells i les bosses de plàstic...):


Si mireu les fotos de l'entrada #9 veureu que es tracta exactament del mateix lloc, però la pluja no perdona i els camagrocs (Cantharellus lutescens) han perdut força. Per sort, és un bolet que s'hidrata molt ràpidament. Els que hem anat trobant estaven com els que veieu  a la foto de l'esquerra (feien pena, la veritat), més endavant veureu que amb una mica d'aigua canvien d'aspecte bastant. Així que si no hi ha res més, que no us faci cosa agafar els camagrocs deshidratats, tot té solució en aquesta vida. De fet, ja us vaig explicar que una bona forma de conservar-los és, precisament, assecant-los (veure entrada anterior)


A la foto de la dreta i teniu un bon exemplar de pinetell (Lactarius deliciosus). El nom, si voleu que us sigui sincer, no hi escau gaire. Si teniu l'oportunitat de provar els rovellons de la costa (ja en parlarem més endavant de ben segur) no tenen ni punt de comparació, aquells si que són deliciosos. Però és clar, a dia d'avui és el que hi ha. I per tant, cap al cistell!

Al que segur que no desmereixerem és al cep (creiem que Boletus edulis) que vam trobar al canviar de zona, pujant una mica més amunt d'on érem. Fixeu-vos quin exemplar més curiós. Normalment, l'esponja no se'ns presenta així i queda més aviat amagada d'avall del barret. Aquest bolet em recorda una mica a una samarreta girada del reves, no creieu? L'únic problema és que no en vam trobar més... A la dreta us presento una Amanita muscaria espectacular, de llibre!, bolet que comparteix hàbitat amb el cep. Per tant, si trobeu muscaries... mireu bé, no gaire lluny si podria amagar el cep!


Un altre bolet que sumem a la nostra particular col·lecció és el bolet de tinta (Coprinus comatus). Aquest acostuma a sortir als marges dels camins, jardins, zones ben abonades, etcètera. En el nostre cas el vam trobar al costat mateix de la pista forestal. És un bolet amb personalitat aquest i sobretot l'exemplar (únic un altre cop) que hem trobat en aquest sortida. Aquest bolet és fàcilment identificable i té una particularitat ben estranya, a mesura que es va fent vell es va liquant, i d'aquí el nom de bolet de tinta. Les seves làmines són blanques en els exemplar joves i a mesura que es va fent vell (o es cull del terra) comença a liquar-se i deixa anar aquesta tinta negra que podeu veure a la foto. Arribat a aquest punt és millor no menjar-lo i deixar-lo al seu lloc com hem fet nosaltres. I aquí bé el problema, és un bolet que s'ha de consumir ràpid o en qüestió d'hores s'anirà posant negre començant pel final de barret i anirà pujant, feu la prova! I si teniu l'oportunitat de degustar-lo (sobretot, si no l'heu agafat mai, aneu amb molt de compte amb el que us porteu al plat) veureu que té un gust excepcional al paladar, un bolet molt fi i gustós. Un altre dels grans descobriments d'aquesta temporada.


A continuació  us poso un parell de fotos de dos cartells que hem trobat al bosc  i tot i que ja parlen per ells mateixos és molt important remarcar que no s'ha de notar el nostre pas pel bosc, hem de ser curosos amb l'entorn i això no només significa no encendre foc, ni tirar escombraries per arreu, sinó que també hem d'intentar no fer molt soroll per no destorbar a la fauna. Siguem respectuosos amb la natura i ella ho serà amb nosaltres!


I recordeu, no estem sols al bosc, ens hi podem trobar tota classe d'animals, per exemple:


I ara si que us puc posar el poquet que hem trobat aquest cop: els camagrocs rehidratats, uns pinetells, el cep i alguna que altra pota de perdiu:


Per acabar el reportatge d'avui ho farem amb dos imatges, la primera creiem que es tracta d'un card marià (Silybum marianum, més informació aquí) bastant sec (això està clar), i la segona ni idea, però ens agrada molt aquest contrast de color per acabar l'entrada d'avui:


Poc a poc seguirem informant de les nostres sortides i de les nostres troballes i descobriments.

Molts bolets, molta natura i molta...

Sort!