25 de set. 2011

#9 Una de camagrocs

Encara no sabem molt bé com hem descobert aquest racó, però el que si us asseguro és que hem fet una bona pila de quilòmetres! Primer hem anat cap al Berguedà i res de res de res; i quan dic res, vull dir res, cap rastre de bolet! Així que hem decidit tornar cap al Ripollès, però aquest cop sense pujar tant amunt com el dia de la sortida per les Rambles. Vam anar a una zona prou concorreguda, tot i que no ens vam creuar amb cap boletaire.

La idea del dia era trobar algun rovelló o algun camagroc, tampoc esperàvem trobar res de l'altre món... que equivocats que anàvem! Podem dir que hem triomfat! Primer cistell ple de la temporada, i que no sigui l'últim! Anem per feina, poseu-vos còmodes, que en breu, us en serviré una de camagrocs...

El bosc amb certa pendent, cosa que potser no s'aprecia del tot a la foto, presentava aquest aspecte tant verd:


Hem decidit que podia ser un bon candidat per donar-hi un cop d'ull, el terra es veia humit i ens donava molt bones sensacions (què fàcil és escriure això de les sensacions sabent que hem omplert el cistell...). Doncs això, comencem a caminar i el primer que ens trobem tot just posar un peu al bosc és un rovelló (una mica mossegat però un  rovelló!) Perfecte! Decidim seguir buscant a veure si en trobem algú més, però malauradament es veu que era l'únic de la zona. Els que si que han anat apareixent davant nostre son uns bolets amb el peu de color groc, tot just treien el cap del terra (o de la molsa, més ben dit). Efectivament, els primers camagrocs comencen a caure al cistell, ens engresquem i comencem a pujar cap amunt i mireu amb que ens trobem...


De cop i volta comencen a aparèixer colònies de camagrocs (Cantharellus lutescens) per tot arreu, semblava una invasió, no us podeu imaginar la il·lusió que ens ha fet trobar-nos rodejats d'aquests bolets. Ara, el mal d'esquena no te'l treu ningú! Et fas un fart d'anar ajupit pel terra plegant d'aquí i d'allà, però val molt la pena. És un bolet molt bo a la cuina, que dona molt joc. Per posar uns exemples: podeu fer una truita de camagrocs, d'acompanyament d'un bon bistec a la planxa o com a ingredient d'una bona coca de recapte.

Dels que vam trobar n'hi havia algun que era per presentar a concurs. Mireu quin un, mida XXL:


La veritat és que és un bolet que a mi em cau amb gràcia i em fa molta il·lusió trobar, no sé si és pel contrast de colors amb el bosc o perquè sempre l'associo amb grans jornades boletaires. Mireu-lo més d'aprop, no em digueu que no fa paxoca:


I ara uns quants de junts, mireu quin goig que fan i que sans:


A aquest bolet jo el conec com a camagroc, crec que és prou evident d'on ve aquest nom, però hi ha molts llocs de Catalunya que se'l coneix com a rossinyol de pi. Aquest darrer nom ens indica una mica l'hàbitat, creix en les obagues de les pinedes, racons on es conservi bé la humitat.

Tal com us deia al principi hem omplert el cistell i aquí en teniu la prova:


Ahhh! A la foto de la dreta teniu les tres varietats de bolet que hem trobat avui: els camagrocs, el rovelló (en singular) i la pota de perdiu (Chroogomphus rutilus), que em reservo parlar-ne en properes entrades al bloc. El que si us puc avançar és que aquest bolet, un cop el poses a la paella, canvia a un color lilós molt espectacular. Ja en parlarem un altre dia...

I us preguntareu, i que en fas de 4 Kg de camagrocs? Penseu que és un bolet que pesa molt poc i, per tant, 4 Kg són molts bolets, molts! Bé, arribats en aquest punt hi ha bàsicament tres opcions: se'n poden regalar uns quants, es poden passar per una paella amb una gota d'oli i després congelar amb la pròpia aigua que hagin soltat, o la tercera opció: assecar-los i guardar-los en un pot de vidre. Ara us explico aquesta última, que és la que hem escollit nosaltres tot i que segur que en regalem algun que altre, molt senzill si seguiu aquests passos:

1. Netejar els bolets amb aigua. Hi ha gent que no els neteja, però jo prefereixo fer-ho. D'aquesta manera si han vingut a casa amb companyia del bosc pots aprofitar `per saludar.
2. Escórrer els bolets tant com pugueu.
3. Posar-los a sobre de papers de diari per a que absorbeixi l'aigua del bolet.
4. Canviar els papers de diari. El primer dia s'hauran de canviar més d'un cop, els següents dies amb un cop ja n'hi haurà prou i els últims dies del procés ja no farà falta ni canviar-los.Això s'aprèn sobre la marxa.
5. Un cop ben secs agafarem un pot de vidre, al cul del pot hi posarem un mica de paper de cuina, omplirem el pot amb els camagrocs secs i hi posarem una mica de sal (el que hi cap en una cullereta de cafè). D'aquesta manera s'absorbiran les possibles restes d'humitat.
6. Tancar el pot i al congelador! Al congelador? Si, uns quants dies de congelador matarà les possibles larves que s'hagin instal·lats als camagrocs secs. També us diré que no tothom ho fa o no tothom ho sap... però més val ser previsor.
7. Ja teniu el vostre pot de camagrocs llest per posar-lo al rebost.

En funció d'on viviu el procés d'assecat serà més ràpid o més lent. En el meu cas, en un pis a Barcelona, el procés dura una setmana ben bona. També hi fa molt la ventilació del lloc i la humitat, evidentment. Per cert, si feu això en un pis, us asseguro que no us cal ambientadors! Respirareu una flaire molt interessant durant uns quants dies. Quan arribes a casa, si tanques els ulls i et deixes portar, sembla que estiguis al mig del bosc. Molt contradictori i curiós tot plegat.

Quan vulgueu menjar-los només cal que els poseu en un plat amb aigua ni calenta ni freda i ja veureu com poc a poc s'aniran inflant (mínim necessitaran mitja horeta). Tothom diu que agafen la mida original però jo no ho aconsegueixo mai, sempre se'm queden un pèl més petits... En fi això és el de menys, bon profit!

Aquí teniu l'abans i el després del procés d'assecat:


És espectacular com es redueixen un cop perden tota l'aigua que porten.

Res més per avui, alguns haureu aprés alguna cosa, altres haureu gaudit de les fotos i altres simplement haureu passat l'estona. Sigui com sigui us agraeixo que la vostra lectura hagi arribat fins aquí i si teniu cap comentari podeu deixar-lo aquí mateix o al Facebook. Jo també vull aprendre amb i de vosaltres. Merci!

Acabem amb un parell de fotos, la primera unes fulles de grèvol (Ilex aquifolium), vigileu que punxen:


I la segona, el que queda d'una flor:


Molts bolets, molta natura i molta, molta...

Sort!