21 d’ag. 2011

#7 Vacances i bolets suïssos

Tot just acabem d'arribar de les nostres vacances d'estiu, aquest any hem anat a fer turisme i alguna cosa més per Suïssa, un país que es divideix territorialment per "cantons" (similar a les nostres comarques). En el nostre cas, hem llogat una casa en un poble anomenat Sörenberg al cantó de Lucerna, però aquí ja hi arribarem... fem marxa enrere i comencem pel principi del viatge. La primera parada que us vull comentar és la que vam fer a Chamonix (França) per pujar al Mont Blanc, el cim més alt (4.808 metres) i emblemàtic dels Alps:


La primera foto és del telefèric que s'agafa al poble de Chamonix (1.040 m) per pujar cap amunt. Tant la pujada com la baixada son espectaculars ja que el desnivell que es fa en pocs minuts és considerable! A la dreta tenim l'Aguille du Midi  (el punt més alt, 3.842 m, al que es pot arribar amb el telefèric) des d'on vam fer la foto del cim del Mont Blanc (abaix a l'esquerra). Per acabar, abaix a la dreta, el detall de com es van esquerdant amb el pas del temps els glacials que neixen al Mont Blanc. Si hi heu de pujar, encara que sigui a l'estiu, aneu-hi ben abrigats ja que les temperatures son molt baixes a aquelles alçades.

Bé, continuem amb el viatge. Un cop vist el Mont Blanc ens dirigim al poblet de Sörenberg (ja a Suïssa). Us poso foto del poble i de la casa que vam llogar per una setmana, molt recomanable! Estàvem en contacte directe amb la natura ja que era de les últimes cases del poble. Només us diré que al propi jardí de la casa hi vam trobar un moixernó (creiem que ho era) i un parell de pinetells petits, entre altres bolets. Això al jardí! Imagineu que hi ha en aquells boscos...


Abans d'entrar en matèria de bolets encara us vull parlar d'una altra excursió que vam fer. En aquest cas vam pujar a l'estació de tren més alta d'Europa, s'anomena Top of Europe i està a 3.454 m d'alçada, el tren que hi arriba és un cremallera que s'agafa a Kleine Scheidegg, lloc que a la vegada només s'hi pot arribar en un altre tren que surt des de Grindelwald o des de Lauterbrunnen, nosaltres vam començar l'excursió des d'aquest últim poble. Des d'allí es poden veure unes vistes fantàstiques del Jungfrau (la tercera muntanya més alta dels Alps amb una alçada de 4.158 m). Els efectes de la pressió es fan notar i cal caminar amb tranquil·litat per no sofrir marejos. Al Mont Blanc no ho vam notar perquè no hi vam estar molta estona a dalt però aquí t'hi passes unes quantes hores entre pujar i baixar i els efectes del "mal d'alçada" poden començar a aparèixer. Un parell de fotos per posar-li cara a l'increïble Jungfrau i a un dels espectaculars glacials que es poden admirar des de dalt de tot:


I ara si, potser ja és hora d'entrar en matèria... com era d'esperar no podíem deixar passar l'oportunitat d'indagar una mica en els boscos suïssos. L'objectiu era trobar els primers rovellons/pinetells de la temporada i veure si treia el cap algun cep. Vam fer varies sortides d'1-2 hores pels boscos propers a on teníem la casa. Per tant, les fotos que veureu no són totes del mateix dia. Abans de res, els boscos que vam explorar eren, bàsicament, boscos de coníferes:
















Com podeu veure, els paisatges eren realment espectaculars. Us en recordeu de la Heidi? Doncs, amb això ja ho diriem tot, paisatges amb diferents tonalitats de verds increïbles. Però com que cal defensar la nostra terra us recomano que feu alguna excursió per la nostra Cerdanya. De ben segur que hi trobareu paisatges iguals o fins hi tot millors.

Val a dir que molts dels bolets venien carregats de proteïna (ja m'enteneu, plens de cucs, cucats) i per això el platet de la foto és com és, però d'erols carregats de pinetelles en vam trobar algun. En aquests boscos hi hem trobat pinetells (Lactarius deliciosus), algun cep (creiem que Boletus edulis) i el que podria ser un moixernó (Calocybe gambosa), aquest últim just davant de casa, l'olor a farina era prou intensa. Aquí en teniu una petita mostra:


Seguim amb un parell de fotos d'Amanita muscaria, en una d'elles podeu veure com els llimacs feien de les seves. S'havia d'anar en compte de no trepitjar-los, n'hi havia una plaga i, és clar, tot bolet que es posa pel mig se'l cruspeixen, i grossos que eren!


També us poso altres bolets que se'ns van posar per davant i vam fotografiar:


No només hi ha llimacs a Suïssa, també hi hem trobat cargols enormes (llàstima que no s'aprecii el gros que era en aquesta foto!), alguna que altra granota (en aquest cas en un parc de Berna), els corbs del Jangfrau i els óssos també de Berna (no patiu, els tenen en un fossar al mig de la ciutat, no me'l vaig trobar pel mig del bosc...)


Donat que estem parlant dels óssos de Berna, potser és el moment de posar alguna fotografia del que hem trobat a les ciutats relacionat amb el món micològic. Per una banda, vam trobar una paradeta en un mercat a Lucerna en el que hi havia bolets a la venta (mireu quins preus tenen els rossinyols... val a dir que el nivell de vida en aquest país és bastant més elevat que a casa nostra) i, per altra, en una botiga de Berna ens vam trobar amb un bon cistell de ceps ja assecats:


Per acabar aquesta entrada un pèl especial us poso tres imatges que trobo espectaculars. La primera un paisatge típic de la zona on hem estat de vacances:


I les dos últimes parlen per si mateixes. La flor que no falti, avui un parell de roses. Quina pluja més bona que queia gairebé cada dia... tant aviat feia sol sense un núvol, com es tapava i començava a regar.


Suïssa, un país molt recomanable tant micològica com turísticament parlant. Per cert, al cantó de Lucerna està prohibit recollir bolets la primera setmana de cada mes. Una mesura que potser sona dràstica però que assegura que els llimacs tinguin teca uns dies cada mes.
Sort!!