3 de jul. 2011

#6 Un tomb pel Montseny

Avui és diumenge i després d'esmorzar hem decidit que podia ser un bon dia per anar a fer una passejada pel bosc. I així ho hem fet, ens hem preparat un parell d'entrepans i hem anat fent via cap al Parc Natural del Montseny. Eren dos quarts de dotze tocats que arribàvem al bosc. Tot i tenir els nostres hortets volíem anar a descobrir llocs nous per quan comenci la temporada forta de bolets. Hem parat alguna que altra vegada a llarg de la carretera per donar un cop d'ull al bosc, però us vull parlar de dos tipus de bosc que són ben diferents l'un de l'altre donat el tipus d'arbre que els formen.

La primera parada a destacar és la pineda que es mostra a la foto que ve a continuació. Un bosc prou net i per on s'hi pot caminar sense cap problema. Aquí hi hem pogut fotografiar algunes rússules, amanites, altres bolets desconeguts i algun que altre Boletus erythropus, que m'ha fet molt il·lusió trobar. Un lloc on només s'escoltava la música del propi bosc. Estàvem sols i rodejats d'una calma impagable.


Després hem avançat una mica més amb el cotxe fins a una fageda espectacular tal i com podeu veure davall d'aquestes línies. Aquí hem aprofitat per dinar els entrepans. Per cert! Ja que surt el tema... El bosc l'hem de deixar tal i com l'hem trobat. I si el podem deixar més net, encara millor! Hi ha molta gent que no s'estima la natura i es dedica a embrutar-la. El bosc sempre ens espera amb els braços oberts i ens ofereix tots els seus fruits (cert, que alguns són mortals, però això és un altre tema...), nosaltres no li podem pagar el que ens dóna amb llaunes de beguda o papers d'alumini embolicats. Siguem responsables i tindrem boscos i bolets per molts anys!

En aquesta fageda i hem trobat menys amanites, menys rússules però més erythropus i els primers Boletus aestivalis que trobem! Fantàstic!!!


Els boscos que hem visitat ens han sorprès micològicament parlant. Avui ha estat un bon dia per practicar la fotografia i seguir aprenent. Hem fet moltes fotos i aquí us en volem posar una mostra. Les hem agrupat per categories. La primera és la formada per les amanites. La majoria d'elles creiem que són Amanita panthernina (també coneguda més col·loquialment com pixacà), podria ser que alguna d'elles sigui la Amanita rubescens, però no en tenim ni idea) i fins hi tot les que no tenen les taques blanques al barret podrien ser les mortals Amanita phalloides (o farinera borda). Però com que d'amanites no hi entenem i no ens la volem jugar, sempre les deixem allí on les hem trobat. La única amanita que m'emportaré a casa quan la trobi (mai l'he trobada) és la Amanita caesarea (o "ou de reig") que de ben segur la reconeixeré sense cap problema ja que tant les làmines com el peu son del color del rovell d'ou. Aquí va la mostra:


Per cert, ens hem reservat aquests dues fotografies d'una amanita per mostrar-vos com el flash de la nostra càmera de fotos pot afectar (i molt!) als colors del bolet en qüestió. Sobretot, vigileu amb les identificacions a partir de fotos, us hi va la vida, així que no jugueu amb això. Sempre és millor la identificació en viu i directe que no pas a través de fotos. Mireu i jutgeu vosaltres mateixos:


Bé, continuem amb la nostra exposició fotogràfica del dia. El següent torn és per la categoria de les rússules, tot un món. Aquí en teniu unes quantes (bé suposem que són d'aquesta família de bolets), si algú vol jugar a identificar i posar-li nom a qualssevol bolet, sempre podeu deixar el vostre comentari.


La següent categoria l'anomenarem "altres bolets" i així de ben segur que l'encertem... Aquí en teniu uns quants:


I pel final ens hem reservat els millor del dia: la categoria del Boletus. Aquí ens fa gràcia explicar alguna cosa més. Així que anirem a pams. Començarem pels Boletus aestivalis (també conegut com "cep d'estiu"). Per altra banda, també se'l coneix per Boletus reticulatus segons el Species Fungorum. Aquest cep (de la mateixa família que el Boletus edulis o el Boletus aereus) és un molt bon comestible però diuen que no tant excel·lent com els seus germans. Aquest cep quan fa calor acostuma a estriar-se i agafa formes ben curioses. Cal dir que la seva carn és blanca i que no canvia cap a tons blavosos al tallar-lo (més endavant entendreu perquè dic això...). Al peu si us hi fixeu bé veureu que hi té una retícula ben marcada, d'aquí suposem que ve que també se'l conegui com Boletus reticulatus. Aquí teniu algunes fotos dels que vam trobar, on hi podreu apreciar algunes de les característiques que us hem comentat:


I finalment acabarem amb algunes fotos de Boletus erythropus, aquest bolet també es conegut com "mataparent de peu vermell". Es caracteritza per tenir uns pors que en edat jove són de color groc però ben ràpidament passen a tenir un color vermell intens. Si es toquen amb els dits es produeix una reacció i canvien de color a un blau molt pujat (aclariment: els pors serien la terminació dels tubs que formen l'esponja davall del barret). També direm que si partim el bolet en dos amb un ganivet la carn també blavejarà, la reacció és espectacular. Tot i que tenen un aspecte ben curiós, aquests bolets són comestibles però sempre després de la cocció pertinent, en cru son tòxics. Vigileu! I sobretot amb les confusions, hi ha Boletus que també canvien de color i són tòxics facis el que facis, com per exemple el Boletus Satanas (bé, el nom ho diu tot...). Aquí teniu unes fotos dels Boletus erythropus que vam trobar al Montseny:


La següent és una de les fotos més espectaculars del dia. Realment, aquest bolet és tot un artista dels colors! Podeu veure com la carn de color groc intens passa en pocs segons a aquest blau pujat. En aquesta foto també es poden veure els tubs que formen l'esponja:


Fins aquí! Això es tot per avui, un dia molt productiu micològica i fotogràficament parlant. Hem aprés molt i de pas hem gaudit de l'encant del Montseny. Un dia per recordar. Com sempre acabarem amb una flor:


Gràcies per seguir-nos tant aquí com al Facebook, de veritat.

Sort!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bona sortida!! espero que aviat pengis la darrera!!
També espero que aquest any em facis unes clases pràctiques!!! que estàs fet un crack!!

Robert