12 de juny 2011

#5 Sortida a carregar piles

Per fi tornem al bosc! Per fi recarreguem energia! Diuen que si abraces a un arbre et passa energia, però... vigileu! No fos cas que us abraceu a un pi i us hi quedeu enganxats per culpa de la resina! Us recomano el següent: aneu al bosc, tanqueu els ulls, inspireu i deixeu que els sons us omplin per dins. A l'obrir els ulls us sentireu més vius i plens d'energia que mai. Proveu-ho, no falla!

Aquest cop hem fet uns quants kilòmetres més que a les últimes sortides, hem tirat cap al Prepirineu. La primera parada ha estat en un lloc molt i molt conegut, terra de rovellons i a una cota de 1450 msnm (que això de msnm simplement vol dir "metres sobre el nivell del mar" però abreviat). La idea era, més que res, donar un cop d'ull ja que es parla ja dels primers rovellons de primavera i volíem temptar a la sort, però malauradament no ens ha acompanyat aquest cop. El lloc presentava el següent aspecte, potser hi faltava una mica d'humitat:


La veritat és que mentre fèiem la passejada de bolets n'hem vist, i fins hi tot fotografiat, però cap l'hem pogut identificar com a bolet comestible. Com que cap d'ells era gaire especial, com a mínim a primer cop d'ull, preferim posar altres tipus de fotografies. Mireu quin paisatge més interessant:


La sensació que em dona és com si les vaques es volguessin menjar, poc a poc i al seu ritme, un bosc que no s'acaba mai...

Veient que de rovellons res de res, hem pujat de cota amb l'objectiu d'explorar prats i boscos entre els 1800 i els 1900 msnm. Aquest cop volíem trobar ceps i carreretes; als primers no els hi hem vist el barret i a les segones diria que ens han passat davant... Però per ser la primera vegada que sortíem a buscar carreretes (Marasmius oreades) estem contents perquè hem trobat on se'n fan i us ensenyem el nostre primer erol de carreretes o cama-secs (moltes vegades la millor manera de parlar d'un bolet és mitjançant el seu nom científic en llatí ja que hi ha bolets que reben noms populars diferents fins hi tot dins de Catalunya...)


A la foto podeu veure el típic erol en forma de ferradura i, al fons, el meu cistell. Tot i que n'hi havia alguna de carrereta eren molt petites així que les hem deixat allí, de ben segur que donaran alguna alegria al següent boletaire que hi passi. A la foto també es poden veure unes taques de color marronós clar, fem-hi un zoom:


És el que col·loquialment coneixem com "caca de vaca", i allí entre els excrements hi hem trobat aquests bolets que tenen pinta de ser alguna espècie de panaeolus però després de mirar una estona fotos i més fotos, no n'he tret l'aigua clara. Si algú el coneix, que deixi un comentari :) Gràcies!

Hem caminat entre prats veient més ferradures marcades però no hem aconseguit trobar cap carrereta en condicions, la cosa estava molt buscada... i només en quedaven les restes. Així que ens hem endinsat al  bosc per veure si hi trobàvem algun cep, l'any passat n'hi vam trobar algun que altre per aquests boscos, però tampoc hi ha hagut sort. De fet, hem deixat de veure bolets durant una bona estona. Després d'una bona caminada entre arbres hem tornat als prats per anar a buscar el cotxe i dirigir-nos a una zona nova que volíem explorar de cara a la tardor. Val a dir que ens han sorprès els formiguers que ens hem anat trobant durant el dia, mireu quin espectacle:


I quan ja gairebé estàvem al cotxe ens hem trobat alguns pet de llop gros (Lycorpedon caelatum [?]), són uns bolets prou curiosos aquests! I blancs com la neu! Els hem deixat allí, regnant els seus prats des de la seva perspectiva i a la seva manera.


Després de fer uns quants quilòmetres amb moltes curves, tot sigui dit, hem arribat a la nova zona, un bosc de coníferes situat a uns 1600 msnm. I allí si, allí hi hem trobat una explosió micològica molt interessant. Bolets per tot arreu, ens han cridat especialment l'atenció els que venen a continuació:


La foto superior és algun tipus de Sarcosphaera, posiblement la Sarcosphaera coronaria (?) Un bolet molt vistós pel seu color i que sembla que exploti quan treu el cap del terra. Senzillament espectacular. I a la foto de sota us presento un Suillus Variegatus, un bolet que m'han ajudat a identificar els companys de Boletaires.cat (moltes gràcies!!!). Com a curiositat direm que té els pors d'un vermell molt intens i que no canvia de color al tall.


N'hi havia molts més de bolets en aquesta zona, sobretot mollerics, però al final el cistell ha arribat buit a casa :) Què hi farem! El que si que ens hem emportat, i no ens ho treu ningú, és la satisfacció de passar un dia rodejats de natura. Un dia genial que tancarem amb la flor de rigor, si m'ho permeteu, un flor espectacular:


Gràcies per seguir les aventures d'aquest boletaire inexpert. Crec que queda prou clar atès que les identificacions queden pràcticament totes a l'aire. Poc a poc n'anirem aprenent.

Sort!