3 d’abr. 2011

#4 Més espàrrecs i primers marçots!

Nova sortida i primer èxit de la temporada!

La idea inicial era anar a veure si trobàvem algun rossinyol despistat i, per aquesta raó, ens hem apropat a donar un cop d'ull al nostre racó preferit però aquest cop no hi ha hagut sort... La veritat és que tot just arribar al lloc ja hem vist que el terreny estava força sec però, ja que hi érem, hem fet una passejada. El resultat: res de res, fulles seques i el terra demanant aigua. Llavors, m'he parat a pensar i... mmmhhhh... venint per la carretera he vist gent que portava espàrrecs, i si ho provem? I així ho hem fet, hem agafat el cotxe i hem tirat uns quants quilòmetres enrere fins que hem trobat, a peu de carretera, un bon lloc per deixar el cotxe.

Curiós això dels espàrrecs! El primer cop que hi vas pel teu compte costa de veure'ls!! Es mimetitzen força bé amb l'entorn. De petit, a casa, vaig plantar una esparreguera d'aquells espàrrecs blancs i gruixuts (tipus "cojonudos" per a que ens entenguem) i us asseguro que aquells si que es veien bé, i de lluny! Al que anàvem... aquest espàrrecs de bosc es caracteritzen per ser verds, llargs (fins hi tot molt llargs, en vam trobar algun que passava del metre) i prims. En trobes un aquí, un allà, ara dos, ara tres i en vas fent un manat. Us poso un parell de fotos dels espàrrecs que vam trobar en una zona que hi vam posar els peus per primera vegada. Estic segur que, si en tenim oportunitat, l'any que ve hi tornarem.

Un foto per a que vegeu l'aspecte que tenen aquests espàrrecs:


I aquest és el manat que en vam fer, com podeu veure son prou llargs:


Us recomano que els feu en truita i si podeu, barrejats amb alls tendres. Fantàstic! Això si, vigileu que la tija no sigui llenyosa o us espatllarà el plat. Si no hi ha més remei, quede-vos només amb les puntes.

Bé, després d'aquest apunt culinari seguirem relatant el dia perquè un cop havent dinat l'entrepà vam decidir que la sortida no es podia acabar allí... i vam decidir tornar a aquell lloc que us comentava l'altre dia que hi vam buscar marçots (veure entrada #2). Una altra vegada cotxe i a fer uns quants quilòmetres més, tampoc gaires, no us cregueu.

Una vegada arribem al lloc tirem cap a la dreta, molt roure martinenc però poc pi roig, no veiem activitat micològica i ens preocupa però decidim no rendir-nos i continuar buscant. Decidim canviar l'orientació per anar a buscar més pi roig i menys roure martinenc. I va ser llavors quan els vaig veure, els primers marçots de la meva vida! Algú es preguntarà i n'estaves segur de que eren marçots? I tant que en vaig estar segur, n'havia vist tants per Internet i en llibres que no vaig dubtar ni un moment. Ben camuflats eh! Abans deia que els espàrrecs s'amaguen bé però això dels marçots és espectacular, no es veuen ni per mal de morir. Son d'un color grisenc que..., bé mireu la foto, us presento un marçot (Hygrophorus marzuolus) ben sa:


He de dir que la foto no es va fer en el lloc exacte on el vaig trobar ja que no portava la càmera dins del bosc i les fotos que vam fer amb el mòbil (encara no tenia el nou) no van quedar gaire nítides. Dit això, el que dèiem, que tenen aquest color grisenc de barret que quan surten entre la fullaraca fa que sigui molt difícil veure'ls. Després de deixar-nos la vista al bosc vam trobar els que veieu a continuació, tot un èxit per nosaltres!


Les fulles que veieu són les del roure martinenc i les pinyes són de pi roig. Alguns estaven més sans que altres però avui això no era l'important. Diuen que a la tercera va la vençuda, però nosaltres, en aquest cas, amb dos intents ja n'hem tingut prou. Molta sort és el que vam tenir i més perquè vam tornar al lloc on uns quants dies abans havíem fet porra. Ara ja tenim el nostre hortet de marçots.

Us poso una foto més de la collita del dia: pel matí espàrrecs i per la tarda marçots!


I per acabar avui dos fotos més, els marçots al plat (simplement passats per la paella amb un raig d'oli d'oliva, julivert i sal). No hi he volgut posar res més ja que volia assaborir-los en tota la seva essència. Tot s'ha de dir, són perfectes al paladar:


I, com sempre intentarem fer, posem la foto d'una flor:


El bosc sense flora no seria el mateix i, sobretot, en època de marçots ja que no hi ha molta activitat fúngica i, per tant, li falta un punt de color. La primavera ja és aquí i arriba amb força.

Sort!

3 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Enhorabona! Un altre blog boletaire. Això està molt bé. Ara toca mantenir-lo i donar-li vida. Ja he afegit el teu blog a la meva llista de blogs. Ánims i molta sort amb aquesta iniciativa.

David ha dit...

Moltes gràcies! Fa molt temps que segueixo el teu bloc i trobo que està molt ben aconseguit, el toc d'humor amb els acudits de la setmana m'encanta. Esperem que li pugui donar continuïtat a aquest projecte que començo amb moltes ganes i il·lusió.

Salutacions!

Anònim ha dit...

Estàs fet un crack!

Per cert, pels espàrrecs et recomano bullir-los, després escorre'ls i en acabat salprebar-los amb una mica d'oli.
Senzillament, espectaculars!!

Salut!!
Robert