28 d’oct. 2014

Punt i seguit: del bloc a les xarxes socials

Hola a tothom!

Quan vam obrir el bloc ja fa més de 3 anys ho vam fer amb tota la il·lusió del món. Durant tot aquest temps hem intentat explicar tot allò que hem anat aprenent d'una manera autodidàctica al llag dels anys. Jo diria que pràcticament ja he explicat tot allò que sé i que seguir escrivint seria repetir les mateixes coses. El que sí que podria seguir fent és posar fotos de bolets, de boscos, de collites, de detalls,... i, per a fer això, les xarxes socials van genial :)

Al principi pensava que no em portaria molta feina tenir el bloc actualitzat (per a mi això vol dir fer una sortida, arribar a casa i explicar-la) però la realitat és que fins que no ho tenia tot editat i escrit passaven dies... Algunes entrades del bloc les he escrit relativament ràpid però d'altres m'hi he passat moltes hores. Això feia que anés amb cert retràs i, és clar, les coses s'acumulen i deixen de tenir sentit. Per exemple, de què serveix dir que he trobat ous de reig al setembre i publicar-ho al desembre? No, jo no ho vull fer-ho així, m'agradaria tenir-ho al dia però les obligacions de la vida no em permeten fer-ho com voldria o, més ben dit, com tenia pensat en un principi.

Per tot això que us comento, aquesta temporada no explicarem les coses per aquí sinó que ho farem mitjançant les xarxes socials que tenen eines molt adients per arribar a vosaltres molt fàcilment. Només volia agrair-vos totes les estones que heu estat per aquí mirant fotos o llegint trossets de la nostra historia boletaire. Nosaltres seguim però ho fem d'un altra manera. Estem molt contents amb el seguiment que tenim tant a Facebook com a Twitter. Per tant, si no ho heu fet encara us animo a fer-vos seguidors de Temps de Bolets mitjançant els següents enllaços:

- Twitter: @TempsdeBolets

Molta sort, molta pluja, molts bolets i moltes gràcies,

TempsdeBolets

P.S. Recordeu que la natura cal cuidar-la i que ho hem de fer entre tots. Sigueu respectuosos amb l'entorn, amb els animals i amb la gent que us trobeu en les vostres excursions boletaires.

11 de gen. 2014

#37 Un hivern atípic, poca trompeta i poc rossinyol

Normalment ens agrada associar una entrada a una sortida. M'explico, una entrada del bloc a una sortida boletaire. Però aquest cop farem una excepció ja que tenim material de moltes sortides però en les que vam fer poques fotos. Tot el que hi ha en aquesta entrada correspon a 7 sortides a terrenys trompeters realitzades a finals de l'any passat, entre els mesos de novembre, desembre i alguna foto d'una sortida de gener d'enguany. Pel llocs on nosaltres hem triomfat altres anys, aquesta temporada ha set un desastre total. Només una sortida a principis de novembre se'n salva, vam omplir el cistell però clarament va ser un miratge. La crua realitat la vam viure durant tot el desembre, amb molt poca trompeta i molt poc rossinyol. A veure si aquest any la cosa ens va millor! Ah! Que nosaltres no trobéssim gran cosa no vol dir que no hi hagués bolet, perquè coneixem gent que de trompetes en va agafar tantes com van voler... però nosaltres no vam tenir tanta sort :)

Va, unes fotos de trompetes de la mort:


I unes quantes més de rossinyols:

 

La majoria dels rossinyols són els anomenats Cantharellus subpruinosus, un germà dels habituals Cantharelluns cibarius. La diferència principal és que els primers tenen una pruïna de color blanc per sobre del barret. Al rascar una mica ja apareix el color groc/ataronjat dels rossinyols que tots coneixem tant bé. En aquesta última foto, si us fixeu bé en el rossinyol petit de l'esquerra, s'aprecia el que us comento.

A veure, seguim amb altres bolets que hem anat trobant... Ara d'un en un, comencem pel vinader (Lactarius vinosus). Si no recordo malament l'únic exemplar aprofitable de tota la temporada. Una llàstima perquè per a mi és el millor rovelló de tots!


Una pota de perdiu, aquestes queden bé barrejades amb altres bolets. Recordeu que canvien de color quan noten la caloreta dels fogons:


Una cua de cavall (Amanita rubescens), encara no he tingut el plaer de degustar-la. Sincerament, no m'atreveixo, això de les amanites... fa respecte!


La carbonera o Russula cyanoxantha un bolet que té moltes tonalitats:


Aquest any les hem vist ben poc, llengües de bou vermelloses (tot i que la foto no les hi fa molta justícia):


Tinc dubtes, com sempre amb aquest bolet, jo diria que és una llora verda (Russula virescens) però també podria ser una R. cyanoxantha un mica esquarterada.


I ara un bolet ben curiós. Recordeu l'ou del diable (Phallus impudicus) que vam trobar aquesta mateixa temporada (#33 Rovellons d'avet passats per aigua)? Doncs aquí tenim el germà petit, el Mutinus caninus (o tita de gos, com se'l coneix popularment), un bolet no comestible, no cal ni dir-ho :)


Un carlet (Hygrophorus russula), molt desaparegut aquest any, totalment testimonial per a nosaltres:


Aquest foto m'encanta, un grupet de bromoses (Clitocybe nebularis): 


I per últim un micròfon, vull dir, un apagallums (Macrolepiota procera), molt despistat a finals de temporada, aquesta foto és de finals de desembre. Vam voler fer un experiment, el vam posar amb aigua a casa a veure si s'obria tot el barret però no va funcionar del tot, va fer un intent d'obrir-se però es va quedar a mig camí. A veure si ho podem tornar a provar aquest any amb algun ou de reig...


Ens queda per ensenyar-vos les collites, ordenades de més a menys. Us aniré posant els dies que vam sortir, sempre al mateix lloc, així podreu veure com va evolucionar la temporada trompetera:

  • Sortida 1: 1 de novembre de 2013


  • Sortida 2: 9 de novembre de 2013

 
  • Sortida 3: 30 de novembre de 2013


  • Sortida 4: 6 de desembre de 2013


  • Sortida 5: 15 de desembre de 2013


  • Sortida 6: 22 de desembre de 2013


  • Sortida 7: 11 de gener de 2014


Ja veieu que la cosa va anar molt a a la baixa a mesura que avançava la temporada, vam començar molt bé però es va anar desinflant setmana a setmana. Això sí, provar-les, les hem provat!

Esperem que aquesta temporada que començarà en breu sigui millor! Creuem els dits per a que plogui com cal.

Per cert, amb el vostre permís, aquesta entrada li vull dedicar a ella. Gràcies per compartir i gaudir amb mi d'aquest món i del que ens trobem cada matí quan sortim de casa agafats de la mà. Gràcies per tots els bons moments que hem deixat enrere i, ja t'ho dic ara, per tots aquells que vindran d'aquí en endavant. Gràcies bonica!

Sort!